La televisió
De l’article del polític i mestre Pau Romeva i Ferrer (Barcelona, 1892-1968) a El Matí, diari d’Unió Democràtica de Catalunya (13-I-1934). L’experiència nova -i ja reeixida als anys 30- de la ràdio unidireccional, entesa com un instrument d’influència social, afavoria que els periodistes i intel·lectuals més inquiets aventuressin prediccions sobre el futur d’una televisió, llavors incipient, que encara no havia arrelat a Catalunya. Ja preveien que es podria veure l’actualitat sense moure’s de casa. (Foto: Lluís Companys en un míting.)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Pensant-hi, no podem menys d’imaginar-nos què passarà el dia que tots els treballs que està fent la ciència per a industrialitzar la televisió, hagin donat el seu fruit i la transmissió i recepció de les imatges es faci amb la mateixa facilitat que ara la dels sons [mitjançant la ràdio]. Veurem els mítings amb les multituds reunides; veurem els oradors amb llurs gestos i llurs expressions, la impressió de la realitat serà encara molt més viva i donarà encara major satisfacció al que realment vulgui participar voluntàriament com a espectador d’un acte públic sense necessitat de personar-s’hi [...] Les campanyes electorals comportaran probablement la instal·lació de pantalles en llocs públics -imagineu-vos l’explotació que en faran els cafès, bars i restaurants-; però volem creure que comparativament amb el que passa amb la radiació del so, hi haurà per a l’home de casa seva un avantatge: que quan no vulgui “veure” un acte, el veí del costat no tindrà manera de projectar-l’hi a través de les parets. [...] I encara hi haurà una altra cosa que afectarà la informació escrita, i és que a l’endemà de la celebració d’un míting, els periodistes que el ressenyin, siguin del color que siguin, pel que fa a la quantitat dels assistents almenys, no podran desfigurar la veritat.