El PSC es dispara i Junts s'enfonsa en l'última enquesta del CEO

BarcelonaHa guanyat les últimes tres eleccions a Catalunya, però les portes de la Generalitat continuen tancades per al PSC. Almenys fins a les pròximes eleccions catalanes. Els socialistes es disparen a les enquestes i si avui se celebressin comicis al Parlament, Salvador Illa s'imposaria amb claredat amb entre 39 i 45 escons, per davant d'ERC (29-34) i de Junts (19-24), que han anat perdent terreny a mesura que avançava la legislatura. Els resultats els recull el Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) que s'ha fet públic aquest divendres, l'endemà de la investidura de Pedro Sánchez, tot i que les enquestes es van fer fa algunes setmanes, abans dels acords del PSOE amb ERC i Junts. En l'enquesta del juliol, el PSC també era primer, però amb una estimació de 31-37 escons, pràcticament empatat amb Esquerra, que n'obtenia entre 31 i 36.

La formació que encapçala Carles Puigdemont és la que més pateix l'efecte del 23-J i, segons el CEO, cau més de 3 punts en estimació de vot (el mes de juliol el CEO li pronosticava entre 25 i 30 diputats, encara per sota dels 32 que té ara al Parlament). Encara està per veure quin efecte tindrà el pacte que van subscriure fa alguns dies per aconseguir l'amnistia i iniciar una taula de negociació amb el govern espanyol a canvi d'investir Sánchez. Les dades apunten que, tot i que manté una fidelitat de vot elevada, no fa prou forat ni entre els abstencionistes ni tampoc entre la resta de formacions (aconsegueix un 7% dels votants d'ERC i un 7% de l'abstenció).

La fotografia arriba en ple context de negociacions a Madrid i quatre mesos després dels resultats de les eleccions generals, en què el PSC es va imposar amb contundència. Aquest fet fa que el director del CEO, Jordi Muñoz, alerti d'un possible efecte "lluna de mel", l'habitual pujada a les enquestes en les setmanes i mesos posteriors als comicis de les formacions guanyadores. De fet, els comuns i el PP, que van ser segon i tercer en vots el 23-J, també surten molt ben parats en l'enquesta.

Una de cada cinc persones que es van abstenir en les eleccions catalanes del 2021 (que a conseqüència de la pandèmia van marcar el rècord negatiu de participació) optaria ara per votar els socialistes i aquest és el principal motiu del creixement del PSC, que aconsegueix mobilitzar el seu votant habitual i en suma de nou provinent de l'abstenció. També dels antics votants de Ciutadans (se n'emportaria un 25%). El creixement dels socialistes és rellevant no només perquè ampliaria l'avantatge que tenen en la primera posició, sinó perquè, a més, Illa tindria opcions de ser investit president. En l'enquesta, l'independentisme perd la majoria absoluta al Parlament i en el millor dels casos sumaria 66 escons (a 2 dels 68 necessaris), amb una CUP també a la baixa (4-8 diputats). De fet, ERC aguanta millor que Junts en l'enquesta precisament perquè rep un 14% dels votants que el 2021 van fer confiança als anticapitalistes.

Per aconseguir arribar al Palau de la Generalitat, però, Illa necessitaria o bé un pacte amb algun dels dos principals partits independentistes o bé convèncer la resta de l'arc parlamentari, incloent-hi Vox. El PP seria la quarta força al Parlament, consolidaria la seva tendència a l'alça des de fa mesos i arribaria als 12-17 diputats quan avui només en té 3. Si el PP puja, els vasos comunicants fan que Vox i Cs baixin: el partit taronja desapareixeria de la cambra catalana, mentre que l'extrema dreta cauria dels 11 diputats que té actualment als 6-9. Pel que fa als comuns, també tenen una tendència a l'alça que arrosseguen des de les últimes eleccions espanyoles i aconseguirien entre 10 i 14 escons quan avui només en tenen 8.

Un 60% a favor de la llei d'amnistia

Els enquestats no coneixien el detall de la llei d'amnistia que finalment va registrar la setmana passada el PSOE al Congrés de Diputats, però sí que sabien que era el principal punt de negociació per a la investidura. Així, un 60% es posicionen a favor d'una llei d'amnistia que impedeixi que les persones amb judicis pendents per la seva vinculació a l'1-O siguin processades. Un 31% s'hi mostren en contra. Per partits, els votants més dividits són els del PSC, tot i que hi ha majoria a favor de l'amnistia: un 49% s'hi posiciona favorablement per un 41% en contra (el 10% no ho sap o no contesta). Aquesta divisió és el principal examen per als socialistes a partir d'ara per intentar que no s'enquisti el descontentament per com s'ha gestionat l'amnistia del Procés.

Entre els votants independentistes, el 94% hi estan a favor, malgrat que també hi hagi un corrent que considera que l'amnistia representa una rendició. Més del 80% dels votants dels comuns també la defensen.

A l'altra banda, els votants de Vox són els que rebutgen de forma més vehement l'amnistia (81%) i els percentatges de rebuig també són elevats entre els del PP (75%) i els de Cs (59%). Precisament els representants d'aquests partits són els que han plantejat les mobilitzacions al carrer perquè la ciutadania s'expressi contra l'amnistia.

La valoració dels líders

Oriol Junqueras continua sent el líder més ben valorat pels catalans en un rànquing en el qual ningú arriba al 5. El president d'ERC, que si l'amnistia arriba a temps fins i tot es podria plantejar encapçalar la llista del partit en les pròximes eleccions, obté un 4,9, la mateixa nota que l'eurodiputat dels comuns a qui nombroses veus situen com a futur ministre, Ernest Urtasun (a diferència de Junqueras, a ell el coneix només el 26% de la ciutadania). La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras (4,8); el president de la Generalitat, Pere Aragonès (4,6) i la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach (4,6) arriben abans del primer secretari del PSC, Salvador Illa (4,5). Carles Riera (CUP) obté un 4,3 i Carles Puigdemont un 4, malgrat que és el més ben valorat entre els seus propis votants (7,7).

Tanquen la llista els representants a Catalunya del PP, Alejandro Fernández (2,1); de Vox, Ignacio Garriga (1,8), i de Cs, Carlos Carrizosa (1,7).

Independència i referèndum

No hi ha canvis significatius pel que fa a l'evolució del sí/no a la independència. Els contraris a l'estat propi continuen sent més (52%) que els que el defensen (41%). Tot i això, més del 75% de la ciutadania afirma que aniria a votar en un referèndum, fos o no unilateral, i els partidaris del sí serien majoria. En cas de referèndum acordat representarien un 42% pel 31% que sumarien els del no, i en el cas d'una consulta unilateral els percentatges a favor del sí serien del 40-26. En els dos casos, un 11% votaria en blanc o nul i hi ha entre un 3 i un 5% de la ciutadania que està indecisa.