Dos mesos després que el Tribunal Suprem inhabilités el llavors fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de dades reservades, el govern espanyol tramita una primera petició d'indult total. Segons ha avançat El País i ha confirmat el govern espanyol, el ministeri de Justícia ja ha demanat al Suprem que emeti un informe sobre la mesura de gràcia després que la sol·licitessin dos particulars.

Hi ha sentències tramposes i sentències que en si mateixes són una trampa. La sentència del Tribunal Suprem que condemna el fiscal general és de les segones. Aquest tribunal, fent gala de la gran preparació i de l'alt nivell jurídic d'alguns dels seus membres, ha redactat una decisió en aparença tècnicament sòlida, però que s'equivoca quan va a l'essència del que ha de resoldre.

Dinou dies després d'anunciar el veredicte, finalment el Tribunal Suprem ha fet pública la sentència en què justifica per què ha inhabilitat dos anys el fiscal general de l'Estat. Considera que Álvaro García Ortiz va cometre un delicte de "revelació de dades reservades", ja que, per als magistrats que la firmen –cinc dels set que conformaven el tribunal– hi ha un conjunt de proves "sòlides" per afirmar que ell "o una persona del seu entorn immediat i amb el seu coneixement" van filtrar als periodistes el correu de l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso en què demanava un pacte i reconeixia el delicte de frau fiscal. És sorprenent que després de tants dies la sentència estigui plena de condicionals i suposicions que els magistrats consideren indicis clars. Que hi aparegui l'expressió "o el seu entorn" ja sembla demostrar que exactament no han pogut esbrinar qui ho va fer, i en altres parts de la sentència indiquen també que el fet, per exemple, que esborrés els missatges de WhatsApp d'aquell dia és, per a ells, una prova que volia amagar el que havia fet. En aquest sentit, resulten preocupants tants condicionals i també el to general de la sentència. Sobretot perquè el vot particular de les dues magistrades progressistes desmunta aquests arguments assegurant que, de fet, no hi ha proves clares que incriminin directament García Ortiz.

El llenguatge jurídic és sovint tècnic i difícil d'entendre, però s'assumeix que és necessari que ho sigui per complir amb l'exigència de concreció que es pressuposa a les sentències dels jutges –especialment quan són condemnatòries–. Per això sobta que en el cas del fiscal general els magistrats del Tribunal Suprem recorrin a un exemple que ells mateixos consideren "simple" per explicar, ras i curt, per què han condemnat Álvaro García Ortiz. "El cirurgià plàstic que ha operat una celebritat, el canvi físic de la qual ha generat un debat públic sobre si el seu nou aspecte és fruit o no d'una intervenció quirúrgica o qualsevol acte mèdic, mai podrà participar en la polèmica confirmant o desmentint la realitat d'aquesta operació. Si ho fes, incorreria en responsabilitat criminal". S'entén que el fiscal general és el cirurgià i que Alberto González Amador el pacient que s'ha fet un retoc estètic. El mateix cas, explica la sentència, s'aplicaria si es revelessin dades mèdiques d'un malalt.

Teresa Peramato serà la nova fiscal general de l'Estat. El nom d'aquesta veterana fiscal especialitzada en violència de gènere ha transcendit enmig de la polèmica pels motius que han dut el govern espanyol a haver de substituir Álvaro García Ortiz: una condemna per revelació de secrets del Tribunal Suprem. El consell de ministres d'aquest dimarts ha iniciat els tràmits per nomenar-la formalment entre crítiques de la dreta per les formes, però sense que els conservadors hagin desqualificat el perfil d'una professional considerada de prestigi. En roda de premsa al Palau de la Moncloa, Bolaños ha destacat el "compromís feminista" i la "vocació de servei públic" de Peramato, així com la seva "extraordinària formació jurídica". També ha lloat un cop més el seu predecessor, la sortida del qual es produeix a contracor. El nomenament de la seva substituta no serà immediat i la intenció de l'executiu espanyol és que fins que no es concreti, García Ortiz es mantingui en el càrrec. Fonts del govern espanyol confien que els terminis de totes dues coses coincideixin perquè, per molt que el Suprem pugui notificar abans la sentència que l'inhabilita durant dos anys, "no serà executiva immediatament".

El fiscal general de l'Estat no ha esperat a la notificació de la sentència que el condemnarà per revelació de secrets –encara no està redactada– i ha renunciat aquest dilluns al matí al càrrec. Álvaro García Ortiz ha enviat una carta a primera hora al ministre de Justícia, Félix Bolaños, en la qual li demana que el cessi "sense esperar ni tan sols a conèixer la motivació" de la decisió del Tribunal Suprem, que va avançar la setmana passada que l'inhabilitarà durant dos anys per la filtració d'un correu en què la parella d'Isabel Díaz Ayuso admetia frau fiscal. En el text, el fiscal assegura que el seu pas al costat "és un acte degut no només al ministeri fiscal, sinó a tota la ciutadania espanyola". García Ortiz evita així allargar el seu ineludible comiat i obre la via perquè el govern espanyol faci públic el seu relleu, que encara és una incògnita. "Hem posat ja en marxa el mecanisme per al nomenament del nou fiscal", ha explicat Pedro Sánchez des de la reunió del G-20 a Angola. El president espanyol no ha concretat si ho deixaran resolt en el consell de ministres d'aquest dimarts, però ha dit que hi haurà novetats "en un breu espai de temps".

Fi al silenci. Tres dies després, el president espanyol, Pedro Sánchez, ja s'ha pronunciat sobre la condemna al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, apujant el to del xoc amb el poder judicial i encomanant-se al Tribunal Constitucional perquè corregeixi "alguns dels aspectes de la sentència". "Nosaltres hem estat sempre respectuosos amb la independència del poder judicial; han estat altres els que han parlat de controlar per la porta del darrere la sala segona del Tribunal Suprem", ha afirmat aquest diumenge en una roda de premsa des de Johannesburg, on participa en la cimera del G-20. Amb aquest dard al PP pel control de l'alt tribunal del qual va presumir el senador popular Ignacio Cosidó, s'hi ha diferenciat i ha aprofitat per fer una crítica implícita a la sala de Manuel Marchena que ha decidit la condemna. "Acatem, tot i que no compartim la sentència", ha continuat, reiterant el missatge verbalitzat per la Moncloa des de dijous.

La condemna al fiscal general de l'Estat ha provocat un terrabastall a la política espanyola. La inhabilitació de dos anys per a Álvaro García Ortiz és un cop dur per al president espanyol, Pedro Sánchez, que ha defensat la seva innocència fins al final. D'aquí s'entén que no s'hi hagi volgut referir explícitament en l'acte amb motiu del 20-N al Congrés, en el cinquantè aniversari de la mort de Franco. Ha defensat, en tot cas, la "llibertat de premsa" davant "temps complexos per al periodisme" mentre hi ha "abusos de poder" i "campanyes de desinformació".

Si el judici en si mateix ja era bastant insòlit, la condemna al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d'inhabilitació i a indemnitzar Alberto González Amador –és a dir, a la seva mort institucional– encara ha estat més sorprenent. El resultat és que ha triomfat l'estratègia de l'assessor i home fort darrere d'Isabel Díaz Ayuso, el polèmic Miguel Ángel Rodríguez, que fins i tot Aznar va cessar per massa radical quan era portaveu del seu govern. Rodríguez, ajudat per la premsa i la judicatura afí als seus postulats, ha aconseguit el cessament del fiscal i hi ha la possibilitat després d'aquesta sentència que el judici a la parella defraudadora d'Ayuso acabi en res si es considera que es van vulnerar els seus drets.

La condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, és de les que marquen un període, una etapa de la vida de l'Estat i de les relacions entre les seves institucions. S’haurà de veure el raonament de la sentència, per descomptat, però ja d’entrada el fet mateix que el fiscal hagi estat considerat autor d'un delicte implica una correcció imposada al govern de Pedro Sánchez, que havia defensat la seva innocència. D’altra banda, aquí es jutjava la conducta de la Fiscalia per desmentir una manipulació informativa. El que va fer García Ortiz va ser sortir al pas d’una mentida que comprometia la credibilitat de la seva gestió. La falsa notícia era que el ministeri públic havia aturat una negociació amb l’empresari Alberto González Amador –denunciat per frau fiscal– seguint instruccions rebudes des d'altes instàncies, és a dir, des del govern. S’afegia que l’intent d’acord havia sigut inicialment impulsat pels fiscals, quan en realitat ho havia demanat la defensa.

El judici al fiscal general al Tribunal Suprem ha quedat vist per a sentència després de sis sessions que no han servit per resoldre la gran pregunta de la causa contra Álvaro García Ortiz. ¿Qui va filtrar el correu amb informació confidencial sobre la parella d'Isabel Díaz Ayuso? Un cop analitzats els fets a la vista oral, les acusacions han insistit en culpar el màxim responsable del ministeri públic, per a qui demanen entre sis i tres anys de presó. Ara bé, la defensa de García Ortiz ha replicat que "no tenen base probatòria". "No hi ha prova", ha insistit l'advocat de l'estat Ignacio Ocio aquest dijous, al llarg de l'exposició de les conclusions finals amb què han acabat aquestes dues setmanes de judici. Ocio ha proclamat que García Ortiz és "innocent" i ha advertit que "s'ha criminalitzat l'activitat constitucional" del fiscal general, que després de la declaració d'ahir com a únic acusat ha rebutjat fer ús del torn d'última paraula.

La defensa que va fer el president espanyol, Pedro Sánchez, diumenge a El País, de la "innocència" del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha enervat la dreta, que considera que és una forma de "pressionar" el Tribunal Suprem. Res més lluny de la realitat, segons la Moncloa. Aquest dimarts la portaveu del govern espanyol i titular d'Educació, Pilar Alegría, s'ha reafirmat en el fet que "no hi ha proves" per condemnar el fiscal general de l'Estat, i ho ha dit sobre la base dels diferents testimonis que han desfilat pel judici al Suprem. Si la setmana passada un periodista d'Eldiario.es ja el va exculpar, assegurant categòricament que García Ortiz era "innocent" i que no era la font que li va facilitar el correu filtrat, dos periodistes més han apuntalat aquesta versió en la quarta jornada de judici. El periodista de la Cadena SER Miguel Ángel Campos, que va publicar la nit de la filtració el contingut del missatge del 2 de febrer de 2024 amb informació confidencial del nòvio d'Isabel Díaz Ayuso, també ha desvinculat el màxim responsable del ministeri públic.

Aquest últim trimestre de l’any és tan intens que, al final, un judici dels anomenats històrics, el que té lloc contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, està quedant en part diluït en una tempesta de notícies polítiques i judicials. La dimissió del president valencià, Carlos Mazón; l’inici de converses entre el PP i Vox per pactar la seva substitució; el llibre del rei emèrit –ple d’autojustificacions i d’acusacions a tercers–, i el trencament del pacte d'investidura amb Pedro Sánchez, anunciat per Junts, s'han disputat espai i atenció a la vista oral en curs contra el fiscal.

L'Audiència Provincial de Madrid ha confirmat aquest divendres el processament d'Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. Se l'investiga pels delictes de frau fiscal, falsedat documental, delicte comptable continuat i pertinença a organització criminal per haver defraudat a la Hisenda pública gairebé 351.000 euros en els exercicis del 2020 i el 2021 mitjançant diverses factures falses.

1. Aquest és un dilluns important, judicialment. Espanya viurà una sacsejada política de la qual es parlarà durant temps. S'hi juguen molt tant el PP de Mazón i Ayuso com el PSOE d’un Pedro Sánchez que viurà un dia clau amb el fiscal general de l’Estat assegut al banc dels acusats. A València, Maribel Vilaplana tindrà la clau, com a testimoni, per aclarir minut a minut què va passar a El Ventorro, fora del restaurant i al pàrquing on Carles Mazón l’hauria acompanyat després d’un tiberi del qual no hem vist la factura. La periodista, que com a testimoni no pot mentir, hauria avui de desvelar tota la zona de foscor de Mazón, sobre aquells 40 minuts en què el president de la Generalitat Valenciana no va mirar el mòbil i no va agafar el telèfon a la seva consellera d’Emergències, que li trucava amb insistència. La mateixa setmana del funeral d’estat per les 229 persones que van morir a València hem sabut que Salomé Pradas era conscient, des de les 13.56 h, que el perill més gran vindria pel barranc de Poio. La irresponsabilitat de no fer prou per avisar la gent quan tocava no només hauria de fer dimitir Mazón, ni que sigui un any després, ni que sigui perquè els crits dels familiars de les víctimes li han remogut l’ànima, sinó que hauria de fer-li pagar judicialment la seva pena. Podia evitar moltes morts i estava, per dir-ho així, de sobretaula. Que ell no estigui ni imputat clama al cel.

El Tribunal Suprem acollirà durant les pròximes dues setmanes un dels judicis amb els quals PP i Vox volen acorralar Pedro Sánchez i que suposarà una posada en escena del xoc de la dreta amb la Moncloa. No és la culminació de cap de les investigacions al seu entorn personal sinó que es tracta del cas emprat pels conservadors per exemplificar que la "degradació institucional" de la qual culpen el líder socialista ha arribat a uns límits mai vistos fins ara en democràcia. El cert és que la situació que es donarà a partir de dilluns a l'alt tribunal és inèdita. Serà la primera vegada que un fiscal general de l'Estat segui al banc dels acusats en l'exercici del càrrec. El futur d'Álvaro García Ortiz, que va ser nomenat directament pel govern espanyol, estarà marcat per les sis sessions que tindrà el judici per revelació de secrets. Caldrà veure si s'hi pot determinar si va ser ell qui va filtrar a la premsa el correu amb informació confidencial d'Alberto González Amador, nòvio d'Isabel Díaz Ayuso. A banda de les conseqüències polítiques que pugui tenir una condemna, el fiscal general s'enfronta fins a sis anys de presó. Repassem el qui és qui d'aquest judici.

En aquestes pàgines ja hem recordat en altres ocasions que el 2 de novembre del 2017, la llavors secretària general d’ERC, Marta Rovira, va avisar que el que la justícia espanyola, de la mà del PP, feia contra l’independentisme –empresonar tot un govern–, algun dia es giraria contra el PSOE. Que aquest moment ha arribat es torna a demostrar amb l’inici del judici al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, un punt àlgid de la guerra que la cúpula judicial espanyola dominada per la dreta va iniciar contra Pedro Sánchez quan va pactar una amnistia amb Junts a canvi de mantenir-se al poder. Executiu, perquè seria inadequat no especificar-ho.

Aquesta legislatura passarà a la història política del país com una etapa plena de paradoxes, possiblement com a resultat de la contradicció inicial. Té tot el sentit del món que governi qui pot reunir una majoria parlamentària, però les coses haurien sigut ben diferents si hagués accedit al poder el PP, com a partit més votat. La queixa permanent de Feijóo, des que va fracassar en el seu debat d’investidura, ho ha contagiat tot, en especial al món judicial, i ha aconseguit el deteriorament progressiu de les condicions en què s'ha hagut de desenvolupar l'acció de govern. Ja se sap que les línies paral·leles, si es troben en algun lloc, és a l'infinit. I ha estat així, en paral·lel, com han anat avançant els camins dels socis del pacte per fer president Pedro Sánchez, fins a arribar a un punt en què res resulta ja pronosticable. Ni com i quan acabarà la legislatura, ni com i quan arribaran al seu termini els procediments judicials que mantenen el PSOE en suspens.

El Tribunal Suprem jutjarà els pròxims mesos el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per la seva suposada filtració d'un correu electrònic vinculat a Alberto González Amador, la parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. En l'esmentat correu electrònic, González Amador confessava que havia estafat Hisenda i demanava un pacte per reduir la seva pena.