De la pell a la gespa: l’Espanyol s’abraça a la catalanitat

BarcelonaA la final de la Copa Catalunya, l’Espanyol va estrenar la seva tercera equipació, de color blau marí i amb la senyera entre el pit i el coll. “S’inspira en la rica història i cultura catalana” i “és perfecta per als que volen mostrar el seu orgull per Catalunya i per l'Espanyol”, va proclamar el club quan va presentar la samarreta, amb un eslògan clar i català: "La samarreta és la nostra bandera".

La senyera mai no havia aparegut al frontal de la samarreta de joc de l’equip blanc-i-blau, tot i que fa pràcticament dues dècades que l’entitat grava símbols del territori a la seva pell i reivindica que és un club de futbol de Catalunya i de la ciutat de Barcelona –el logotip del 125è aniversari, presentat fa poc, és un panot de Barcelona, influenciat pel de Puig i Cadafalch–, tal com indica el seu nom oficial, catalanitzat l’any 1995: Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

El 2008, el club va dissenyar una samarreta visitant amb una creu de Sant Jordi de grans dimensions; el 2009, va serigrafiar els noms dels pobles de Catalunya a la peça de roba; i el 2020, totes les equipacions es van inspirar en el trencadís d'Antoni Gaudí. La senyera, en petit i a la part posterior del coll, ha aparegut en totes les elàstiques de l’entitat des de la temporada 2013-14 i ja s’ha convertit en un tret distintiu de la indumentària de l'equip periquito.

“Qui no respecta Catalunya, no respecta l’Espanyol”

“Tot això va començar a l’època que Daniel Sánchez Llibre era president. Amb l’Antonio Martín, que també era accionista, vam pressionar per introduir aquests símbols a les equipacions”, desvela a l’ARA Joan Collet, exconseller i president de l’Espanyol entre el 2012 i el 2016.

“No és un tema polític, eh? Els que veuen la senyera com un tema polític segurament són els que no la volen. És una senya d’identitat d’un club català, i no hauria de ser notícia que es porti a la samarreta. Jo sempre dic el mateix: qui no respecta Catalunya, no respecta l’Espanyol; i qui respecta l’Espanyol, respecta Catalunya”, reflexiona Collet, que com a dirigent blanc-i-blau sempre va defensar la catalanitat del club, i va aixecar la veu contra institucions, clubs rivals o “el grupet d’aficionats que té l’Espanyol” contraris a aquesta idea.

“També cal dir que la senyera no s’ha de posar per obligació ni perquè altres clubs ho facin. Nosaltres ho vam decidir així perquè ho vam creure convenient. I ja està. L’important són els colors: el blanc i el blau”, conclou l’últim president català de la història del club, antecessor de Chen Yansheng.

D'aquí poc al xinès el podria succeir en el càrrec el nord-americà Alan Pace, que li ha comprat el club, i que fa uns dies es va comunicar per primera vegada amb els aficionats blanc-i-blaus a través d’un missatge a les xarxes en català i en anglès. Tot i que domina el castellà, Pace, que va comptar amb l’ajuda del departament de comunicació de l’entitat, va preferir adreçar-se als periquitos en la llengua pròpia de Catalunya.

Una aposta pel talent català

“Per cultura, filosofia i sentit de pertinença, la nostra prioritat és el jugador català”, va manifestar Fran Garagarza en la presentació del futbol base blanc-i-blau, fa uns mesos. El basc té entre cella i cella que el 50% dels jugadors del primer equip s’hagin format a la Dani Jarque o siguin catalans, i dirigeix un pla estratègic per assolir l’objectiu a mitjà termini, que va des de la formació i captació de talent a la base fins a la política de fitxatges de la direcció esportiva que dirigeix.

Les incorporacions de Ramon Terrats, Marcos Fernández i Hugo Pérez, i la renovació del barceloní Javi Puado, apunten en aquesta direcció. Que tres dels quatre capitans del primer equip siguin catalans –Puado, Pol Lozano i Edu Expósito– o que Manolo González comencés la pretemporada amb 18 futbolistes formats al planter blanc-i-blau o nascuts a Catalunya, així com el disseny de la tercera samarreta amb la senyera, confirmen l’aposta de Espanyol per la catalanitat, a dins i a fora de la gespa.