No hi ha manera. Jugui bé o malament, l'Espanyol no troba la manera de tornar a guanyar, cosa que no passa des de finals de l’any passat. I ja ha començat el mes març. Contra l’Elx, el segon pitjor equip del 2026 després dels blanc-i-blaus, tampoc ho ha aconseguit tot i fer un gran partit (2-2). Després d’avançar-se dues vegades amb un golàs de Kike García i un altre de Carlos Romero, un mal rebuig de Pol Lozano i una mà desafortunada de Carlos Romero a les acaballes l'han condemnat. Si no guanya aviat, se li pot fer llarga, la Lliga, a l'Espanyol.

Una de les primeres decisions que va prendre Fran Garagarza quan va aterrar a la direcció esportiva blanc-i-blava va ser aturar el fitxatge de Ferran Costa per l’Espanyol B i signar Manolo González. Volia un perfil més veterà, un tècnic que hagués bregat durant anys al fang de Segona RFEF. Havent rebutjat ofertes més altes i de categoria superior, com la de l’Hèrcules, el 3 de juliol de 2023 el gallec es va convertir en l’entrenador del filial periquito.

L’Espanyol va tocar fons a l’Estadi de la Ceràmica. La golejada infligida pel Vila-real, que va marcar quatre gols en 20 minuts, va posar els de Manolo González davant del mirall. El funest episodi viscut dilluns passat a la Plana Baixa és la síntesi d’un 2026 tràgic per als periquitos, que des de les campanades de Cap d'Any només han sumat un punt de 18 i acumulen quatre derrotes consecutives.

L’Espanyol viu un moment històric: acumula quatre victòries consecutives i 30 punts en 16 jornades, el seu millor registre del segle XXI a Primera. Només Miguel Ángel Lotina (2004), campió de Copa amb els periquitos, i Ernesto Valverde (2007), finalista europeu, van sumar tant com Manolo González, que tot just fa un any i mig que entrena a l'elit. La seva és la història d’un jornaler del futbol que està aprofitant l’oportunitat de la seva vida, i sempre que pot reivindica el talent que hi ha de Primera RFEF en avall.

Després de l'estirada d'orelles de Manolo González de dijous, l'Espanyol ha reaccionat a la Lliga per guanyar el Rayo (1-0) i ha mostrat una imatge completament oposada a la de l'eliminació a la Copa davant l'Atlètic Balears. Els blanc-i-blaus han recuperat la intensitat, l'energia i el coratge que tant els caracteritza aquesta temporada i continuen amb el seu somni europeu. Un gol de Roberto des del punt de penal deixa l'equip de Manolo cinquè en solitari a quatre punts de les posicions Champions. Això sí, amb un partit menys que el quart classificat, l'Atlètic de Madrid.

L'alcalde Xavier García Albiol va rebre Manolo González fa uns dies a l'Ajuntament de Badalona. "Va començar des de la base, assumint responsabilitats modestes a la ciutat, i ha arribat al màxim al qual pot aspirar un professional, per això mereix aquest reconeixement", va expressar l'alcalde durant l'homenatge a l'entrenador que té l'Espanyol en posicions europees. "És que vaig estar tretze anys al CF Badalona", va xifrar visiblement emocionat el tècnic gallec. Gairebé la meitat de la seva carrera a les banquetes l'ha fet al club escapulat, etapa que va compaginar molts anys amb la feina de conductor d'autobús a l'empresa TUSGSAL, també de Badalona.

L'any 2007, Gerard Moreno va fitxar pel juvenil del Badalona perquè l'Espanyol no el volia. Allà, va conèixer un Manolo González que començava el seu camí a les banquetes i que el va formar. Va acabar fent carrera a Primera i tornant com a ídol a l'Espanyol, el club del qual és aficionat des de petit. Entre llàgrimes va marxar al Vila-real i anit, el primer cop que s'enfrontava amb el seu "pare futbolístic", va fer un gol i va dirigir el triomf dels groguets a l'RCDE Stadium, fet que va trencar el cor als gairebé 30.000 periquitos que van ovacionar-lo quan van anomenar el seu nom a l'onze.

Se les prometia molt felices, l’Espanyol, que dimarts, ben instal·lat en zona europea, va celebrar el seu 125è aniversari il·luminant la ciutat de Barcelona i dimecres, amb cert patiment, va confirmar la classificació per a la següent ronda de la Copa del Rei després de guanyar al camp de l’Atlètic Lleida. Però la felicitat mai és completa per als periquitos, que diumenge van caure derrotats al camp de l’Alabès per culpa d’un gol molt matiner de Denis Suárez i un altre de Lucas Boyé, que es van aprofitar de les errades d'un conjunt gens acostumat a cometre-les. Els bascos van fer tocar de peus a terra l’Espanyol.

Festa grossa al RCDE Stadium per celebrar els 125 anys de l'Espanyol, fundat un 28 d'octubre de l'any 1900. La jornada de dissabte va arrancar cap al migdia, amb una botifarrada popular i una rebuda d'època a l'autobús de l'equip, i va acabar amb els més de 30.000 fidels periquitos victorejant els seus ídols després d'un gran triomf contra l'Elx i un il·lusionant inici de Lliga, amb els blanc-i-blaus ben instal·lats en posicions europees.

La visita de l'Espanyol a Oviedo va arrancar amb una històrica aturada d'un grapat de segons com a resposta al Vila-real - Barça de Lliga que es disputarà a Miami. Una "protesta simbòlica" endegada per part dels capitans de Primera Divisió i secundada per l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) que no es va poder veure per televisió. La patronal la va censurar: durant gairebé mig minut el senyal de partit va mostrar imatges aèries del Carlos Tartiere i no pas de joc.

El Betis se li entravessa a l’Espanyol. Com va succeir al passat mes de maig, quan un golàs d’Antoni sobre la botzina va posar en dubte la permanència dels periquitos a la Lliga, anit els andalusos van remuntar als de Manolo González per derrocar el fortí del RCDE Stadium. Un gran cop de cap de Cucho Hernández, una definició excel·lent d’Ez Abde i una aturada des dels onze metres a Puado de Pau López, que fa vuit anys no va voler renovar amb l'Espanyol desencantat amb la gestió esportiva, van signar la primera desfeta a casa dels periquitos i van entelar un inici de curs engrescador, que durant l'aturada de seleccions conclourà amb el canvi de mans al club: Alan Pace substituirà oficialment Chen Yansheng com a propietari.

A Manolo González no l’han destituït mai. Hi van estar a punt a l’Ebro, l’any 2018, però el director esportiu Ander Garitano –és qui el va recomanar a Garagarza per a l’Espanyol B– va defensar-lo davant del propietari del club aragonès. El seu primer cessament també va estar ben a prop fa nou mesos, el 23 de novembre del 2024, amb els blanc-i-blaus en zona de descens i després de la seva derrota més dura a la Lliga, el 4-1 a Montilivi: al minut 30, amb trams de possessió superiors al 90%, el Girona ja guanyava 4-0 i el públic local entonava càntics de "A Segona, a Segona", que ara recorden els aficionats periquitos a través de les xarxes veient la davallada dels de Míchel.

L'Espanyol allarga el seu idil·li amb Cornellà-El Prat, on havia guanyat els seus últims quatre partits de Lliga –un dels quals la darrera jornada del curs passat contra Las Palmas–, ubicant-se en posició de Champions League. Tot i merèixer el triomf, els blanc-i-blaus es van endur un agònic punt gràcies a un cop de cap de Javi Puado en l'última jugada del partit enfront d'un València d'allò més efectiu que encara no havia sumat lluny de Mestalla i que en va tenir prou amb una ràpida triangulació i una acció d'estratègia per estar a punt de derrocar l'inexpugnable fortí de l'Espanyol. El capità periquito, molt qüestionat els últims dies per la seva manca de punteria i a qui Manolo González va defensar en roda de premsa –"tard o d'hora farà gols", va dir– ho va evitar.

125 dies després, l'Espanyol, l'equip de moda de la Lliga, va tornar a perdre. Això sí, amb el cap ben alt i al camp del Reial Madrid, primer classificat de competició i que ha guanyat tots els partits de la temporada. Un insospitat xut des de 35 metres d'un defensa central, Militao, va desencadenar la primera derrota del curs dels de Manolo González, que van plantar-se al Bernabéu amb la possibilitat d'assaltar el lideratge en cas d'assolir un triomf inèdit que no s'ha vist des de fa trenta anys, des de l'època de Lardín i Camacho, i van fer un partit més que digne. Mbappé, indiscutible líder d'un Reial Madrid funcionarial, va liquidar-ho amb una altra obra d'art.

A tres quarts de vuit del passat dissabte 24 de maig, quan faltava mitja hora perquè s’acabés la Lliga 2024-2025, l’Espanyol era equip de Segona Divisió. Finalment, Puado i Pere Milla van evitar un descens que hauria estat traumàtic per a un club que, desposseït de la seva gran estrella, 115 dies després d’aquella agònica salvació s’ha establert en zona Champions i és el tercer classificat de Primera amb els mateixos punts que el FC Barcelona. I aquest dissabte visita el Reial Madrid (16.15 h, Movistar+) amb la possibilitat de posar-se líder si assalta el Bernabéu, on no guanya des de fa trenta anys.

Aquest Espanyol és capaç de tot. Després de 40 minuts molt bons contra un Mallorca amb l’aigua al coll, i de posar-se 2-0 al marcador, dues decisions de l’àrbitre Hernández Hernández van capgirar la dinàmica d’un partit que semblava sentenciat per al conjunt revelació de la temporada. Però ni la polèmica expulsió de Pere Milla abans del descans ni el 2-2 de Muriqi van poder amb els de Manolo González, que amb un menys i en un exercici brutal de resistència van trobar el 3-2, de Kike Garcia de penal, per establir-se a la tercera posició i igualar a punts el FC Barcelona. El Madrid, amb dos més, és el líder i el pròxim rival dels blanc-i-blaus, al Bernabéu.

El 22 de maig del 2005, Iturralde González va anul·lar a l’Espanyol un gol contra l'Osasuna per un fora de joc inexistent que hauria classificat els periquitos per la Champions League per primer cop en la seva història. Des de llavors, els blanc-i-blaus, que no han jugat mai amb la pilota d’estrelles, només han aparegut entre els quatre primers de la Lliga un grapat de vegades (18 en 687 jornades), l'última a finals del 2018. És per això que molts aficionats periquitos, quan l’àrbitre va xiular el final del partit d’ahir, precisament contra l'Osasuna, van afanyar-se a fer una captura de pantalla a la classificació per immortalitzar la quarta posició virtual –el Barça va jugar més tard– d’un Espanyol que encara no ha perdut, que suma set de nou i que no jugarà fins d’aquí a 15 dies per l’aturada de la competició. Carlos Romero, l'autor de l'únic gol, convida a unes vacances més que merescudes.

Per segon diumenge consecutiu, Pere Milla va desfermar l'èxtasi entre els aficionats blanc-i-blaus. Al País Basc, l'icònic davanter lleidatà, amb pintes de cantant de culte, va tornar a veure porteria i en pocs minuts de partit va declarar l'estat de felicitat a l'Espanyol, que va tenir la Reial Societat contra les cordes en una primera hora de joc brillant. Va ser efímer perquè un accident en defensa va capgirar-ho tot en un duel d’emocions fortes que va deixar amb la mel els llavis els de Manolo González, que només es van endur un punt de la seva visita a la Reial Societat.

La temporada de consolidació de l'Espanyol a l'elit, la que trenca amb Rastar Group i deixa enrere una dècada amb una classificació europea i dos descensos traumàtics, va començar amb molt bon peu. Canvi de propietat, augment d'abonats, èxit de vendes de la nova samarreta (ahir la cua sortia de la botiga), imbatibilitat a la pretemporada... tot el hype que hi ha al voltant del club perico des de la marxa de Joan Garcia el va esbravar amb 37 minuts el rejovenit Atlètic de Madrid, de nou candidat a tot, amb un golàs de falta de Julián Álvarez. Però una acció d’estratègia executada per Edu Expósito i culminada per Miguel Rubio i un autèntic golàs de Pere Milla a les acaballes del partit va desfermar la festa a l'RCDE Stadium, en èxtasi amb l'actuació colossal dels de Manolo González, que van enviar Simeone al racó de pensar.

Anys enrere, quan els equips professionals no feien gires transoceàniques a canvi de bitllets, el gran atractiu de les pretemporades eren els tornejos d’estiu. El Gamper o el Teresa Herrera, que ara tenen una transcendència residual, eren cites ineludibles; també el Ramón de Carranza gadità, considerat la Champions de la canícula, que es disputava a finals d’agost i marcava l’inici de temporada.