Fugir de les limitacions preestablertes i fixar un marc de total normalitat. És una de les màximes de Toni Miedes, cap d’esports de La Xarxa, des que, fa unes setmanes, compta en el seu equip de redactors amb un nou jove en període de pràctiques: Martín Flores, que té 26 anys i una il·lusió tremenda per aprendre tot allò relacionat amb el mitjà i, molt especialment, amb la temàtica dels esports. Sobretot el seu, el futbol sala. Els primers dies ha après a editar talls de veu i a reforçar la feina dels companys buscant informació a internet sobre personatges a qui han d’entrevistar. I n’està encantat. Està entrant de ple en un món que l’apassiona, el del periodisme esportiu.

“No ho havia fet mai i he descobert que ho sé fer, que tinc facilitat per fer-ho i que m’agrada”, explica el Martín, que té paràlisi cerebral i ha aconseguit lligar aquestes pràctiques per mitjà de la Fundació Catalana Síndrome Down (FCSD). Abans la seva experiència en el camp del periodisme es limitava a la col·laboració, que encara manté, amb la revista digital Èxit21, de la mateixa fundació. En aquesta publicació escriu articles de temàtiques diferents en funció de les inquietuds que se li desperten cada setmana. Ell, però, tendeix a l’esport.

“El que no volíem era pensar d’entrada en allò que no podria fer, preferíem anar-li donant feines, com faríem amb qualsevol estudiant en pràctiques, i veure com se’n sortia”, explica Miedes, que recorda la reacció de sorpresa que van tenir els responsables de la Fundació quan els van dir que el Martín, tot i les dificultats en la psicomotricitat, havia agafat molt ràpid la tècnica necessària per editar els talls de veu i que ho feia com qualsevol altre estudiant en pràctiques.

A La Xarxa se li ha assignat una persona de referència, l’Eduard Cabré, que és redactor d’esports i que està una mica més pendent d’ell per si té algun dubte o, en algun moment, s’encalla amb alguna feina. “Estic aprenent molt”, respon el Martín amb un somriure quan se li demana per l’experiència que està vivint. I Cabré apunta que ja és un “expert” en l’edició de talls de veu i que necessita poca assistència. Ara la màxima ambició del jove és poder acompanyar algun dels periodistes que fan les retransmissions esportives en directe des de qualsevol camp de futbol.

Un culer optimista

Vol, com qualsevol jove amb vocació periodística, trepitjar terreny. Veure en primera persona com funcionen les coses i, sobretot, participar en qualsevol conversa esportiva que s’improvisi. És el rei de l’optimisme i encara que el Barça no passi per un bon moment, arriba a la redacció pronosticant un 5-0 en un partit complicat de Champions. I això, òbviament, obre debat i ell no té problemes a defensar el seu pronòstic agosarat en una tertúlia improvisada amb periodistes veterans.

“La gràcia és que l’experiència de tenir el Martín amb nosaltres ens aporti coses a tots, que ell aprengui de l’ofici i de com és el dia a dia en una redacció i que nosaltres sapiguem treballar amb un company que té una discapacitat i també n’aprenguem”, assegura el cap d’esports.

“Hi ha molta gent cruel, però no han pogut amb mi. El dia que t’adones que ningú no està content amb el que té, comences a estar content amb el que tens”, resumeix el mateix Martín sobre la seva manera de veure la vida. Ho fa, amb aquestes paraules plenes de coratge, en la petita descripció que tenen, a la web d’ Èxit21, tots els membres de l’equip de redacció. Allà, explica, decideixen entre tots si l’article que ha preparat un altre company es pot publicar, si és millor reformular-lo o directament optar per no publicar-lo. I això a ell li ha costat algun disgust però té clar que li ha servit sempre per aprendre.

El que no vol sota cap concepte, com remarca l’Adela Fernández, coordinadora del servei d’integració laboral de la FCSD, és passar-se massa hores al dia estirat a casa sense fer res. I per combatre això fa exactament tot el contrari: omple el seu dia a dia amb un ritme frenètic d’activitats, a part de la feina de mitja jornada d’auxiliar que fa a la mateixa Fundació. I pel cap ja li ronda la idea de poder portar, d’aquí un temps, una vida independent, a la seva pròpia casa.

Les pràctiques a La Xarxa duren, en un primer període, tres mesos, que el Martín, segurament, podrà prorrogar. La FCSD va pensar en ell, per perfil i capacitats, per poder ocupar aquesta plaça que s’espera que, després, pugui donar una oportunitat a un altre jove. L’objectiu amb què es projecten les pràctiques és estimular al màxim tant el seu sentit de la responsabilitat com l’autonomia. I, de retruc, despertar-li noves motivacions. L’experiència és nova per a La Xarxa i per a la Fundació i, de moment, totes dues parts n’estan contentes, sorpreses amb els bons resultats.

L’acord de col·laboració preveu que no només el Martín se’n beneficiï en aquesta primera prova, sinó que pugui ser un estímul per al conjunt de la redacció d’Èxit21, que rebrà formació específica en diferents vessants periodístics. Amb l’ajuda de professionals de La Xarxa, aprendran, per exemple, a fer una entrevista.

El Martín, amb les tardes que passa a la redacció, està aprenent com funciona el mitjà des de dins. Però admet que el que a ell li agrada és fer la feina, però no escoltar-ne després els resultats per la ràdio, un mitjà que, reconeix, no desperta el seu interès. Diu que el que més el motiva ara mateix, a més de les converses sobre futbol, és aprendre a buscar les notícies: d’això se’n diu vocació.