Tortosa

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] La situació de Tortosa entre els massissos muntanyosos dels Ports i del Coll de Balaguer, a la cruïlla de la gran via romana vers el sud, de la travessia cap a l’oest (Baix Aragó) i de la canal fluvial, era a posta per a l’establiment d’una “civitas” romana amb el seu districte corresponent. Com altres “civitates”, Dertosa fou cap d’un bisbat; consta històricament com a tal des de l’any 516. El territori de la diòcesi arribava fins al sud de la Plana de Castelló, amb una extensió que pot identificar-se amb la que ocupaven les tribus ilercavones. Aquest era el territori tribal; però el territori de la “civitas”, la demarcació dertusense, anava del Coll de Balaguer al riu Sénia, i de la mar a l’engorjat fluvial de més amunt de Xerta. Aquesta demarcació territorial, d’origen pre-romà, sens dubte ha subsistit fins ara en l’administració eclesiàstica com a arxiprestat de Tortosa. Constituïa, doncs, la “civitas” romana de Tortosa, entitat de poblament estesa per un territori que donava per a viure als seus habitants, sense necessitat d’adquirir productes forasters. Era un cas d’economia closa. Agermanava dins el seu perímetre la mar i la muntanya, la plana i els costers amb abundor d’aigües; i al pla gaudia d’un clima de temperatures subtropicals. D’ací que s’hi donin tota llei de productes agropecuaris, als quals s’han d’afegir els variats recursos de la pesca lacustre, fluvial i marítima. [...] Avui el terme municipal de Tortosa té una àrea de 425 quilòmetres quadrats, i dins d’ell àdhuc poden realitzar-se els moviments de la transhumància ramadera entre el pla i la muntanya. Constitueix el terme més gran de Catalunya, [...]Té un cens de 38.000 habitants, dels quals solament 13.000 es troben al casc de la ciutat, formant pròpiament la població urbana. La resta, és a dir, les dues terceres parts, és de poblament rural i disseminat, amb nuclis o agrupaments que es troben molt distanciats del centre municipal -així, la Cava, a vint-i-cinc quilòmetres-. Tortosa constitueix un cas extraordinari de persistència d’una demarcació que conserva, com hem vist, moltes de les característiques de la “civitas” primitiva: [...]