Vladímir Putin cada vegada té més problemes per mantenir el sagnant cercle virtuós que li està permetent avançar amb comptagotes a Ucraïna. Les xifres de reclutament de l’exèrcit rus han caigut els tres primers mesos de l’any i no compensen el ritme de baixes provocades pels drons ucraïnesos en plena ofensiva del Kremlin. El president rus mira d’evitar una nova mobilització que, segons els experts, seria ineficient i insuficient per conquerir tot el Donbàs. Mentrestant, Volodímir Zelenski intenta combatre la falta de soldats amb la introducció de robots al camp de batalla, la innovació tecnològica que tots dos bàndols anhelen per tal de decantar la guerra.

10 d’agost del 2023. Les 2.10, hora de Moscou. La missió Luna-25 s’enlaira des del cosmòdrom Vostotxni, a l’Extrem Orient rus. Per primera vegada en 47 anys, Rússia llança una missió lunar no tripulada, que té per objectiu tocar terra prop del pol sud de la Lluna, estudiar-ne el sòl i buscar-hi restes d’aigua glaçada. El 16 d’agost, la nau entra a l’òrbita lunar i, tres dies després, inicia les maniobres d’aterratge. Però en l’instant clau alguna cosa falla. Els motors no s’apaguen quan ho haurien de fer, l’aparell adopta una trajectòria incorrecta i s’estavella contra la superfície lunar.

“Una oreneta no fa primavera” seria l’equivalent rus del nostre “Una flor no fa estiu”. En aquesta Setmana Santa ortodoxa hivernal, amb temperatures fregant els 0 graus i nevades a Moscou, la treva de Pasqua haurà passat com un miratge fugaç de 32 hores. Davant la negativa de Vladímir Putin a allargar l’alto el foc més enllà de la mitjanit de diumenge, tal com li demanava Volodímir Zelenski, tots dos bàndols s’han acusat mútuament de violar repetidament la pausa dels combats amb l’esperança que Donald Trump vegi que l’altre és el principal obstacle per a la pau.

El pessimisme s’ha apoderat dels comentaristes militars russos. Després que la tardor del 2025 l’exèrcit del Kremlin aconseguís retallar la distància respecte a Ucraïna en la cursa de drons, en les últimes setmanes els aparells no tripulats de Kíiv han tornat a deixar enrere la tecnologia russa. La seva superioritat al front ha contribuït a frenar l’ofensiva de primavera de Vladímir Putin, mentre que, per primera vegada des de l’inici de la invasió, es llancen més drons de llarg abast ucraïnesos que russos.

La discussió territorial emboira les negociacions de pau sobre Ucraïna, ara suspeses pel conflicte a l'Orient Mitjà. Tot i que el reconeixement de les regions ocupades com a russes és important per a Vladímir Putin, les ambicions del Kremlin passen per la bielorussificació de Kíiv, és a dir, la seva subordinació política. Moscou vol un veí mans i amistós que no suposi cap amenaça en si mateix per a Rússia ni tampoc com a avantguarda d’una hipotètica agressió occidental. Ara bé, el president rus va perdre l’oportunitat de deposar Volodímir Zelenski a l’inici de la guerra i, després de quatre anys de bombardejos diaris, l’adveniment d’un govern pro-rus a Ucraïna sembla una fantasia o una broma de mal gust.

“Hi ha homes al públic? No? Quina vergonya! Traieu-vos els pantalons i poseu-vos faldilla!” Amb aquestes paraules el degà de la Universitat Estatal d’Enginyeria de Vorónej, al sud-oest de Rússia, intentava pressionar els seus alumnes perquè anessin a lluitar a Ucraïna. El Kremlin ha exigit als rectors dels centres que enviïn un 2% dels estudiants matriculats a la guerra. Els prometen servir un any en una unitat de drons allunyada de la primera línia, sous astronòmics i un futur assegurat, però els activistes alerten que és una trampa i que tenen molts números de quedar-hi atrapats i de perdre-hi la vida.

Volodímir Zelenski tem una tempesta perfecta: un conflicte a l’Orient Mitjà prolongat, del qual Vladímir Putin es continuï beneficiant amb l’augment sostingut dels preus del petroli, que engreixi el pressupost rus per a la guerra d’Ucraïna i faci estancar les economies dels aliats europeus de Kíiv. Per impedir-ho, el president ucraïnès està duent a terme la campanya més intensa d’atacs contra els ports d’exportació de cru de Rússia des de l’inici de la invasió. Ara bé, aquesta estratègia pot resultar contraproduent per als interessos de Zelenski a curt termini, ja que pot contribuir encara més a l'augment del preu del petroli i, per tant, dels ingressos del Kremlin.

Després de tres setmanes de viatge des del mar Bàltic, travessant l’oceà Atlàntic fins a arribar al Carib, finalment el petrolier rus Anatoli Kolodkin podrà atracar en un port cubà i trencarà el bloqueig a què Donald Trump està sotmetent l’illa des del gener. “Si un país vol enviar petroli a Cuba ara mateix, no hi tinc cap problema, tant si és Rússia com altres països. No tindrà cap impacte, Cuba està acabada.”, ha dit el president dels Estats Units, a poques hores perquè l’embarcació arribi al seu destí. Els 730.000 barrils de cru que transporta el vaixell –unes 100.000 tones– es calcula que alleujaran la crisi de combustible de l’Havana durant un mes. Alhora, oferiran a Vladímir Putin una victòria geopolítica en la disputa amb Washington per les esferes d’influència.

Després d’un hivern de fred extrem i nevades històriques, l’exèrcit rus ha aprofitat un març anormalment sec i assolellat per rellançar els atacs a Ucraïna. El principal objectiu dels homes de Vladímir Putin és conquerir l’anomenat “cinturó de fortaleses” de Donetsk, sobretot les dues últimes grans ciutats sota control de Kíiv: Sloviansk i Kramatorsk. Ara bé, els avenços russos continuen sent molt lents i els experts descarten que puguin ocupar tot el Donbàs al llarg del 2026. A més, els primers dies d’ofensiva ja s’han traduït en un augment dels morts a primera línia que serà molt difícil de compensar per al Kremlin amb el ritme actual de reclutament.

A Moscou han sonat les alarmes. Després de setze anys, perilla la continuïtat de Viktor Orbán al capdavant d'Hongria. Vladímir Putin tem perdre el seu gran aliat a la Unió Europea, una pedra a la sabata per al suport de Brussel·les a Kíiv i tossut comprador dels repudiats gas i petroli russos. Per mirar d'evitar-ho, diversos mitjans han advertit que el Kremlin ha posat en marxa una operació per influir en les eleccions del 12 d'abril. Accions que inclouen des del desembarcament d'espies a Budapest fins a campanyes de desinformació a les xarxes i, fins i tot, pensar en l’escenificació d’un fals atemptat contra l’actual primer ministre per rellançar-ne la popularitat.

L’exèrcit rus ha dut a terme l’atac més massiu contra ciutats ucraïneses des de l’inici de la guerra. En 24 hores, ha llançat 948 drons i 34 míssils, ha matat almenys quatre persones i n’ha deixat una quarantena de ferides. El bombardeig té per objectiu desgastar els sistemes de defensa antiaèria de Kíiv, que s’abasteixen de míssils Patriot nord-americans, ara més difícils de reemplaçar a causa de la guerra de l'Orient Mitjà. Mentrestant, Ucraïna ha tornat a colpejar una de les principals terminals d’exportació de Rússia, el port d’Ust-Luga, al Bàltic, per mirar d’ofegar els creixents ingressos del Kremlin per la venda de petroli i fertilitzants.

“Els Estats Units no volen aliats, sinó vassalls, i Rússia no pot acceptar aquest marc de relacions.” Aquestes paraules de Vladímir Putin al 2015 ressonen cada vegada amb més força entre els analistes russos d’ençà de l’atac nord-americà a l’Iran. L’agressió en ple procés de negociació ha alarmat Moscou, que dubta de la utilitat de dialogar amb Donald Trump. Després d’un any d’acostament, Washington es torna a revelar com un adversari geoestratègic i el Kremlin es convenç que no en pot esperar res pel que fa a la resolució de la guerra d’Ucraïna.

Malgrat els esforços de Vladímir Putin per amagar els estralls de la guerra d’Ucraïna als residents de les grans ciutats, en les últimes hores, el conflicte ha tornat a fer-se present en la vida diària dels moscovites. L’alcalde, Serguei Sobianin, ha denunciat l’atac més gran amb drons ucraïnesos contra Moscou des de l’inici de la invasió. Segons ell, gairebé 250 aparells no tripulats han estat abatuts quan es dirigien cap a la capital. Analistes militars russos creuen que estem davant d’una escalada aèria de Kíiv, mentre que els observadors independents avisen que el Kremlin podria estar sobredimensionant l’amenaça per tal de justificar els talls d’internet dins del país i per convèncer Donald Trump de la manca de voluntat de Volodímir Zelenski per arribar a un acord de pau.

Una vinyeta apareguda a la premsa russa mostra una tanca publicitària amb la caricatura de Vladímir Putin i el text “Ell ens va treure dels anys 90”. Als seus peus, un home pregunta a un altre: “D’on l’has tret, el buscapersones?”. I el seu interlocutor respon: “Ara t’ho ensenyo al mapa”, i desplega un plànol enorme de Moscou. Passejar aquests dies per la capital russa és tornar al passat i, alhora, contemplar un decorat de ciència-ficció. El 5 de març, les autoritats van bloquejar l'internet mòbil als districtes cèntrics de la ciutat i, més d'una setmana després, la xarxa continua fallant. El Kremlin justifica que ho ha fet per “motius de seguretat”, però els activistes alerten que aquest és tot just un pas més cap a la desconnexió inevitable de Rússia de l'internet global.

Als rius volcànics de Kamtxatka i als torrents nivals de Sibèria, els autòctons s’enfronten a corrents salvatges per caçar les seves preses. A Rússia hi ha una gran tradició de pesca en aigües turbulentes, que es trasllada també a la política exterior. L’atac de Donald Trump a l’Iran ha ofert a Vladímir Putin un baló d’oxigen inesperat amb la pujada dels preus de l’energia en un context d’inestabilitat global. Ara bé, igual que aquests pescadors s’exposen a grans perills per capturar els peixos més cobejats, els guanys a curt termini per a l’economia russa amenacen amb convertir-se en nous riscos si el conflicte a l’Orient Mitjà s’allarga.

“Ni tan sols vull discutir aquesta possibilitat”, va afirmar Vladímir Putin el juny passat quan un periodista li va preguntar com reaccionaria si Israel o els Estats Units assassinessin l’aiatol·là Ali Khamenei. Un cop la possibilitat va esdevenir una realitat, el líder rus es va limitar a enviar un telegrama de condol al president de l’Iran en què critica el que considera una “violació cínica de totes les normes de moralitat humana i del dret internacional”. Un missatge que ha anat repetint en els dies següents. L’home que va envair Ucraïna sense preavís fa quatre anys i que bombardeja diàriament les seves ciutats no pateix tant per la imatge que projecta al món, incapaç d’ajudar un aliat, com pels fantasmes que li fa reviure aquesta mort, connectada inevitablement al trauma de l’execució del dictador libi Moammar al-Gaddafi.

Vladímir Putin ha comparegut en el quart aniversari de la invasió d'Ucraïna per assenyalar el govern de Volodímir Zelenski com el principal obstacle per a la pau. En una reunió amb la plana major dels serveis secrets i sense fer cap menció explícita a l'efemèride, ha afirmat que Kíiv es prepara per utilitzar “components nuclears” contra Rússia. El Kremlin dona per bona una informació de la intel·ligència exterior russa (SVR) que assegura que França i el Regne Unit tenen intenció d’entregar tecnologia atòmica a Ucraïna.

Un dels grans èxits de Vladímir Putin en el quart aniversari de la invasió d’Ucraïna és haver allunyat el dolor de la guerra de les grans ciutats. Com pot no implosionar una societat que, setmana rere setmana, envia milers d’homes a morir al front? La resposta es troba preguntant als moscovites quants dels seus familiars, amics o coneguts han anat a lluitar. La taxa de mortalitat en combat dels soldats provinents de la capital russa és la més baixa del país, un de cada 5.000, seguida de Sant Petersburg i Txetxènia. En canvi, a la regió de Buriàtia (a l'Extrem Orient rus, tocant amb Mongòlia) la ràtio és d’un soldat mort per cada 250 habitants, i a Tuvà (al sud de Sibèria) o a Txukotka (a l’extrem nord-oest de Rússia), baixa fins a un per cada 200 habitants. La població d’aquestes àrees té vint-i-cinc vegades més probabilitats de morir en combat que un veí de Moscou.

Feia seixanta anys que a Moscou no hi nevava tant un hivern. Els ciutadans caminen encara més sorruts que de costum, apressant-se a refugiar-se en l’escalfor a prova de glaçades de casa. A pràcticament ningú li sembla obscè que, mentre aquí els radiadors bullen les 24 hores del dia, el seu govern mati de fred els residents de les grans ciutats ucraïneses. Després de quatre anys de guerra, la immensa majoria dels russos no volen de cap manera que Vladímir Putin faci concessions a Volodímir Zelenski i creuen que el conflicte ha d’acabar amb la rendició de Kíiv. 

Com ja va passar a les converses d’Istanbul de l’any passat, a Ginebra, la delegació ucraïnesa ha assenyalat una persona com a culpable de la manca de progressos en les qüestions més sensibles de les negociacions de pau: Vladímir Medinski. El cap de la delegació russa ha tornat a desplegar un tarannà inflexible, basat en la convicció que russos i ucraïnesos són part de la mateixa nació i que el Kremlin està disposat a lluitar indefinidament per restablir l’error històric que, des del seu punt de vista, va suposar la independència d’Ucraïna. Ara bé, lluny de representar una posició radical, el negociador rus encarna millor que ningú l’enfocament ideològic de Vladímir Putin sobre el conflicte.