Els terrats de Barcelona

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsUna de les inspiracions més grans que va tenir l’arquitectura catalana del segle passat, sobretot a Barcelona, que va ésser d’allí on es va estendre als altres indrets de Catalunya, va ésser el terrat, que va sortir, fet i tret, de la supressió radical de la teulada que l’arquitectura del Renaixement italià posava amagada darrera de les baranes que coronaven els palaus i les cases, resseguint-els-hi els quatre costats com una corona sobre el cap. L’arquitectura catalana, traient la teulada i deixant el que en diem la solera, perquè hi bat el sol, va fer el terrat, que sense dir cap mentida és l’orgull de Barcelona, que el porta de les cases com una corona d’or i de plata, quan es veu lluir la claror per entre la balustrada de la barana del terrat, que amb el sol és d’or, amb la lluna de plata i amb les estrelles, de diamants, i fa la ciutat plana com la mà i els barcelonins i els que vénen a Barcelona, pujant al terrat s’hi poden estar i passejar amunt i avall contemplant i admirant aquell seguit de terrats l’un al costat de l’altre, que són com una plana que va del mar a la muntanya, plens de roba estesa al sol, que voleia com les banderes dels barcos del port, com si fos la cabellera de les cases, i que és una plana que lliga i ve com l’anell al dit, amb el cel, les muntanyes i el mar que ens volten i ens guarden, [...] I per això podem acabar dient, que si la moda d’amagar la teulada darrera la barana del terrat va passar i va venir la joia que avui tenim, demanem que passi, com més aviat millor, la moda d’amagar el terrat, dissimulant-lo a dalt de la teulada, com si fos una cosa que no es pot ensenyar, i així Barcelona no perdrà un dels pocs encisos que té i que tothom li enveja, perquè si als països del Nord no hi plogués tan com hi plou, estem segur que ens el copiarien.