Tradició vs. Modernitat. Qui guanyarà la batalla?

BarcelonaQuina joguina és millor? Una de tradicional o una de moderna? Per començar, diu la pedagoga Imma Marín, directora de Marinva, Joc i Educació, "cal saber a què ens referim quan fem la diferència entre l'una i l'altra". Una joguina tradicional és la que ha sobreviscut al llarg dels anys, com ara una nina, una pilota, una baldufa, una cuineta, uns daus o unes fitxes de jocs. "Són joguines que han connectat amb les necessitats de creixement de les criatures". Una joguina moderna pot ser la tecnològica o la fabricada amb materials actuals però que reprodueixen models antics (com ara una cuineta de plàstic).

Si la nina ha perviscut des de la Prehistòria no és per casualitat, sinó perquè permet a l'infant representar simbòlicament -i reproduir- la cura que reben dels adults. A la Prehistòria, les nines eren una pedra embolcallada amb un tros de pell. A l'època egípcia, les criatures jugaven amb nines que representaven infants petits, tal com explica Lluís Manuel Gonzálvez, conservador del Museu Egipci de Barcelona. A l'època romana, les nines eren d'ivori, i ben sofisticades, perquè eren articulades. Al Museu Arqueològic de Tarragona hi ha una de les barbies de l'època, tal com les anomena Imma Marín perquè tenien molt d'estil.

Tecnologia adaptada a la tradició

A partir d'aquí les nines s'han anat construint amb els materials que la societat tenia a l'abast. A principis de segle XX eren de cartró, i es coneixien com a pepes. Després van arribar les Mariquita Pérez, construïdes amb vinil, i que van suposar una revolució respecte de les pepes, perquè si es mullaven no es feien malbé. Més tard van arribar els Nenuco, de plàstic. I ara es pot jugar a cuidar i a vestir les nines a través d'aplicacions d'iPad i de videojocs.

"El joc serà el mateix; el que canvia és la societat, que hi aplica les modes i la tecnologia que té a l'abast", sentencia Imma Marín. Així doncs, les joguines no canvien, sinó que ho fa la societat, que és qui aplica els valors i les modes vigents. Com que ara la tendència és la tecnologia, apareixen joguines antigues, com el Furbi, amb la versió tecnològica (a través de l'iPad aquest peluix menja, dorm i parla).

Per la seva banda, la pedagoga Anna Novella, professora de teoria i història de l'educació a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB), sosté que totes les joguines, siguin com siguin, aporten valors. Tot i això, defensa les tradicionals perquè són les que provoquen el joc simbòlic, essencial per al desenvolupament i creixement de les criatures perquè els permet reproduir i aprendre el món. Mentre "una criatura està fent parlar les seves nines, les fa jugar entre si, els fa celebrar una festa d'aniversari, les banya, els prepara el menjar", està fent joc simbòlic, assegura la doctora en psicologia i especialista en psicologia clínica Sara Lera. També és joc simbòlic jugar amb una caixa i transformar-la en un timbal, penjar-se-la al coll, anar-la fent vibrar i anar caminant com si fes una cercavila. És a dir, "els infants tenen la idea simbòlica al cap d'allò que volen representar i manipulen l'objecte donant-li aquella vida", continua Sara Lera, que treballa com a psicòloga clínica infantil al Servei de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l'Hospital Clínic de Barcelona.

El joc simbòlic continua tota la vida. "En faran sempre, potser no només per jugar, però els podran exterioritzar per diferents canals, com ara el llenguatge, les arts, el teatre i la música", indica Lera. "La conducta d'imitar una altra persona inventant-nos el contingut de les seves paraules o imaginant com actuaria en una situació nova implica representació simbòlica". Ara bé, la demència i el deteriorament cognitiu fan perdre la memòria i, per tant, la capacitat simbòlica i les representacions mentals de l'exterior.

Finalment, Cristina Escudé, que dirigeix juntament amb la seva germana les botigues Barruguet de Terrassa i de Barcelona, opina que la joguina tradicional no passa mai de moda ni tampoc és la que educa més respecte d'una de moderna. "La joguina tradicional és la que transmet els valors que van aprendre els pares de petits, i justament per això volen que ho facin els fills".

Segon Escudé, les joguines tradicionals més venudes de Barruguet, que les construeix de fusta, són les cuinetes. "Es manté en el primer lloc, amb molta diferència respecte de les altres; i les venem tant per a nens com per a nenes, des dels 2 anys fins als 7 anys". La segona és la joguina anomenada de primera infància, com ara els sonalls. La tercera és el fort amb cavallers i cavalls. I la quarta, una novetat de Barruguet, un coet espacial, que té diferents pisos, i que tampoc no fa diferència de gènere.

Juntament amb aquestes tres, també tenen molta sortida les disfresses, que en venen per Nadal i per Carnaval, que "estan pensades perquè se les posin per sobre i, per tant, per explorar el joc simbòlic". Així, la capa de la Caputxeta Vermella, la capa de cavaller, un bagul o un armariet de disfresses són de les opcions amb més sortida.

Finalment, el director del Museu del Joguet de Catalunya, Josep Maria Joan i Rosa, fa una diferència entre els jocs d'abans (els tradicionals) i els d'ara (els moderns): " Abans els jocs estaven pensats per ser compartits entre criatures o entre pares i fills; ara la majoria, sobretot els tecnològics, tenen tendència cap a l'aïllament i a la individualització".

Entre els jocs d'abans, el director del Museu del Joguet, situat a Figueres, també reivindica la importància dels de carrer: "Jo mateix jugava al carrer Ample de Figures, i ara és una temeritat que ho faci la canalla, pel trànsit tan intens que hi passa". I és una llàstima perquè, la baldufa, un dels jocs més tradicionals, s'aprenia a fer anar al carrer.

Per què han de jugar les criatures?

Segons Imma Marín, directora de Marinva (www.marinva. com) i Petra Maria Pérez, catedràtica de Teoria de l'Educació de la Universitat de València:

• Perquè aprenen, perquè és la manera com assimilen tots els coneixements adquirits a l'escola. La neurociència ho corrabora, perquè ha demostrat que l'aprenentatge mai no és passiu, sinó actiu.
• Perquè els jocs aporten quatre de les àrees amb les quals han de créixer els infants, que són la física (saltar, córrer, bellugar-se), la psíquica (pensar, expressar-se), l'afectiva (sentiments i la seva expressió) i la social.
• Perquè si juguen tindran una actitud positiva, optimista i creativa davant del món.
• Perquè quan es juga, es fa un esforç, però com és un esforç fet amb plaer és molt lleuger, no cansa.
• Perquè estimulen competències intel·lectuals, l'atenció, la memòria, la creativitat i la capacitat d'imaginar.
• Perquè impulsa el pensament i la capacitat de resoldre conflictes. El que s'hagi après en el joc ho aplicaran en altres situacions de la vida.
• Perquè aprenen competències emocionals i socials bàsiques, com ara a dilatar la gratificació, assumir i superar la frustració amb noves pautes per assolir el guany a través de noves estratègies.
• Perquè aprenen destreses físiques com ara la coordinació ulls-mans, és a dir la psicomotricitat fina i gruixuda.
• Perquè aprenen el respecte de la norma democràtica. En un joc s'ha de complir una norma, perquè, si no, et deixen fora del joc. Aques comportament el transfiraran a la vida diària.
• Perquè desenvoluparan tenir objectius comuns, és a dir la creació d'estructura de grup, per aconseguir guanyar.