Pratdip: El país dels gossos vampir

El país dels gossos vampir, de la mà de Martí Rom

Catalunya és un país de contrastos severs. A tretze quilòmetres de la costa, a només un quart d'hora de cotxe des d'una atrafegada localitat turística com Miami Platja, hi ha Pratdip, un poblet solitari i silenciós del Baix Camp envoltat per un circ de muntanyes i on, segons Joan Perucho, habitaven uns perillosos gossos vampir anomenats dips.

Diu la tradició que aquesta peculiar espècie de gos va assetjar el municipi i els voltants durant segles. Els dips perseguien els humans que gosaven recórrer aquells paratges de nit i causaven estralls entre els ramats. I fins i tot s'ha escrit que el poble va acollir durant un temps un senyor feudal amb tendències vampiresques, com el comte Dràcula.

Al darrere de les temibles bèsties devoradores de sang hi ha la imaginació d'un escriptor amb una gran capacitat per fantasiejar. És cert que en un retaule del segle XVII que es conserva a l'ermita de Santa Marina de Pratdip i en l'escut del poble apareixen representats uns gossos. Però l'artista Martí Rom, que va conèixer i tractar Perucho, acaba amb un mite que quan va aparèixer publicat al llibre Les històries naturals va molestar els veïns de Pratdip.

"Molta gent ha conegut Pratdip per la llegenda dels dips, que segons Perucho eren uns gossos vampir, però és tot una invenció seva. Vaig conèixer l'escriptor. Treballava a Móra la Nova i passava per la carretera del poble com a drecera per anar a la costa, així que sabia que els gossos formaven part de la seva imatgeria i s'ho va fer venir bé per construir una fantasia", explica Martí Rom.

Un cop aclarit que Pratdip no té ni ha tingut mai gossos vampir, hem d'afegir que el poble té molts altres atractius. Per a Martí Rom, que té taller a Barcelona i que està molt vinculat al veí Mont-roig del Camp, les escapades que periòdicament fa a la comarca li serveixen per relaxar-se i desconnectar. Li agrada passejar pels voltants de Pratdip, per un terreny sec i enlairat, ple de garrofers, oliveres, ametllers i avellaners, amb murs de pedra seca que separen els camps.

"És un espai que respira tranquil·litat i pau, un bon lloc per reflexionar, amb el xoc que representa que en un quart d'hora ets enmig del tràfec de l'Hospitalet de l'Infant i de Miami Platja", reflexiona. Per als visitants que arriben de la costa, Pratdip és com una aparició després de deixar enrere la plana i fer un tram de carretera ple de revolts que s'endinsa en la serra de Llaberia. "Te'l trobes de sobte, i abans el contrast encara era més gran perquè hi arribaves per una carretera feréstega i ombrívola. Al davant tens un poble petit i arrodonit situat dalt d'un turó, amb la torre de l'antic castell i l'església al capdamunt. És d'aquells llocs que conserven l'autenticitat, que ha canviat poc els últims cinquanta anys i on poca gent va. Les úniques novetats són la piscina municipal i la cooperativa agrícola que hi ha a l'entrada".

Ermita de Santa Marina

Des del nucli urbà, quatre quilòmetres carretera amunt, s'arriba a l'ermita de Santa Marina (segle XVI), un lloc molt popular entre els pratdipencs per les seves fonts, pel seu restaurant i perquè cada mes de juliol és la destinació final d'una romeria en la qual, segons es deia antigament, totes les noies que hi anaven solteres en tornaven amb parella. La carretera mor dalt de tot de la serra, al municipi de Llaberia. Martí Rom recomana aquesta excursió molt especialment. "És un nucli format per habitatges que als anys seixanta havien quedat quasi completament abandonats i on només vivien algunes persones grans. Les cases han estat recuperades per gent de Reus i Tarragona, en alguns casos per familiars de la gent que hi vivia. Des d'allà hi ha una vista molt maca del Baix Camp. Tens el cap de Salou i Cambrils als peus".

I, tornant cap a la plana, a la sortida del poble hi ha una escultura, de Martí Rom, que representa un gos (o potser és un dip) que rep i acomiada els visitants.

El + vist

El + comentat