Les tendències fotogràfiques de l’estiu

Capturar el que ens envolta, compartir-ho i recordar l’instant durant la resta de l’any. L’estiu omple de natura, gastronomia i amics els murs de Facebook i els comptes d’Instagram. Són molts els que volen emmarcar la bellesa del paisatge i els moments feliços amb la família i els amics d’aquesta època. Cada estiu, les imatges de banys a la platja o de monuments a l’altra punta del món fan enveja als que encara són a l’oficina. Cada any es repeteix el ritual, però les fotos no són mai iguals i s’adapten a les modes i tendències. Enguany la selfie en versió estiuenca o el gust per les imatges sense filtres s’han imposat.

Platges, vermuts i criatures

Els usuaris retraten el que els agrada i ho comparteixen a l’instant

Una paella al costat de la platja, la sorra fregant els peus, un concert a la llum de la lluna o el petit de la casa pujant a l’avió per primera vegada són algunes de les estampes que s’han vist aquest estiu. El consultor estratègic de comunicació online Francesc Grau assegura que a les vacances tothom fotografia el que més li agrada amb més intensitat i que durant l’any es retrata més esporàdicament.

Per a Marc Elena, fundador i director executiu d’Adsmurai, una plataforma de gestió de publicitat a Facebook, Twitter i Instagram, els motius estrella que capturen les càmeres de fotografia i del mòbil són els casaments, els nens i la gastronomia: “Compartir aquest tipus d’imatges genera molta interacció”. A més a més, assegura que també s’observa una tendència creixent a fotografiar sota l’aigua amb càmeres adaptades. El frenesí per fotografiar, explica Elena, també l’intenten explotar les marques, que aquest estiu han promogut concursos entre els seus clients i usuaris de xarxes socials, a qui demanaven que enviessin imatges del seu estiu.

‘Selfies’ en versió estiuenca

S’ha acabat demanar a desconeguts que ens facin una foto de grup

La moda de les selfies no ha passat, ben al contrari. Aquest estiu han omplert les xarxes socials les autofotos en versió estiuenca: des de la platja, a l’altra punta del món, sols o amb la família. “El pal de selfie és el gadget de l’estiu”, afirma Elena, que afegeix: “Pot ser més simpàtic fer-te tu la foto que demanar-l’hi a algú”. Antoni Marín, professor de fotografia digital al grau de multimèdia de la UOC, afirma que la febre per les selfies ha vingut per quedar-se. Pronostica que més endavant veurem altres ginys que poden substituir el pal de selfie, però la idea de fer-se la foto un mateix perviurà. Per a Grau, la de les autofotos és “una moda que s’ha estès a tothom, però per la qual els joves tenen més predilecció”. El consultor de comunicació online afegeix que el fet que no et faci la foto algú altre també comporta que hi hagi més ganyotes i “desinhibició total” en aquest tipus d’instantànies.

Sense filtres

A Instagram, s’observa un auge de la foto més natural i menys editada

El hashtag #sensefiltres en múltiples idiomes acompanya cada vegada més les imatges d’Instagram. Malgrat que la xarxa social ha renovat i ampliat el ventall de filtres de què disposen els usuaris, els experts apunten que observen un cert cansament i una voluntat de tornar a la fotografia neta, sense degradats, sense marcs, sense afegits. “Tinc la sensació que els filtres han cansat una mica -assegura Marín- perquè, malgrat que són variats, acaben sent repetitius”. Per la seva banda, Elena afegeix: “S’està creant una subcultura de buscar la fotografia que no té filtres. Estem buscant altra vegada el que és natural. A mesura que ens donen més opcions per fer fotos més professionals, donem valor a recuperar el que és antic”. Francesc Grau hi està d’acord: “A qui li agrada la fotografia li acaben agradant les coses tal com són”.

Diem a tothom on som?

Publicar les fotos en tornar del viatge és un comportament més segur

¿Compartir la ruta de les vacances amb els centenars o milers de seguidors de les xarxes socials pot ser imprudent? Grau assegura que li consta que almenys tres persones del seu entorn en tornar de les vacances s’han trobat que els havien entrat a robar a casa després d’haver publicat a les xarxes socials que eren fora. Per això, aquest consultor recomana publicar a posteriori, és a dir, uns dies després de tornar a casa. Grau observa que aquest comportament és cada vegada més habitual, sobretot entre aquelles persones amb més consciència digital. Per contra, Marc Elena defensa difondre l’experiència al moment: “Sóc partidari -i és una opinió de viatger- de compartir les coses quan estan passant. Primer, perquè vivim en un espai de comunicació constant on tothom està connectat a tota hora i tenim connexió a tot arreu. Però també perquè és quan estem gaudint d’un lloc que tenim la sensibilitat per engrescar-nos en el procés de comunicació amb els comentaris i els «m’agrada» al nostre contingut”.

Adéu als àlbums

Les xarxes socials han canviat la funció de les fotos de l’estiu

Facebook i Instagram han alterat la voluntat amb què es retrata. En comptes d’elaborar àlbums inacabables que cansaven els amics, ara els servim les fotos en petites píndoles a les xarxes socials. Ara la imatge publicada a les xarxes és menys per guardar i més per mostrar. “Moltes de les fotografies -explica Marín- tenen un valor immediat, efímer. Serveixen per dir «Sóc aquí, he menjat això, he fet allò altre»”. Grau assegura, però, que encara es fotografia “a dues velocitats”, la del temps real i la fotografia per guardar, “la clàssica”. Per al professor de la UOC, aquesta immediatesa s’ha promogut sobretot amb Instagram, que entronca amb “la idea de les antigues polaroid, en què al moment tenies la fotografia feta”. Marín apunta, però, que Instagram ha evolucionat de ser una xarxa per publicar imatges immediates fetes amb el mòbil a una xarxa social on el missatge mateix és la imatge, feta amb el telèfon o no.

Com podem guardar bé les imatges de l’estiu

La fal·lera amb què es fotografia a l’estiu pot omplir de seguida la memòria del mòbil. Perquè això no passi i per conservar i organitzar les fotos de l’estiu, els professors dels estudis d’informàtica, multimèdia i telecomunicació de la UOC recomanen baixar les imatges diàriament o bé penjar-les al núvol, amb eines com ara Dropbox o Drive. També aconsellen fer còpies de seguretat en dispositius diferents o fins i tot imprimir aquelles estampes especials que es volen preservar. Si no les imprimim i les guardem a l’ordinador, expliquen que és important organitzar-les bé: geolocalitzar-les si el nostre dispositiu ho permet, especificar la data i afegir-hi metadades.