___ La Tercera Revolució Industrial, que dóna títol al seu últim llibre, ¿és una predicció ferma o només una esperança?

___ És el pla real d'Europa, ja és el pla oficial de la Unió Europea. El Parlament Europeu el va aprovar l'any 2007 i ara s'hi està treballant a través de la Comissió Europea. De fet, ara mateix Alemanya ja n'ha assolit els cinc pilars. U: el 20% de l'electricitat que Alemanya utilitza ja és verda, i l'any 2020 vol arribar al 35%. Dos: ha transformat un milió d'edificis en centrals energètiques. Tres: està provant magatzems d'hidrogen per guardar-hi totes aquestes energies. Quatre: està provant les xarxes intel·ligents. I cinc: els vehicles amb combustible de pila es produiran en massa entre el 2014 i el 2015. No hi ha marxa enrere. No és un somni, és una realitat en l'economia industrial més forta del món.

___ Els Estats Units no la faran?

___ Nosaltres als anys 90 vam sortir de la crisi d'haver edificat massa gastant-nos els estalvis conjunts de la Segona Revolució Industrial. El nostre estalvi es va empobrir, vam passar a menjar-nos els estalvis de les famílies, vam viure del crèdit i vam construir la globalització basant-la en el poder adquisitiu americà. El cas és que després que els estalvis se'ns desfessin com el gel, vam voler targetes de crèdit. També se'ns van desfer, i aleshores ens vam posar en hipoteques, i ens vam col·lapsar. Així que hem estat vivint de la riquesa que va generar la Segona Revolució Industrial i ara... estem arruïnats!

___ I Espanya on la veu?

___ El que és tan difícil i frustrant de ser a Espanya és que, abans de la crisi, aquest país era capdavanter en energies renovables, juntament amb Alemanya. Però va petar la bombolla immobiliària. Vau construir les vostres autopistes, els vostres barris residencials i centres comercials suburbans... Vau tenir el mateix tipus de finançament que nosaltres i també vau col·lapsar-vos. I el que jo dic és que hi ha una Tercera Revolució que pot renovar Catalunya i Espanya, i heu de començar amb el vostre estoc immobiliari. Demà mateix podeu començar a encaminar-vos cap als cinc pilars de la Tercera Revolució Industrial i a crear les infraestructures.

___ On són els diners per fer això?

___ Hi ha fons estructurals de la Unió Europea que no s'han gastat. Si no es gasten l'any que ve, tornen. I endevina on són la major part d'aquests fons. A Espanya, Itàlia i Grècia. Aquí hi ha els fons sense gastar. Els diners hi són, però no hi ha cap pla, així que tornen. El que heu de fer a Catalunya és començar a convertir els vostres edificis en plantes d'energia verda, que donin valor als immobles i que puguin començar a crear energia. La vostra despesa en energia baixarà i podreu treure diners dels vostres edificis.

___ Barcelona planeja fer-ho.

___ Vaig conèixer l'arquitecte en cap de Barcelona fa un any, i aquí, a Catalunya, també hi tinc bons amics arquitectes, com ara l'Enric Ruiz-Geli. ¿De veritat que ho volen fer? Bé, endavant! Seríeu un país diferent!

___ Vostè és molt més optimista que la gent del seu sector.

___ Absolutament. Estic totalment esperançat. També sóc conscient del repte, la gent està espantada. Tots tenen interessos polítics, comercials... Hi ha molta por de moure's d'una societat centralitzada a una de més distribuïda. Però teniu una generació per sota dels 40 anys que entén tot el que dic, i estan disposats a tirar endavant! I són aquí, sense feina, protestant pels carrers d'arreu d'Espanya. Són ells els que han començat el moviment dels indignats , l'Ocupem Wall Street. És una generació sobrequalificada, sobreeducada i sense feina, i el més frustrant és que podrien tornar a tenir feina demà mateix si utilitzéssiu els fons europeus i els fons d'inversions bancaris per començar a establir aquestes infraestructures, i crear llocs de treball, i nous models empresarials! Començar de zero. No sé a què espereu!

___ ¿Però aquesta revolució ja té un model de negoci, un model empresarial?

___ El que hem de fer és establir les inversions necessàries, i això és el que crearà nous llocs de treball i nous negocis, augmentarà la productivitat. Ara mateix hi ha milers d'actors creant indústries verdes. És el mateix que ha passat amb els ordinadors i els mòbils. Al principi les infraestructures no eren barates, però a mesura que va anar augmentant la producció es van abaratir els costos. L'obtenció d'energia solar, del vent, tèrmica, s'anirà abaratint tant com els mòbils. Amb un al·licient: l'aire que passa pels edificis de les vostres oficines és gratuït, així com l'oceà, l'escalfor de sota terra i les deixalles.

"El futur és compartir l'energia per Internet"

___ I això passarà en vint anys?

___ D'aquí 25 anys l'energia hauria de ser una infraestructura com internet. El mercat d'ordinadors estava concentrat en uns pocs quan Steve Jobs i tants altres van començar a introduir l'ordinador personal i internet. Tota aquesta indústria va començar a desplegar-se entre els anys 1980 i 2000. Vint anys! I aquesta és la meitat de la Tercera Revolució Industrial: les comunicacions. L'altra meitat és l'energia. I ara la tecnologia d'internet es fon amb l'energia, i organitza l'energia. El futur és vendre i compartir a través d'internet i de l'energia: posem-ho junt i amb els cinc pilars i, en menys de vint anys, les noves infraestructures ja haurien d'estar en totes les regions i comunitats. Però no cal esperar-se al resultat final; tan aviat com creem infraestructures creem prosperitat. No cal que esperem la màgia del final del camí. Podem començar ara.

___ Molta gent lamenta que la crisi atura justament la inversió en innovació.

___ La crisi és de la Segona Revolució, que mor. La pregunta és: com fas recréixer l'economia si la Segona Revolució Industrial està morint? No la pots ressuscitar: les energies són més costoses, les tecnologies obsoletes i les infraestructures més cares de mantenir. De fet, la Tercera Revolució Industrial es produirà més de pressa als països emergents, perquè encara no tenen infraestructures. Si tens una casa i la vols renovar, és més car reformar-la que començar-ne una des de zero.

___ N'hi ha exemples?

___ En països de l'Àfrica subsahariana o a l'Índia, per exemple, el que estan fent és llogar un mòbil i un panell solar per un dòlar a la setmana. El mòbil et funciona amb el panell solar i tens electricitat perquè els nens puguin estudiar de nit. I un cop a la setmana, fas clic amb el mòbil i fas una transferència d'un dòlar, de manera que el panell solar segueix amb tu i, després, al cap de tres anys, és teu. I així configures microxarxes casa per casa. I això esta passant ara mateix. Està passant com va passar amb la wifi! Quan la wifi va arribar era un absurd, era una porqueria de freqüència al teu garatge! Però aleshores algú va pensar: "Ostres, puc connectar aquesta wifi amb la del següent garatge, i el següent, i el següent". I mira on som.

___ Canvien els poders.

___ La revolució ve lateralment, com la wifi. La Primera i la Segona Revolució es van desenvolupar verticalment. Van afavorir les fàbriques centralitzades, les logístiques centralitzades i els mercats nacionals. Però la Tercera Revolució ve com la wifi. Posem per cas que a Catalunya teniu molt sol, o molta aigua de la pluja, i la voleu compartir amb un altre lloc d'Europa que potser no té aquests subministraments. O un país de l'Est, per exemple, que té molt vent i durant la nit no l'utilitza, pot vendre'l a les zones on és de dia. La Tercera Revolució Industrial va de casa a casa, d'edifici a edifici, de comunitat a comunitat. Et connectes amb l'energia d'internet i tothom està comprant o venent electricitat basant-se en el que cadascú té a la seva regió en aquell moment: el clima, els residus de cultiu regular.

___ Sona molt bé.

___ És irresistible perquè són coses bàsiques. En paraules de la meva dona... és de sentit comú!

___ ¿I el món es guiarà finalment pel sentit comú?

___ Amb els joves de menys de 40 anys no hi he d'estar ni cinc minuts per explicar-los-ho. Han crescut amb les xarxes col·laboratives, i entenen el poder lateral. Són els vells els que no ho entenen.

___ Per què vostè, sent nord-americà, és més respectat i escoltat a Europa que als Estats Units?

___ Els nois de Silicon Valley van desenvolupar la capacitat de comunicar-nos però no van passar d'aquí. Es van quedar a la meitat de la història. És només quan uneixes la revolució de les comunicacions amb les energies de distribució col·laborativa que dónes el poder a la gent. I aquesta és la segona meitat, però els Estats Units estan tornant als grans lobis energètics, i vostè ja sap el que significa això. Els Estats Units i el Canadà seran nacions secundàries d'aquí uns 30 anys, perquè ells mateixos s'hi han llançat amb les seves infraestructures velles, les energies velles, les tecnologies velles... Així, estan acabats.

___ ¿Del president Obama n'esperava més?

___ Jo sí, però no ho vam aconseguir... Tot i que ell hi va posar el cor: ell volia fer recréixer l'economia, però no sabia com fer-ho. Va gastar-se bilions i bilions de dòlars en projectes autònoms: una fàbrica de bateries en un estat, uns panells en un altre... tot desconnectat. Van ser projectes aïllats i va ser un malbaratament. S'han de construir infraestructures. La Segona Revolució Industrial no va ser només finançar una autopista, també havies de posar els oleoductes de benzina, centralitzar l'electricitat, unir les zones suburbanes amb comunicacions... S'havia de fer tot! I Això Europa ho ha entès.

___ Però aquí també fallen alguns pilars. L'emmagatzematge, les connexions.

___ Sí, hi ha regions d'Europa que tenen un 20%, 30%, 40% d'electricitat verda, fins i tot alguns el 70%, però l'estan perdent perquè tampoc han posat el tercer pilar i no poden emmagatzemar-ho. S'estan invertint bilions en els nous vehicles, però no hi ha infraestructures. Si fem els vehicles però no tenim endolls a les carreteres, estem perduts.

___ Europa se'n sortirà?

___ Tenim 500 milions de consumidors i 500 milions més en les regions associades (el nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i el Mediterrani). Això són un bilió de persones a integrar en un sol mercat. Així que ara hem d'agafar aquestes infraestructures i que totes les regions creïn comunicacions de banda ampla fusionades amb estructures de distribució de l'energia. Així farem que la Unió Europea maduri, farem un espai econòmic que integra un bilió de persones. I alhora és l'única manera d'evitar el canvi climàtic.

___ Però Europa no té un poder polític fort per fer grans canvis.

___ No, ni el teniu ni el necessiteu. El que necessiteu és una xarxa, no un estat federal i centralitzat. El que necessiteu és que les regions i els estats membres entenguin el nou escenari. Però heu de treballar junts, el que no podem seguir fent és que les regions segueixin agafant quantitats enormes de fons per construir ponts que no van enlloc, avions que no van enlloc, carreteres que no van enlloc.

"La qualitat de vida i la sostenibilitat són la firma d'Europa"

___ ¿L'austeritat no és un fre a la seva revolució?

___ Hi pot haver austeritat, però amb uns certs principis. No comprometis el somni europeu, la qualitat de vida, no minis el model de mercat social, no comprometis la sostenibilitat mediambiental, perquè és el que fa d'Europa Europa: és la seva firma. I sí, hi pot haver austeritat i les reformes consegüents, però no et quedis aquí. Amb només l'austeritat, ¿com faràs recréixer l'economia? L'austeritat i les reformes no poden matar el somni europeu.

El perfil de Jeremy Rifkin

Jeremy Rifkin (Denver, EUA, 1945) és economista i activista i assessora la Unió Europea i diversos caps d'estat de tot el món, entre els quals hi ha Angela Merkel; en el seu moment, també hi havia Zapatero. Treballa a la Universitat de Pennsivlània en un programa de formació per a alts executius sobre noves tendències.

És conegut com a conferenciant i divulgador de les seves teories en tots els fòrums al voltant dels canvis tecnològics, l'energia, la nova economia i l'impacte dels avenços científics.

Els seus llibres han anat marcant etapes en els debats socioeconòmics mundials i han estat traduïts a més de trenta idiomes. El més recent és La Tercera Revolución Industrial (Paidós), en què explica com el poder lateral està transformant l'energia, l'economia i el món. Abans li havien publicat en castellà El sueño europeo, El fin del trabajo, La civilización empática, La era del acceso i El siglo de la biotecnologia.

Presideix la Foundation on Economic Trends (FEOC), que recull tota la seva activitat com a investigador i conferenciant.