Vaixella sostenible: la ceràmica reviu

BarcelonaUn menjar presentat en un plat de ceràmica o de plàstic pot tenir un gust diferent. La ceràmica és un material noble, perquè es fa amb quatre elements bàsics, que també són nobles: fang, aigua, aire i foc. En canvi, la matèria primera amb què es fa el plàstic és el petroli, que és una font contaminant. A més, "els plàstics es fan amb una sèrie d'additius (estabilitzants, blanquejadors, plastificants) que poden contaminar els aliments", escriu César Barba en el llibre Ecología doméstica , publicat per l'editorial Salvat.

"El cafè mateix, pres en una tassa de ceràmica, és el doble de bo", diu la ceramista de Reus Neus Segrià. Ella ho assegura perquè és col·leccionista de tasses de cafè i te. "Les veus? Moltes estan fetes per professors meus del Japó", assenyala.

La Neus, entusiasta als seus 81 anys, va començar a treballar la ceràmica per passió, perquè s'hi sentia atreta. Va acabar una carrera de ciències a la qual no es va dedicar mai i va optar per dedicar-se a la ceràmica perquè li agradaven els plats d'un altre ceramista, l'Aguadé. "Sempre m'ha sortit del cor fer anar el torn, i també he de dir que sempre he dibuixat bé". Dues pràctiques que han servit perquè la ceramista Neus Segrià hagi entrat a crear plats d'ús diari de les cases, sobretot a la localitat de Reus. De les seves vaixelles, els blaus i els vermells són inconfusibles perquè té una fórmula pròpia. "Jo sempre defensaré la ceràmica perquè és el millor material per preservar l'escalfor del menjar, és com un aïllant". Mentrestant, a Barcelona, el Pere Aguadé fill (www.aguade.com) assenyala que les vaixelles s'adapten a les necessitats diàries. "Fem plats per menjar millor la sopa, per exemple, perquè hi posem un broc perquè el bol es begui fàcilment". També han dissenyat bols per menjar amb destresa els flams, que s'entesten a quedar-se als plats quan arribem al final.

I, encara més, la ceràmica Aguadé és la que es pot trobar en molts restaurants de tot el món. "A Catalunya les tendències per a restaurants són plats de molts colors, i de formes diferents, que facin com un puzle". En canvi, els plats quadrats, que els ceramistes Aguadé van dissenyar l'any 1950, comencen a estar desfasats després de "passar una època àlgida". Segons Aguadé, "els plats del futur no tindran forma rodona ni quadrada, sinó que potser una de les formes que imitaran serà la d'una pedra de riu".

Personalització de la vaixella

Una tendència que el ceramista Pere Aguadé ha notat és la creixent personalització de la vaixella de ceràmica. "Al taller em poden fer encàrrecs d'una vaixella sencera que parteixi d'un dibuix dels fills, per exemple, o d'uns colors que tenen molt al cap", explica. D'altra banda, Aguadé i també la ceramista Núria Pié (nuriapie.com) afirmen que quan treballen en encàrrecs internacionals sempre els demanen una fitxa tècnica dels materials que han fet servir. De fet, la Unió Europea va prohibir l'ús d'alguns materials per als tallers de ceràmica, com el cadmi i el plom. "Potser això mateix es desconeix a Catalunya, mentre que al nord d'Europa gairebé és el primer que miren, que compleixis la normativa estrictament".

El Pere Aguadé fa servir una terra provinent d'Holanda per a la seva ceràmica, perquè li ofereix la possibilitat d'aconseguir un color blanc trencat. "Tradicionalment, a Catalunya la ceràmica tenia un color diferent perquè partia de la terra que tenia cada població. La ceràmica de la Bisbal i de Verdú no tenien res a veure l'una amb l'altra perquè cada població fa la seva terra pròpia, que queda com a segell inconfusible en la ceràmica".

La ceràmica, també a l'oficina

A Copenhaguen, on la ceràmica és molt apreciada, Mette Bache i Barbara Bendix (http://r7b.dk/) estan creant un projecte perquè s'introdueixi també en llocs com les oficines. "S'ha quedat, fins ara, a la cuina i no ha passat a altres estances", diuen. A més, "les oficines sovint són uns espais massa seriosos i masculins, que la ceràmica pot canviar de cap a peus pels seus colors i formes". Tot i això, opinen que "és normal que la ceràmica es mantingui a la cuina amb els pas dels anys i anys, perquè és el millor material per al menjar, i també per cuinar, d'aquí vénen les paelles de ceràmica", afirmen les dues ceramistes, que treballen juntes des de ja fa deu anys.

Una urna funerària de ceràmica

El Pere Aguadé i el seu soci, Víctor Petit, acaben de crear unes urnes funeràries de ceràmica, que han dissenyat amb la idea de tenir a casa les cendres dels familiars de la manera més bella possible. "Algú ho havia de fer, perquè n'hi ha la necessitat, i nosaltres les hem creat amb els millors materials que tenim".

La idea és que l'urna pugui ser personalitzada, que el client pugui encarregar els colors i els dibuixos que vulgui. "En el cas que es volgués llançar al mar, també les fem d'un material sostenible", diu el Pere.

La Núria Pié s'encarrega de decorar un dels models de les urnes funeràries, amb el seu estil personalitzat, que embelleix encara més el material noble de la ceràmica. A més a més, ella mateixa acaba d'inventar una altra eina de ceràmica, l'Alta-Phone, un altaveu de ceràmica, pensat per als iPhones, perquè amplifiqui el volum. "Jo ja el faig servir mentre esmorzo per escoltar música".

L'inici i el futur de les vaixelles de ceràmica

Les primeres vaixelles de ceràmica daten de l'edat de bronze, l'any 2200 aC. I pel que fa a les del futur, la hipòtesi és que tindran formes orgàniques, inspirades en la natura, amb gres a 1.280º, amb esmalts de colors variats, "sobretot molt naturals i que es noti que estan fetes a mà", diu el ceramista Pere Aguadé. La tendència handmade s'imposa amb força als plats, com assegura també la ceramista Núria Pié, que rep encàrrecs de restaurants perquè faci plats un per un segons els guisats que preparen. És a dir, "cada elaboració concreta la volen servir en un tipus de plat exclusiu" perquè la cuina la pensen completa, fins a la seva presentació a taula. Quant a les pròximes tendències, Aguadé declara que els ceramistes les marquen amb els xefs, ja que treballen colze a colze. Ell mateix, per exemple, va treballar amb el xef Santi Santamaria, i ara ho està fent amb Sergi Arola, per a qui ha creat un plat amb el seu nom esgrafiat i que s'inspira en les formes geomètriques de les trapes de les clavegueres. "Entre cada un dels bonys, el Sergi hi presenta les seves creacions, i el cas és que el color negre ressalta amb bellesa el que cuina".

Actualment, els xefs opten per plats de diferents colors. El primer, gran, en què no serveixen cap preparació, és l'anomenat de respecte i després, el primer plat, el segon i les postres tindran colors diferents. Es podria dir que "aquella idea que tenir vaixelles de diferents models i colors i barrejar-les no queda bé està desfasada", diu Aguadé, perquè justament és el que es fa en molts restaurants catalans.