“Espero que d’aquí 10 anys el meu català sigui millor que el meu castellà, que és horrible”

Barcelona“Bon dia a tots. Espero que m'entengueu. Ho sento, però això és tot el que podré dir-vos avui en català. Només en sé una mica”. D’aquesta manera, amb una disculpa per no dominar la llengua pròpia de Catalunya, va arrancar la primera intervenció pública com a nou propietari de l’Espanyol del nord-americà Alan Pace, que per voluntat pròpia va respondre les preguntes de la premsa en castellà i no pas en anglès, el seu idioma matern. “Espero que d’aquí 10 o 20 anys el meu català sigui millor que el castellà, que és horrible”, va afegir entre riures el màxim accionista blanc-i-blau, preocupat per fer-se entendre i sorprès per l’expectació que va generar la seva primera compareixença, amb més de 50 periodistes acreditats.

La primera barrera que trenca Pace

Tot i que continuarà residint amb la seva família a Burnley, des d’on dirigeix el club de la Premier League del qual també és propietari sota el paraigua de Velocity Sports Partners (VSP), Pace té previst estar molt més a prop de l’Espanyol que l’antic màxim accionista periquito: “Seré molt per Barcelona, però no portaré el dia a dia. Ajudaré amb la meva experiència en temes d’estratègia i de negoci”.

A Chen Yansheng, que viu a la Xina i no visita Cornellà-El Prat des del setembre del 2022, sempre se li va retreure la distància geogràfica, cultural i idiomàtica –només es comunicava en xinès– que el separava del club, una de les causes del seu progressiu allunyament de la massa social. I Alan Pace, que en tres mesos ja ha vist més partits en directe que el seu antecessor, vol trencar amb tot això. No promet la Champions com va fer Chen a la seva arribada, però sí que va verbalitzar que voldria establir l’entitat entre el top 6 de la Lliga i que d'aquí a cinc anys li agradaria veure’l a Europa.

L’esforç de contestar als periodistes en castellà i de comunicar-se a les xarxes en català va en la direcció d’acostar-se als aficionats: “Són cabdals. A Burnley, abans de cada partit estic parlant amb ells fora de l’estadi. Vull escoltar-los, per a mi és molt important ser a prop seu”. A l’Espanyol fa exactament el mateix, i els dies que acut a la llotja de Cornellà-El Prat, el hashtag #rcde s’inunda de selfies de seguidors blanc-i-blaus amb ell; com passa quan apareix J.J. Whatt, el soci mediàtic de Pace que viralitza l'Espanyol amb una cervesa a la mà.

L’emoció de tornar a Barcelona

“És una persona entranyable i molt propera, i això ho trasllada als llocs on treballa”, confirma un vell amic que va fer a la Barcelona preolímpica, quan estudiava un màster a IESE i jugava a futbol americà al camp de sorra del Júpiter amb els Búfals del Poblenou. Els seus companys d’equip encara recorden les cookies que els portava la seva dona, Kristen, després dels partits; també el dia que li van dir que es mudés i va aparèixer vestit amb una gavardina i unes botes de cowboy: “Semblava Clint Eastwood!” Va ser llavors quan Pace va enamorar-se de Barcelona i va començar a xampurrejar català –la gran majoria dels seus amics eren catalanoparlants–, en una època que el va marcar profundament i que ha estat determinant en la decisió d'elegir el club periquito –tenia al cap comprar l’Espanyol des del 2022– d’entre tots els d’Espanya que li han ofert.

“Això és un somni. El 1991 vaig venir a viure a Barcelona amb la meva dona dues setmanes després de casar-nos. I més de 30 anys després, hi torno. És com una segona lluna de mel! La gent que vaig conèixer em van obrir les portes de casa seva i em van fer sentir part de la seva família. Són amics per sempre”, va declarar un Pace visiblement emocionat, que sempre que ha pogut s’ha buscat una excusa per visitar la capital catalana i que ha cultivat aquestes amistats en la distància, quan va tornar als Estats Units i ara des d’Anglaterra.

“Podem estar temporades llargues sense parlar, però cada any m’envia una carta per explicar-me com els va la vida a la família Pace: els seus canvis de feina, com van creixent les seves tres nenes, que fa poc el van fer avi... És un detall que el defineix com el que és, un tipus lleial i molt familiar”, revela un dels excompanys de vestidor. De fet, una de les primeres coses que va fer quan va desembarcar a l’Espanyol va ser convidar un grupet dels amics de Barcelona a veure en una llotja privada el partit contra l’Atlètic de Madrid.

Pocs canvis d’organigrama

“És reflexiu, gens impulsiu. No crec que ho cremi tot ni que faci una revolució”, diuen els que el coneixen des de fa temps. És la mateixa percepció que hi ha als despatxos de Sant Adrià, des d’on creuen que Pace no tallarà el cap de ningú ni farà canvis estructurals, com a mínim fins d'aquí a uns mesos, quan hagi pogut analitzar a fons cada departament. De moment, ni tan sols substituirà el CEO, que és Mao Ye, representant de Chen i Rastar. L’empresari nord-americà serà màxim accionista i president, Garagarza es manté a la direcció esportiva i el barceloní Antonio Dávila, professor d'IESE i càrrec directiu al Burnley, formarà part del consell d’administració. Per la seva banda, l’australià Brad Spiby, que també va cursar un màster a Barcelona, serà l’extensió a l’entitat d’Alan Pace i VSP: “És la meva mà dreta, part del nostre grup. Estarà aquí sempre i ajudarà en les comunicacions i planificacions”.

Pace entén que el domini de la llengua és fonamental i anirà "a poc a poc". "No vull portar ningú que no parli el mateix idioma que els seus companys de feina", va concloure amb sentit comú el propietari nord-americà de l’Espanyol, que arriba amb la lliçó ben apresa: vol aprendre català i transmet una empatia que feia temps que no es respirava a Cornellà-El Prat.