Les seqüeles dels aldarulls a Can Vies: 22 dies a la presó
L’Audiència encara no ha resolt el recurs de la família de Sergi Rubia, reclòs a Brians
BarcelonaVa ser l’únic dels 67 detinguts pels aldarulls posteriors al desallotjament de Can Vies que va ingressar a la presó sense fiança, i d’això ja fa més de vint dies. Unes setmanes que per a la família de Sergi Rubia -un noi de 29 anys auxiliar d’infermeria i membre dels Castellers de Barcelona- s’estan fent eternes. “Anem a veure’l els caps de setmana. Està com nosaltres: no entén la situació i espera que l’Audiència resolgui el recurs a favor seu”, explica a l’ARA el seu germà, Àlex Rubia, que assegura que estan rebent el suport de moltes entitats de barri, associacions veïnals i colles castelleres.
Sergi Rubia, que està acusat d’un delicte de danys i un altre de desordres públics, va ser detingut pels aldarulls al barri de Sants i va estar-se dos dies a comissaria, incomunicat, fins que el 30 de maig va passar a disposició judicial. El jutge -el d’instrucció 13 de Barcelona- va ordenar el seu ingrés a la presó de Brians I, justificat per la gravetat del delicte i la possibilitat de reiteració delictiva, ja que hi havia més manifestacions convocades. “El Sergi no té antecedents penals; com podia preveure el jutge que participaria en una altra manifestació? És com aplicar una pena preventiva”, assegura l’advocada del noi, Natxeli Beas, que subratlla que l’atestat policial és “fluix” i que “no tenen proves”. Beas va interposar dos recursos, un al jutjat penal 28 de Barcelona, que és qui jutjarà els fets, i un d’apel·lació davant l’Audiència. El jutjat va decidir que no es pronunciaria fins que no ho fes l’alt tribunal. “Malauradament, un mes és un termini bastant habitual per resoldre un recurs, però en un tema en què la mesura inicial és tan forta, es fa molt greu”, lamenta l’advocada.
La família ha intentat demostrar l’arrelament laboral i familiar de Rubia i ha presentat al jutjat 6.000 firmes per al seu alliberament. “S’ha d’anar amb molt de compte amb els missatges que es donen. Hem de reivindicar el dret a protestar ”, diu l’advocada, que també recorda que un altre dels detinguts, Ivan Scordino, no ha pogut pagar la fiança de 10.000 euros que li va imposar un altre jutge i també continua a la presó.
Judici al setembre
El judici se celebrarà el 16 de setembre. Aquest tipus de diligències urgents -es tracta d’un judici ràpid- han suposat un problema per a la defensa a l’hora de presentar nous testimonis, assegura Beas, ja que la instrucció consisteix només en la declaració de l’acusat. Fins a la celebració de la vista no els podran presentar. Segons la seva versió, Rubia havia participat en la cassolada a favor del centre social, però quan van començar els aldarulls va decidir marxar. Asseguren que camí del metro va conversar amb un veí i “la policia secreta el va agafar”. El veí és un dels testimonis de la família.
El president dels Castellers de Barcelona, Ramon Morentín, va explicar ahir a l’ARA que el que al principi “era una sorpresa” s’ha acabat convertint en “desconcert” i que esperen que el seu alliberament sigui “immediat”. El portaveu de Can Vies, Pau Guerra, considera que amb l’empresonament sembla que es vulgui “buscar màrtirs” i “fer agafar por” als ciutadans.
Micromecenatge per a la reconstrucció
El col·lectiu de Can Vies va posar en marxa ahir una campanya de micromecenatge a Verkami per finançar la reconstrucció de la instal·lació i la defensa jurídica dels 67 detinguts durant les protestes pel desallotjament. La campanya vol recaptar un total de 70.000 euros, dels quals 40.000 es destinaran a la reconstrucció i 30.000 a la defensa jurídica. Els portaveus del col·lectiu van reconèixer ahir que encara no tenen un projecte definit per a l’edifici, i que el cost real de la reconstrucció serà superior als 40.000 euros. Les primeres tasques, que començaran després del desenrunament i apuntalament finançat per TMB, es limitaran a acabar d’assegurar l’estructura de l’edifici i convertir la zona enderrocada en una plaça. Un portaveu del col·lectiu identificat com a Pau Guerra va admetre ahir que “segurament” es necessitaran “més diners”. Ferran Aguiló, membre de la plataforma de suport, va corroborar que “la valoració d’una qüestió com aquesta requereix un projecte”, i va afegir: “En funció de com estigui la situació, quan puguem entrar i valorar-la, i amb la col·laboració que tenim de diferents tècnics, podrem arribar a una avaluació”. Tots dos van assegurar que, durant aquest procés, s’explicarà de manera transparent a què es destinen els diners. El pressupost per a la defensa jurídica es repartirà entre la plataforma Rereguarda en Moviment, que ahir va anunciar que presentarà denúncies pels “casos de brutalitat policial”, i l’entitat Alerta Solidària.
