Camí del 23-J

El vot útil impulsaria el PSC fins a una victòria àmplia el 23-J a Catalunya

ERC i Junts es disputen la segona posició i Sumar podria ser el gran fracàs dels comicis

5 min
La nova ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, durant l'acte a la seu del PSC de Barcelona

BarcelonaO Pedro Sánchez amb Yolanda Díaz o Alberto Núñez Feijóo amb Santiago Abascal. Aquesta és la tria que els dos principals blocs estatals ofereixen per al 23-J, i sembla que a Catalunya els electors tenen clar per qui decantar-se. El PSC, amb Meritxell Batet al capdavant, guanyaria àmpliament les eleccions i podria enfilar-se fins als 16-18 escons, doblant els resultats de qui acabi quedant segon. Seria la primera victòria socialista en unes generals a Catalunya des que el 2008 Carme Chacón va aconseguir els millors resultats històrics del partit amb 25 diputats. En tot cas, la victòria socialista al Principat podria acabar sent amarga si el PP domina al conjunt de l'Estat. L'última enquesta publicada, la del CIS, assegura que encara no hi ha res decidit, tot i que la majoria d'enquestes situen als populars molt per sobre dels socialistes. El CEO detecta, a més, una predisposició a participar més gran que en altres ocasions a les eleccions generals, fet que podria reduir l'abstenció en aquests comicis.

ERC i Junts són els més ben situats per optar a la segona posició, segons el Baròmetre del Centre d'Opinió (CEO). Els republicans, que baixarien dels 13 diputats del 2019 amb els quals van obtenir la victòria, podrien optar ara a 8-10, i els juntaires aspiren a un màxim de 9. La igualtat entre els dos partits contrasta amb els resultats de les generals tant en les dues eleccions espanyoles del 2019 com en les del 2016 i el 2015, quan ERC estava nítidament per davant. Superar ERC seria una glopada d'aire fresc per a Junts, a qui les enquestes no somriuen des del 2021.

El PSC capitalitzaria el vot útil agafant un 16% dels votants dels comuns del 2019; un 13% dels de Junts; un 12% dels d'ERC i del PP; i fins i tot un 8% dels votants de Vox. Però on marca la diferència és especialment entre el votant dual, aquell que canvia de partit entre les eleccions catalanes i les espanyoles. Un 15% dels votants d'ERC al Parlament preferirien el PSC per al Congrés, igual que un 13% dels que van votar els comuns i un 7% dels de Junts (a més d'un 27% dels de Cs, que no es presenten el 23-J). "És aquí on hi ha l'explicació dels resultats", ha comentat el director del CEO, Jordi Muñoz, que apunta que la situació del 2019, quan ERC va quedar per sobre del PSC, "potser va ser excepcional". Un cop Pedro Sánchez va convocar les eleccions, les perspectives socialistes es van disparar automàticament a Catalunya.

Però els socialistes no serien els únics en beneficiar-se del vot útil, i si el PSC condicionaria les possibilitats d'èxit de Sumar, el PP faria el mateix amb les de Vox: s'emportaria un 20% dels votants de l'extrema dreta en les eleccions generals d'ara fa quatre anys i també convenceria un 46% dels que van votar Ciutadans en les últimes catalanes. El PP creixeria fins als 6-8 escons (en tenia 2) i seria quarta força, superant la gran decepció de les eleccions si es confirmen els pronòstics del CEO: Sumar només obtindria entre 2 i 4 escons. Tot i que el projecte de Yolanda Díaz, amb Aina Vidal al capdavant, convenceria un 14% dels votants cupaires, les seves expectatives cauen en picat amb un PSC que capitalitza el vot per frenar un govern PP-Vox. Les polèmiques entorn d'Irene Montero tampoc els haurien beneficiat, tot i que el partit ha anat remuntant en els últims dies del treball de camp de l'enquesta.

L'extrema dreta aconseguiria representació al Congrés, però no creixeria i mantindria els 2 diputats o en podria treure 3 i, tot i que no perd les opcions de repetir al Congrés per segona legislatura consecutiva, la CUP ho tindrà complicat: el CEO li pronostica entre 0 i 2 escons. El PDECat, que es presenta sota les sigles EspaiCiU, no arribaria al percentatge de vot mínim per entrar en el repartiment dels escons.

PSC i ERC, frec a frec a les catalanes

A diferència del 23-J, el panorama en unes hipotètiques eleccions al Parlament és molt més incert. El PSC també seria la força més votada –com passa en els últims baròmetres–, però la diferència amb ERC és mínima. Els socialistes obtindrien entre 31 i 37 diputats, pels 31-36 que aconseguirien els republicans, lleugerament per sota en el percentatge de vot.

Junts seria tercera força, amb 25-30, i el PP consolidaria la quarta posició que ja li atorgava l'últim Baròmetre, amb un resultat d'entre 13 i 17 escons. Les forquilles són molt àmplies, però si se situés en la franja alta, els populars s'aproximarien als seus millors resultats en unes eleccions catalanes: el 2012, Alícia Sánchez-Camacho va obtenir 19 escons a la cambra catalana.

La CUP (7-11) i els comuns (7-11) mantindrien si fa no fa els seus actuals resultats al Parlament i, en canvi, seria Vox qui més podria caure, probablement perjudicada per l'ascens del PP. L'extrema dreta que comanda Ignacio Garriga té avui 11 diputats a la cambra, i només els mantindria en el millor dels escenaris per a ells, ja que, segons el CEO, caurien a l'última posició, amb entre 6 i 10 diputats. Ciutadans desapareixeria del Parlament a l'obtenir només entre l'1% i el 2% dels vots.

Qui sap com es diu el president de la Generalitat?

Pel que fa als líders polítics, el president del Govern, Pere Aragonès, iguala el líder del seu partit, Oriol Junqueras, en la llista dels més ben valorats. Tots dos marquen un 4,8. En el cas d'Aragonès, un 85% afirmen que el coneixen, però la dada contrasta amb una altra de les preguntes de l'enquesta. "Sap com es diu el president de la Generalitat?" Només el 45% dels catalans n'encerten el nom –ara fa un any la dada encara era més dramàtica, quan només el coneixia el 41%.

Tot i que ja està fora de les llistes dels comuns, Jaume Asens també rep un 4,8 de valoració mitjana de la ciutadania (només el coneixen el 43%) i Salvador Illa és quart amb un 4,5. El cap de l'oposició té encara més problemes que el president perquè la gent sàpiga com es diu: només el 20% en sap el nom, tot i que el 81% diu que el coneix quan se li diu qui és.

A continuació, Jéssica Albiach, dels comuns, amb un 4,4; Eulàlia Reguant (CUP), també amb un 4,4; i el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta (PSC), amb un 4,2.

L'expresident Carles Puigdemont, que aquest mateix dimecres ha vist com perdia la immunitat europea, té un 4 de nota mitjana; com sempre, amb notes molt bones entre els seus votants i molt negatives entre els votants dels partits unionistes. Una situació similar a la de Laura Borràs, que té un 3,8. Carlos Carrizosa (Cs) i Ignacio Garriga (Vox) són els més mal valorats, amb un 1,7; i comparteixen podi amb Inés Arrimadas (2), que acaba d'abandonar la política.

Un 52% dels catalans, en contra de la independència
  • Des del juliol del 2020 els partidaris del sí i del no a la independència semblen estabilitzats al Baròmetre del CEO. Aquest juliol els contraris a l'estat propi se situen en el 52%, deu punts per sobre dels que voldrien independitzar-se d'Espanya (42%). La via pactada, ja sigui per la unitat d'Espanya (32%) com per la independència (32%) és la preferida per la majoria, i només un 21% vol solucions unilaterals, la meitat per aconseguir sortir de l'Estat i l'altra meitat per imposar la unitat

Fitxa tècnica

La recollida de dades de l'enquesta es va fer de forma presencial entre el 29 de maig i el 26 de juny per part de l'empresa GESOP. Es van entrevistar 2.000 persones majors d'edat i amb dret de vot a les eleccions catalanes i generals. Per a una confiança del 95% el marge d'error és del 2,1%.

stats