Sortir de la 'friend zone': missió impossible?

BarcelonaSi les cites i les relacions fossin una ciutat, la friend zone seria el barri que tothom voldria evitar. La friend zon e (zona amics) és aquell espai d'exili on algú es veu obligat a recloure's després que la persona de qui està enamorat li hagi penjat l'etiqueta d'amic. Popularment, de ser a la friend zone també se'n diu ser un pagafantes, que, en definitiva, és tenir moltes amigues però no anar més enllà.

Borja Cobeaga, el director de la comèdia Pagafantas (2009), ho definia de la següent manera: "El pagafantes és una figura que ha existit tota la vida, però que fins ara no havia tingut un nom tan clar. Ens referim a l'amic de la noia. Al noi que està tot el dia enganxat a una noieta i que la consola, l'acompanya, la mima però no té cap possibilitat sentimental o sexual amb ella. Ell vol alguna cosa, però ella el veu com un amic, com un germà".

La primera vegada que va aparèixer l'expressió friend zone -així es coneix internacionalment el lloc on habita el pagafantes - va ser el 3 de desembre del 1994, segons recull la Internet Meme Database. Va ser en un capítol de Friends titulat The one with the blackout, en què el Joey retreu al Ross que encara no hagi fet cap pas per ser més que amics amb la seva amiga Rachel, de qui està enamorat. "Has trigat massa a moure't i ara ets a la friend zone ", diu el Joey. "Què? No sóc a la friend zone!", es queixa el Ross, indignat. "Tio, però si ets l'alcalde de la friend zone ", se n'enriu l'altre.

Però també es pot ser a la friend zone, no dir res a l'altra persona i sentir-se a gust, "perquè també s'hi poden experimentar coses agradables, com ara tenir molta intimitat o compartir moltes coses del dia a dia", explica a l'ARA la doctora Emma Ribas, psicòloga a l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella i a Somdex Dr. Santiago Dexeus de la Clínica Tres Torres de Barcelona. Tot i això, "si arriba un moment en què ser a la friend zone comença a generar tristesa, frustració o malestar, indica que alguna cosa s'ha de fer per sortir-ne immediatament", afegeix.

El primer pas per deixar de ser un pagafantes, explica la psicòloga, és fer una mica d'introspecció i preguntar-se què pot ser el que ens està desplaçant a la friend zone. Hi ha maneres d'actuar que augmenten les possibilitats d'acabar en aquesta zona, com ara "ser massa servicial amb la persona que ens agrada, mostrar-se sempre disponible, buscar l'aprovació constant, ser molt cautelós, poc espontani i no ser prou assertiu". Aquestes característiques, afegeix l'Emma, solen ser més habituals en persones amb falta de confiança i d'autoestima. "Si jo no m'estimo, no em respecto i no m'agrado, el que transmeti serà difícil que atragui una altra persona", assenyala la psicòloga. La friend zone, d'altra banda, sol ser un territori més poblat per nois que no pas per noies. L'Urban Dictonary -el diccionari online d'argot popular més complet- assenyala en clau humorística: "Es rumoreja que alguna noia ha arribat a la friend zone, però els informes són insubstancials".

L'escull dels mites romàntics

Una altra dificultat a l'hora de trobar parella i que afavoreix el fet de quedar etiquetat com a amic són els anomenats mites romàntics. "Són els components culturals que tenim integrats i que fan que tinguem imatges idealitzades de l'amor i que dificulten l'establiment de relacions sanes". Alguns mites romàntics són, per exemple, la idea que l'amor és sacrifici (qui és a la friendzone fa un sacrifici perquè anul·la les seves necessitats per complaure l'altre), la idea que l'amor tot ho pot (i que per això no hi ha cap problema per adaptar-se a l'altre en tots els sentits), que tots tenim una mitja taronja i que l'amor veritable està predestinat (o aquesta persona, o cap), o que l'amor és possessió i exclusivitat.

A banda dels mites romàntics i les actituds excessivament complaents, hi ha altres condicionants que poden portar algú a condemnar-se a la friend zone. "A vegades hi ha nois que es fixen en noies espaterrants, que van superarreglades i que es miren molt l'estètica, i en canvi ells van amb el jersei de la iaia i ple de boles. No pots demanar a l'altre una cosa que tu no compleixes", indica l'Emma. De vegades, en un sentit més profund, quan una persona entra diverses vegades a la friend zone, pot ser que al darrere s'hi amagui una por al compromís. "Hi ha persones que s'enamoren reiteradament d'algú que té parella o que és gai: s'encapritxen d'algú inabastable perquè en realitat els fa por vincular-se".

En la majoria dels casos, però, repeteix la psicòloga, a la zona amics s'hi entra per una actitud massa complaent i submisa, que resta atractiu a la persona. És el que li va passar al Marc, un dels pacients de l'Emma. "Ara tinc 38 anys i en fa dos vaig adonar-me que la meva relació amb les noies era més d'amistat que no com a possibles futures parelles. Jo buscava una parella estable, però no passava de l'amistat", explica a l'ARA. Va arribar a la conclusió que el problema era seu, i per això va decidir provar el coaching per trobar parella. "La psicòloga em va fer veure que com que tenia l'autoestima baixa era molt complaent amb les noies, no era gens assertiu -mai manifestava les seves necesitats- i m'adaptava en tot a l'altra persona. Em va fer veure que aquesta no era la manera de buscar parella estable".

El primer pas, doncs, va ser treballar en l'autoestima. "L'Emma em va ajudar a veure els meus aspectes positius: tenia una professió estable, era una persona dinàmica, molt comunicativa i molt extravertida. Jo m'infravalorava, i pensava sempre que l'altre era millor".

Això, explica, el va ajudar a mostrar-se més ell mateix. "Abans estava al servei de l'altre sense realment fer prevaler com era jo en realitat, què m'agradava o què opinava de les coses. Em feia una idea de com creia que era l'altra persona i intentava ajustar-m'hi. Així que sí, tenia moltes amigues, però no passava d'aquí". La clau, recorda, és ser ell mateix i relacionar-se amb les noies en igualtat de condicions, no des d'un esglaó d'inferioritat. "Una persona que sempre vol complaure no fa la sensació de poder aportar res a una futura relació".

Quan feia 6 mesos que treballava amb la psicòloga, sortint amb el seu grup habitual d'amics el Marc va coincidir amb una noia durant un parell de sopars. Des d'un primer moment va mostrar-se ell mateix tal com era, fent valer les seves idees i opinions, i no només intentant complaure. "Ens vam acabar enamorant, i des de fa un any som parella", diu el Marc, satisfet d'haver pogut escapar de la temuda friend zone.

Conèixer l'estil afectiu vol dir conèixer-se a un mateix

L'estil afectiu és la manera com estimem les altres persones i com ens hi aferrem. "Conèixer el teu estil afectiu és molt important, perquè et pot ajudar a identificar les dificultats amb què et trobes en les relacions personals", explica Emma Ribas. D'estils afectius n'hi ha molts, però els més destacables són principalment tres: ansiós, segur i evitatiu. L'ansiós té una baixa autoestima i falta d'autonomia, i sol ser una persona que de seguida adquireix una gran dependència emocional envers els altres. El segur, en canvi, és algú amb confiança en ell mateix i que, per tant, tracta les persones en igualtat de condicions. L'evitatiu, finalment, és aquella persona a qui li costa molt adquirir qualsevol tipus de compromís, i que tendeix a reprimir els seus sentiments i a buscar menys nivell d'intimitat.

Els estils afectius, manifesta la psicòloga, es generen a la infància i estan relacionats sobretot amb el vincle amb els pares. "Si els pares han potenciat la teva autoestima, posant-te límits i alhora ressaltant el que fas bé, és més probable tenir un estil afectiu segur i poder oferir una relació afectiva de qualitat. Si, per contra, t'has desenvolupat en un ambient familiar excessivament autoritari, amb molta pressió i exigència -o bé on no t'has sentit estimat-, pots tenir por al compromís o tenir un estil afectiu ansiós". Els estats afectius, afortunadament, subratlla Emma Ribas, són reversibles. Les primeres relacions afectives que tenim influeixen en els vincles posteriors. Els adults amb un vincle primerenc determinat, per tant, tendiran a establir el mateix tipus de vincle amb la seva parella.

Segons Ribas, tot i això, "si un es treballa a un mateix pot arribar a aconseguir un vincle segur i construir finalment una relació de parella sana".

En definitiva, subratlla la psicòloga, poder identificar l'estil afectiu de cadascú ha de servir "per conèixer-se a un mateix i deixar de culpabilitzar els altres: deixar el rol de víctima i agafar la responsabilitat de sortir de la zona de confort".