És un emprenedor nat. Però en lloc d’empreses, posa en marxa projectes de caire social. El més recent, The Project Vision, l’ha portat des de Bangalore, a l’Índia, fins a Barcelona. Ell és George Kannanthanam, més conegut com a Father George o Pare George, sacerdot claretià i treballador social que exerceix a Karnataka, al sud de l’Índia, on des de fa més de 25 anys dedica la seva vida als més desafavorits.

Ha treballat en programes de prevenció de l’alcoholisme i a les presons. I durant dotze anys va dirigir la Fundació Sumanahalli, destinada a ajudar malalts de lepra i persones amb VIH. L’Índia té la població amb lepra més gran del món. S’hi concentren el 60% de casos. Només l’any passat es van fer 19.000 nous diagnòstics. “La majoria de gent pensa que la lepra està superada però encara en tenim”, diu Kannanthanam. Durant els anys que ell va dirigir la fundació, va posar en marxa un programa de formació laboral per a les persones amb lepra. A l’Índia, on la religió majoritària és la hindú, els catòlics representen menys del 2% de la població. I Kannanthanam ha transformat les seves inquietuds espirituals en activisme social. “Per a ell, vida religiosa i social, van de bracet”, diu José Miguel Pérez, col·laborador seu a la Fundació Sumanahalli. Els qui el coneixen destaquen el carisma d’aquest capellà indi. “No té límits ni fronteres. Es relaciona amb la mateixa naturalitat amb un arquebisbe que amb gent de les barraques”, explica Pérez. Bull d’idees i projectes i, el més important, els fa realitat. Amb el seu ordinador portàtil com a fidel acompanyant, sempre té un argument o una dada a punt per motivar el seu interlocutor. “Cada projecte que ha tocat l’ha transformat en millor. No coneix el significat de la paraula problema, sempre busca solucions”, afegeix Pérez.

L’estigma de la ceguesa

Cada iniciativa que Kannanthanam engega, l’encara amb la mateixa il·lusió que si fos la primera. La causa que ara l’ocupa, The Project Vision, vol promoure la donació de còrnies com a solució per a la ceguesa. Al món hi ha uns 39 milions de persones cegues i un 9% ho són per causes cornials. I l’Índia té la població de cecs més gran, amb 15 milions de persones, segons dades de l’OMS. El Pare George ho atribueix a les deficiències del sistema sanitari, que fan que una simple infecció pugui acabar sent causa de ceguera. “Una de les coses que podem fer per ajudar aquesta gent és que es puguin beneficiar d’un trasplantament de còrnia. I per fer-ho necessitem promoure la donació d’ulls entre la societat”, explica Kannanthanam. Ser cec, tenir lepra o conviure amb el VIH no és fàcil a l’Índia. “Són estigmes molt forts, i a qui els pateix li resulta molt difícil reinserir-se a la societat. En una societat que es regeix per un sistema de castes, aquestes malalties són un handicap afegit. A les persones cegues, amb lepra o amb VIV els resulta molt difícil ser acceptades, i això els condemna als extractes més baixos de la societat”, explica Pérez. “A les persones amb lepra, per exemple, no les volen ni enterrades”, afegeix.

Es calcula que unes 140.000 persones a l’Índia necessiten un trasplantament de còrnia però, en canvi, només es donen 35.000 còrnies a l’any. Les llistes d’espera no paren de créixer. La donació d’òrgans, opina Kannanthanam, no s’ha promocionat prou a l’Índia. “El 80% de la població és hindú i quan una persona mor, el seu cos s’incinera. En el cas de cristians i musulmans, els enterren. I els hem de dir que no cremin els ulls i que no els enterrin. Que els donin!”, demana el Pare George.

Els ulls d’una persona morta només es conserven durant sis hores, “i això és un problema amb tanta gent vivint en àrees rurals a l’Índia. Per això, també caldria millorar el sistema sanitari, raona Kannanthanam. “Però Sri Lanka ha demostrat que és possible fer-ho i ara exporta còrnies a altres països”, diu.

Una causa global

El problema de la donació d’ulls, però, no és exclusiu de l’Índia, i Kannanthanam vol fer-ne una causa global. Promoure les donacions és una de les causes que l’han portat al nostre país. També vol aprendre com funciona aquí el Banc d’Ulls, agafar idees d’organitzacions que treballen des de fa anys en aquesta causa i teixir una xarxa de relacions. “La donació d’ulls és un problema a tot el món i volem prevenir la ceguesa i conscienciar sobre la donació”, diu el Pare George.