L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha confirmat una sensació estesa a la Catalunya interior: l'auge d'Aliança Catalana (AC) al tauler polític català, que la situa com la tercera força en unes virtuals eleccions autonòmiques. Però no sols això. A les demarcacions de Lleida i Girona –d'on provenen precisament les dues actuals (i úniques) representants del partit al Parlament, Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll, i Rosa Maria Soberana, filla de Vinaixa (les Garrigues)– es convertiria en la primera formació escollida. Quines són, però, les raons que expliquen aquest presumible creixement exponencial d'Aliança a terres gironines i lleidatanes?

El repartiment de menors no acompanyats que són a les Canàries ha reobert el debat sobre la immigració que, de fet, fa mesos que és a la primera plana. L'extrema dreta ha aconseguit fer del tema un cavall de batalla i algunes enquestes han reflectit l'augment de la preocupació ciutadana, com per exemple la del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del setembre oassat, quan es va convertir en el primer problema dels espanyols –al febrer ja havia baixat a la sisena posició–. A Catalunya, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) constata que majoritàriament els catalans valoren positivament la immigració. De fet, els resultats de l'última enquesta longitudinal, publicada aquest divendres, reflecteixen que l'opinió sobre la immigració no ha canviat en l'últim any, malgrat l'enduriment del debat polític. La nota mitjana es manté semblant tant pel que fa a l'impacte positiu dels immigrants en l'economia (6,4) com en la cultura (5,8) i la convivència (5,8).

Fins a quin punt té por de caminar sol/a pel carrer a la nit per risc de patir una agressió sexual? La sensació d'inseguretat de les dones continua sent molt preocupant i gairebé el 90% de les joves d'entre 16 i 34 anys tenen por de ser violades, segons desprenen els resultats de l'enquesta Òmnibus, que ha fet pública aquest dimecres el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). Són les que responen a la pregunta puntuant per sobre del 5 en una escala entre el 0 i el 10 –més del 20% tria el 10–. I, tot i que a partir dels 35 anys es redueix la sensació de risc, el percentatge continua sent elevat: en conjunt, més del 70% de les dones tenen por de ser agredides sexualment si caminen soles de nit. El percentatge entre els homes se situa al voltant del 25%. Les dones també són, de llarg, les més preocupades per patir una agressió o un robatori.

En les últimes setmanes, l'habitatge ha tornat a centrar bona part del debat polític, des que Junts, PP i Vox van rebutjar la regulació dels lloguers de temporada. La picabaralla sobre quina legislació és més o menys adient s'afegeix a un malestar creixent de bona part de la ciutadania, la qual veu com els preus de lloguer continuen batent rècords, l'habitatge públic es desenvolupa amb comptagotes, i les mesures que es van proposant, com el topall al preu del lloguer, no tenen un èxit garantit. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística de principis de setembre, ja s'acumulen 41 trimestres consecutius amb increments anuals dels preus de cases i pisos a l'Estat.

Superat l'equador de la campanya, el dilluns previ a les urnes és l'últim que es poden publicar enquestes i nombrosos mitjans publiquen els seus darrers sondejos. També ho ha fet el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que ha disparat el PSC en estimació de vot. En concret, situa els socialistes entre el 29,8% i el 33,2% dels sufragis, entre tres i cinc punts percentuals més que el sondeig d'abril i a prop del resultat del 23-J, en què va arrasar amb el 34,49% dels vots. Això deixa la formació encapçalada per Salvador Illa a molta distància de Junts, que es quedaria entre el 15,4% i el 18,1%. Per darrere hi hauria ERC, que es situaria entre el 15,2% i el 17,9%. Respecte a l'anterior enquesta del CIS, els juntaires es mantenen igual, mentre que els republicans cauen dos punts.

El PSC continua per davant en les enquestes a un mes i mig de les eleccions del 12-M. També en l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) fet públic aquest dijous, tot i que el sondeig es va fer abans de l'anunci del president de la Generalitat, Pere Aragonès, d'avançar els comicis. Sigui com sigui, si avui se celebressin les eleccions al Parlament, els socialistes revalidarien la victòria d'ara fa tres anys i aspirarien a aconseguir entre 35 i 42 escons, un lleuger retrocés respecte a l'enquesta del mes de novembre (39-45). Per darrere se situaria ERC, amb 26-32 escons i amb una valoració mitjana del seu govern per part dels catalans d'un 4,3 (la mateixa que la del govern espanyol). Els republicans veuen com se'ls acosta Junts, que remuntaria fins als 24-29 escons. Les dades del sondeig es van recollir entre el 9 de febrer i el 7 de març. Precisament aquest últim dia va ser quan es va materialitzar l'acord per a la llei d'amnistia i es va aprovar a la comissió de justícia del Congrés. Durant aquest període també va esclatar el cas Koldo, que esquitxa l'exministre de Transports, el socialista José Luis Ábalos, i a principis de febrer els pagesos van començar a mobilitzar-se al carrer.

La percepció que les dones continuen patint discriminació per raó de gènere és compartida per tots els grups d'edat a Catalunya, excepte un: els nois catalans d'entre 16 i 24 anys que, segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), són els que tenen actituds més bel·ligerants amb el feminisme. Les dades de l'estudi encara van més enllà: els nois de la generació Z creuen que la societat els discrimina per ser homes i que el feminisme "ha anat massa lluny".

En plena tempesta sobre l'amnistia i les negociacions amb Junts, Pedro Sánchez ha rebut aquest dimecres una bona notícia del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que el situa còmodament per davant del PP d'Alberto Núñez Feijóo, amb un 34% d'intenció de vot contra un 32,1%. Aquest sorpasso ja s'havia produït en el primer baròmetre després de les eleccions generals, però el PP es va tornar a situar per davant a mesura que avançaven les negociacions de Sánchez amb els independentistes. Però l'últim mes, els socialistes han augmentat més de dos punts l'estimació de vot, del 31,8% al 34%, mentre que el PP ha baixat un punt, del 33,2% al 32,1%.

Catalunya ha arribat als 8 milions d'habitants aquest 2024, amb un percentatge de població nascuda a l'estranger que s'aproxima al 17%. El 1992 hi havia 6 milions de persones i els estrangers representaven menys del 3%. El context és tan diferent que la mateixa pregunta formulada fa 30 anys provoca respostes ben diferents. L'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha preguntat als catalans per què creuen que hi ha persones que no accepten els immigrants. Un 34,8% opinen que això passa "perquè no accepten els nostres costums", gairebé el triple dels que apuntaven a aquesta hipòtesi ara fa tres dècades. En canvi, si el 1992 hi havia un 55% d'enquestats que pensaven que els recels amb els immigrants tenien l'origen en temes econòmics ("perquè prenen la feina dels d'aquí"), avui només un 17,6% mantenen la mateixa tesi.

D'aquí a un any s'acaba la legislatura catalana i els ciutadans tornaran a elegir president. Ni tan sols hi ha candidats sobre la taula, però les enquestes comencen a recollir les preferències dels catalans. Aquest dijous ha publicat la seva l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), que situa Carles Puigdemont com a candidat preferit per presidir la Generalitat. Ho és per al 16,7% de la població, en un estudi que pronostica també la recuperació de JxCat respecte a altres enquestes. El director de l'ICPS adverteix, però, que la conjuntura en què es va fer l'enquesta (entre l'octubre i el novembre de l'any passat) pot condicionar els resultats, tenint en compte la importància que van tenir Junts i Puigdemont en les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez.

L’1 de febrer del 2005, el Congrés dels Diputats va posar punt final a l’intent de reforma de l’Estatut basc, en què el lehendakari Juan José Ibarretxe havia projectat l’Espanya confederal amb Euskadi com a estat lliure associat. Per a la història queda aquell pla Ibarretxe, que no s’ha reprès tot i que el PNB i EH Bildu van flirtejar-hi ara fa pocs anys. Aquell 2005 la independència va marcar el seu màxim al País Basc: un 35% de la ciutadania apostava per l'estat independent, segons va recollir l’Euskobaròmetre de la Universitat del País Basc. Un any després, i tot i retrocedir lleugerament fins al 32%, la independència va ser la forma d’estat preferida pels bascos, i superava per primera vegada l’estat autonòmic (31,5%).

De res va servir a Alberto Núñez Feijóo guanyar les eleccions del 23 de juliol. Pedro Sánchez va agrupar el vot de vuit partits per tornar a ser investit ara fa un mes i aquest divendres es tornarà a trobar amb Feijóo com a president del govern espanyol, malgrat que el PP continuï encapçalant les enquestes. Els populars, a més, retrocedeixen lleugerament des del novembre i el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) d'aquest desembre els atorga un 33,2% dels vots, 1,4 punts per sobre del 31,8% que obtenen els socialistes, en el seu cas gràcies a un petit increment. Malgrat que fa temps que va deixar de confiar en el CIS, a Feijóo no deixa de preocupar-li que les enquestes continuïn apuntant el mateix problema que l'ha condemnat a fer oposició: la suma amb Vox continua sent insuficient per desplaçar Sánchez.

Ha guanyat les últimes tres eleccions a Catalunya, però les portes de la Generalitat continuen tancades per al PSC. Almenys fins a les pròximes eleccions catalanes. Els socialistes es disparen a les enquestes i si avui se celebressin comicis al Parlament, Salvador Illa s'imposaria amb claredat amb entre 39 i 45 escons, per davant d'ERC (29-34) i de Junts (19-24), que han anat perdent terreny a mesura que avançava la legislatura. Els resultats els recull el Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que s'ha fet públic aquest divendres, l'endemà de la investidura de Pedro Sánchez, tot i que les enquestes es van fer fa algunes setmanes, abans dels acords del PSOE amb ERC i Junts. En l'enquesta del juliol, el PSC també era primer, però amb una estimació de 31-37 escons, pràcticament empatat amb Esquerra, que n'obtenia entre 31 i 36.

La pobresa menstrual ha entrat en l'agenda política i ja hi ha uns quants governs, entre ells el de la Generalitat, que estan plantejant polítiques de gratuïtat d'alguns productes o que es reparteixin entre els col·lectius més vulnerables. Dades com les que aquest dijous fa públiques el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ajuden a fer-se una idea del problema. Un 23% de les dones asseguren que han hagut de reutilitzar productes d'un sol ús, com compreses i tampons, per motius econòmics, tot i que hagin perdut part de la seva eficàcia. A més, el percentatge puja quan se'ls pregunta si fan servir el producte menstrual que voldrien: un 44% afirmen que no fan servir els productes que voldrien perquè són massa cars.

L'oficialitat del català ha arribat al cor de la Unió Europea. Els ministres d'Exteriors van decidir ajornar-ne la decisió en la reunió que ara fa uns dies van celebrar a Brussel·les, però el govern espanyol està decidit a fer servir la seva influència per aconseguir-ho –en pot dependre la investidura de Pedro Sánchez–. En la carpeta d'arguments a favor s'ha esgrimit la seva oficialitat a Espanya –ara, a més, es pot fer servir al Congrés de Diputats– i el nombre de parlants (10 milions). A més, a partir d'ara també s'hi podrà afegir el suport popular a la mesura, almenys a Catalunya. El 70% dels catalans defensen que la llengua catalana sigui oficial a Europa, tal com apunta l'enquesta que ha publicat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

Els resultats de l'enquesta que l'ARA ofereix aquest cap de setmana demostren que la batalla del 23-J no està decidida en cap sentit, ni pel que fa al resultat global a l'Estat ni en la lluita pel lideratge independentista que mantenen ERC i Junts a Catalunya. Pel que fa al resultat a Espanya, l'enquesta de l'Institut Opinòmetre confirma la tendència que ja mostren la majoria d'enquestes, i és que el bloc format per PP i Vox perd força a mesura que s'acosta la data electoral mentre assistim a una mobilització gradual de l'electorat progressista. La fotografia del moment és que ens trobarem en una situació d'empat entre els dos blocs, molt similar a la que hi ha ara, amb la diferència que ara el PP serà la primera força a l'Estat després de la no compareixença de Ciutadans. Tot i així, el que després del 28-M semblava que seria un tsunami que ho inundaria tot de blau sembla que no ho acabarà sent.

Pere Aragonès governa tot i haver quedat segon a les eleccions de 2021. Tampoc JxCat va necessitar el calaix més alt del podi el 2017 i Quim Torra va acabar sent president malgrat la victòria de Ciutadans. El mateix va passar amb els dos tripartits, i fins i tot Ada Colau va retenir l’alcaldia el 2019 gràcies al fet que els vots de Manuel Valls van fer estèril el triomf d’Ernest Maragall. La història recent de la política catalana està plena d’exemples de com ser el primer a les urnes no sempre garanteix l’èxit, però aquest cop les eleccions a Barcelona poden ser diferents. Amb fins a quatre partits amb opcions de victòria, el guanyador pot ser-ho amb només 8 o 9 regidors, molt lluny dels 21 que marquen la majoria absoluta. Uns números que fan que quedar primer sigui, ara sí, determinant, ja que per articular un pacte alternatiu podrien fer falta acords improbables entre tres o quatre partits. Aquest cop ja no val ser segon, i l’enquesta que avui publiquem mostra que la cursa serà disputadíssima. De photo finish.

L'escudella? La botifarra amb seques? El pa amb tomàquet? Tots són plats molt bons i molt associats a la cuina catalana, però cap d'ells és el preferit dels catalans. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha elaborat un rànquing dels plats predilectes per al paladar català i el guanyador és la paella. Perquè no s'enfadin els valencians, en concret a la resposta s'hi afegeix qualsevol mena d'arròs. El 21% dels enquestats l'han triat per davant de qualsevol altre tipus de cuina. Per exemple, de la pasta i la fideuà, que arriba en segona posició, i té el 15% de catalans enamorats d'aquest plat. Les tapes (12%), les sopes (9%), les verdures (9%) i els peixos i marisc (6%), arriben a continuació. Tot i la proliferació de pizzeries, només el 4% dels catalans la considera el seu plat favorit. I la gran perdedora? La truita de patates, que ni tan sols apareix al rànquing.

L'aprovació dels pressupostos del 2023 ha apaivagat el clima electoral que s'havia començat a generar a Catalunya, independentment que la intenció del president, Pere Aragonès, sempre hagi estat esgotar la legislatura. ERC respira tranquil·la –amb la preocupació de les municipals del maig i les generals de finals d'any– malgrat la minoria parlamentària que dona suport a l'executiu, entre d'altres perquè unes eleccions catalanes en aquest moment li podrien jugar una mala passada. El PSC es consolida al capdavant de les enquestes i referma el seu avantatge respecte als republicans en l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat aquest dimecres. Els de Salvador Illa obtindrien entre 34 i 40 escons i entre el 23%-27% dels vots, aproximadament els mateixos que en el Baròmetre de finals de l'any passat (35-41), i els d'Oriol Junqueras retrocedeixen lleugerament fins als 29-34 escons i el 18%-22% dels vots des dels 30-36 diputats que van obtenir al novembre. Ara mateix, al Parlament, les dues formacions estan empatades a 33 diputats.

El recull de frases antològiques atribuïdes a Winston Churchill és tan extens que no fa estrany que, de tant en tant, se’n coli alguna que no va sortir mai de la seva boca. Com aquesta, que ha triomfat durant dècades per definir el pas del temps: "Si no ets liberal als 25, no tens cor. Si no ets conservador als 35, no tens cervell". Com que Churchill va ser conservador als 25 i liberal als 35 (i després va tornar a ser conservador), els dubtes sobre l’autoria estan més que justificats i certificats per la fundació que porta el nom de qui va ser primer ministre britànic. En tot cas, la frase defineix una veritat gairebé universal, almenys fins ara. Els joves tendeixen a escorar-se més a l’esquerra i a mesura que creixen es van dretanitzant. Segur? Les últimes dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) susciten si més no alguns dubtes respecte a aquest patró.