Barcelona és blanc-i-blava: l’Espanyol il·lumina la ciutat el dia del seu aniversari

BarcelonaEl diumenge 28 d’octubre de l’any 1900, un grup d’estudiants universitaris encapçalats pel català Ángel Rodríguez van fundar el RCD Espanyol. 125 anys després, aquell club està més viu que mai i anit va bufar les espelmes en una gala carregada d’emocions i solemnitat celebrada al paranimf de la Universitat de Barcelona, el lloc simbòlic on va néixer la institució.

Ningú s’ho va voler perdre. Per la catifa blava que donava a Gran Via van passar-hi els capitans i capitanes del primer equip, Manolo González, Sara Monforte i Fran Garagarza, així com exjugadors de totes les èpoques com José María Rodilla, John Lauridsen o Rafa Marañón, i representants polítics i del món del futbol com el president de la Federació Catalana, Joan Soteras, o Rodríguez Uribes, del CSD. També Emilio Butragueño, en representació del Madrid, i Rafa Yuste i Elena Fort, del FC Barcelona. Per descomptat, també Alan Pace, que amb un somriure es va retratar amb tots ells al photocall instal·lat a l’entrada.

“És un honor i una gran responsabilitat ser el president d’aquest club en aquest any tan especial. Celebrar 125 anys és extraordinari. Només prometo parlar poc i treballar molt per continuar fent créixer l’Espanyol. Visca l’Espanyol!”, va proclamar visiblement emocionat el nou propietari de l’Espanyol quan va intervenir en l’acte, emès en directe per TV3, i dirigit pel periodista Ernest Riveras i Elia Danon, del departament de comunicació periquito. D’entrada, van fer un repàs de la història del club, recordant la final de la UEFA del 1988 i 2007, les Copes de l’any 2000 i 2006, així com el tamudazo que va fer perdre al Barça la Lliga del 2007 i l’època en què l’Espanyol era el millor equip femení d’Espanya.

“Una expressió de la pluralitat de Catalunya”

“El president de la Generalitat de Catalunya és de tots els equips de Catalunya, però en Salvador Illa és periquito”, va expressar en la seva compareixença el cap del Govern, que fa 25 anys que és soci del club. Per a ell, “l’Espanyol és una expressió de la pluralitat del país” i un exemple de “passió, família, constància, humilitat i esperit de superació”. També d’un “amor indestructible”, el lema del 125è aniversari, il·lustrat amb l’abraçada de Dani Ballart, campió del món i olímpic de waterpolo i periquito de pedra picada, a 20 socis i sòcies –amb ell eren 21, el número màgic del club– que representaven l’afició de l’Espanyol. Va ser un dels moments més emotius de la nit.

Durant la gala, els capitans i capitanes de totes les categories de l’Espanyol es van fer una foto conjunta, històrica, per immortalitzar el moment i la importància del futbol base en un club eminentment formatiu. També va comparèixer Quim Pujol, de l’infantil, en representació de La21: “Tots compartim el somni d’arribar al primer equip i cada cop que ens posem aquesta samarreta sentim que representem un club molt gran on el més important no és guanyar, sinó no rendir-nos mai”. Javi Puado va felicitar el Quim, que ahir feia 13 anys, i va sintetitzar el que significa l’efemèride: “Som una família que fa 125 anys d'amor, de passió i d’història. I en seran molt més”.

“Agradi o no agradi, l’Espanyol és de Barcelona”

“Benvingut a Barcelona, aquesta torna a ser casa teva”, va dir Jaume Collboni al nou president de l’Espanyol, Alan Pace, que és un enamorat de la capital catalana. “És un honor representar la ciutat que us ha vist néixer, créixer i triomfar. El vostre 125 aniversari és una fita històrica per a Barcelona. Tenim una relació d’amor i reconeixement, i per això us hem volgut acompanyar en aquest dia, fent que la ciutat respirés blanc-i-blau”, va declarar l’alcalde de Barcelona, que va anunciar que es recuperaria “el mosaic que presidia l’antic estadi de Sarrià com a element de record i d’estima de la ciutat a l’Espanyol”. Tot plegat perquè, tal com va dir Elia Danon, “agradi o no agradi, l’Espanyol és de Barcelona”.

“Aquest és un acte de rebel·lia i patriotisme. Sí, de patriotisme, perquè abans de l’Espanyol s’havia fundat un altre equip a la ciutat amb un president suís, format per suïssos, anglesos i algun català. I un grup d’universitaris van decidir muntar un club que defensés els colors i l’escut de la ciutat de Barcelona”, va reivindicar, en clara al·lusió al FC Barcelona, Antoni Fernández Teixidó, president de la fundació de l’Espanyol. El seu parlament va ser el preludi del gest més simbòlic de l’acte: la Torre de Glòries, un dels monuments més icònics de la Ciutat Comtal, es va il·luminar de blanc-i-blau per celebrar els 125 anys d’un RCD Espanyol que és de Barcelona.