Ucraïna, any 5: preparatius per a una guerra encara més llarga i letal

Invasió russa d’Ucraïna. Any cinc –cinc!–. La guerra, que Vladímir Putin havia de liquidar en tres dies i que Donald Trump solucionaria en 24 hores, continua. 

El paisatge polític actual es podria resumir en tres actes. Primer: les converses de pau no funcionen, i polítics i experts admeten la perspectiva d’una guerra encara més llarga i més letal. Segon: Putin no té ni pressa ni al·licients per acabar-la i el seu gran objectiu continua sent subjugar Kíiv. Tercer: Ucraïna no té més remei que lluitar al front mentre resisteix les emboscades de Trump i resa als déus del cel perquè Washington no acabi de sucumbir als desitjos de Moscou. Epíleg: Europa, en plena crisi existencial, es limita a la simbologia perquè continua sense cadira a la taula on es poden prendre les decisions.

Preguntava aquesta setmana a diversos militars ucraïnesos com havien celebrat el quart aniversari de guerra. Les guerres canvien el significat de les paraules o, almenys, les fan sonar estranyes: celebrar, aniversari. 

“No celebrem res aquest dia. Com a molt, recordem els morts”, deia el soldat Taras, que lluita al Donbàs, on els morts són rutina. “Pregant perquè sigui l’últim”, deia el soldat Iuri, que té un càrrec rellevant en la defensa de Kíiv i una filla que acaba d’arribar a Barcelona per estudiar. El comandant Baloo responia amb ironia des d’algun punt del front: “Amb una cervesa, quin remei”. Però després es posava seriós i obviava l’efemèride: “Aquesta guerra serà llarga i aviat serà avorrida. No hi ha avenços, no hi ha idees, estem en un punt mort. Ja no sé què pensar”.

En les últimes converses que he tingut amb una desena de militars de les tropes de Kíiv, la fatiga ha evolucionat cap a una barreja d’abatiment i resignació. La lectura que fan tots els uniformats consultats s’assembla a la del comandant Baloo: les tropes estan cansades, però diuen que no tenen cap alternativa que seguir lluitant i que, per tant, cal lluitar. Un discurs similar al que s’imposa entre bona part de la ciutadania. Al setembre, durant el meu últim viatge a Ucraïna, em va sobtar que gairebé ningú acceptava lliurar territori a canvi d’una pau immediata amb Rússia. Deien que si Ucraïna cedia ara, Putin ho entendria com un gest de vulnerabilitat i tornaria a atacar el país uns anys després per acabar la feina. 

Les enquestes més recents continuen mostrant que una majoria de la població (entre el 55% i el 65%) rebutgen lliurar el Donbàs a canvi d’un alto el foc. En una d’aquestes enquestes –publicada al gener pel Kyiv International Institute of Sociology– s’assegurava que un 65% dels ucraïnesos estan disposats a suportar la guerra “tant de temps com calgui”.

Hi ha una pregunta –menys pràctica, més moral i, per tant, potser més decisiva– que es repeteix cada cop més al país: ¿Si es pacta una pau injusta, de què hauran servit quatre anys de mort i patiment?

Aquesta setmana, la de l’aniversari, vaig mirar un documental polèmic: Russians at war, de la directora russa Anastasia Trofimova. Vista des d’Occident, l’obra –projectada en festivals com els de Venècia i Toronto– ens ofereix una visió interessant, prou inèdita, d’alt valor periodístic: les interioritats d’un batalló rus que lluita al front d’Ucraïna. És l'altra banda de la guerra que solem veure a Occident. El govern de Zelenski, i diverses veus d’altres executius europeus, han criticat el film perquè consideren que blanqueja les tropes del Kremlin, que les humanitza. ¿Es pot humanitzar un exèrcit invasor? ¿És ètic donar veu als seus pensaments?

En un moment del documental, un grup de soldats russos debat sobre el significat d’aquesta guerra. Només uns pocs repeteixen l’argumentari oficial del Kremlin: cal combatre el nazisme d’Ucraïna. La majoria de militars expressen dubtes, desorientació, vulnerabilitat. Alguns lluiten per diners, d’altres per pressió social, molts perquè han estat reclutats a la força. Tots somien en tornar vius a casa. No sembla que gaudeixin gaire de la seva feina. Un d’ells diu: “Si he de lluitar, vull que sigui per una causa justa. I jo no tinc clar que aquesta sigui una causa justa”. Les poques pistes que ens arriben de les intimitats russes denoten que la fatiga entre els uniformats també és notable i va in crescendo.

El batalló protagonista estava format per 900 soldats i, en acabar el documental, en quedaran només 300: els 600 restants hauran estat baixa. Els fronts ucraïnesos són carnisseries de militars: prop de dos milions de baixes entre els dos bàndols des que va començar la invasió. Una sanitària russa, que s’ha promès al front i resa cada nit perquè s'acabi la guerra, es fa una pregunta universal, històrica: “Per què moren els soldats?” El documental fa pensar en una altra realitat universal, històrica: les guerres les fan sovint els mateixos homes amb ordres i uniformes diferents.

Càlculs de guerra

L’exèrcit rus entra en el cinquè any de guerra total contra Ucraïna ocupant només el 12% de territori més del que ja ocupava el 24 de febrer del 2022. Si traiem la calculadora de la guerra, la xifra significa que, per cada 100 quilòmetres quadrats conquerits, han mort 367 soldats de Moscou. El còmput total evoca la Segona Guerra Mundial: 1,2 milions de baixes russes, de les quals 325.000 serien soldats morts. La resta, ferits i desapareguts. 

Els càlculs de l’exèrcit ucraïnès són igual de foscos: 150.000 soldats morts; 400.000 de ferits; gairebé 100.000 més desapareguts. Les clíniques que congelen esperma s’estan fent d’or al país: molts soldats hi deixen una mostra abans d’anar al front per assegurar-se la descendència en cas de no tornar. El govern de Kíiv ha començat a subvencionar el tractament davant la catàstrofe demogràfica que està sent la guerra. Els drons han fet –i faran– la guerra molt més mortífera.

Segons ha filtrat recentment la propaganda ucraïnesa, l’objectiu de Kíiv aquest 2026 és matar i ferir 50.000 soldats russos cada mes. El ministre de Defensa, Mikhailo Federov, creu que, d’aquesta manera, la guerra pot esdevenir insostenible per a les tropes russes, ja que el Kremlin allista uns 30.000 nous uniformats al mes. El 2025 ha estat l’any de més mort al camp de batalla, i Ucraïna s’emmiralla en els èxits del desembre: aquell mes, es creu que van provocar gairebé 40.000 baixes invasores. Però l’estratègia de Kíiv genera dubtes: depèn de massa actors externs per allargar-la en el temps. L’estratègia del Kremlin –sense dependències, amb més armes i amb més homes per enviar a matar i a morir– no és nova: continuar fins que l’extenuació consumeixi els ànims de les tropes enemigues i dels seus aliats. La guerra d'Ucraïna ha trascendit a existencial per a Putin.

Invasió russa d’Ucraïna, any cinc, i la pregunta és la de sempre: ¿Quan acabarà la guerra? Fins i tot fonts del govern ucraïnès es queden desconcertats quan se’ls fa la pregunta. La guerra ha entrat en mode bucle. Hi ha una pregunta encara més complexa que, probablement, condicionaria l'èxit de la primera: ¿Com acabarà la guerra?