“No hem de tenir por de portar els colors del nostre equip"

Barcelona“Fa una mica de respecte sortir al carrer amb els colors de l’Espanyol. Pots rebre mirades inapropiades o sentir algun comentari fora de lloc; crec que la majoria dels periquitos ho hem pensat algun cop. Fins i tot hi ha qui, en dia de partit, no es posa la bufanda o la samarreta fins que arriba a Cornellà, quan sent que està en un entorn segur”, diu l’Isma Ramos, que fa un mes va córrer de blanc-i-blau la Mitja Marató de Barcelona. “Em plantejava si fer-ho, no volia sentir-me incòmode. Però tot al contrari, va ser una experiència brutal. La gent em cridava «Som-hi, perico!» o «Visca l’Espanyol!». Va ser molt emocionant sentir que tot de desconeguts m’animaven perquè compartien amb mi l’amor pel club”, afegeix amb un somriure.

La samarreta que duia l’Isma és la de Runners Espanyol. “Amb motiu del 25è aniversari de la Federació Catalana de Penyes (FCPE), l’any 2016, vam crear un grup de running i vam fer equipacions per rememorar l’extinta secció d’atletisme del club. Ens vam engrescar i vam acabar constituint-nos com a penya blanc-i-blava”, exposa un dels seus fundadors i l’actual president, Carlos Chicharro. Avui dia ronda els 300 membres, i cada cap de setmana desenes dels seus afiliats, periquitos tots, competeixen arreu d’Espanya i del món, sempre de blanc-i-blau.

“L’exjugador Víctor Sánchez és membre de la penya i ha corregut la Marató de Nova York i la de Chicago amb els nostres colors. També ho són l’Àngel Morales i l’Eloy Pérez”, diu amb orgull Silvia Rodríguez, que és fundadora, vicepresidenta de l'associació i atleta, i que amb més de 50 anys va fer tres maratons amb Runners Espanyol.

Trencar estereotips

“És veritat que molts pares temen que als seus fills els diguin alguna cosa al col·legi per ser periquitos o que hi ha gent que no es posa l’adhesiu de l’escut al cotxe per por que li ratllin, però a la nostra manera mirem de reivindicar que no hem de tenir por de portar els colors de l’Espanyol”, comenta Rodríguez, que també és l’actual presidenta de la FCPE, un dels principals agents socials de l’Espanyol, i parla amb coneixement de causa.

“A tots ens han passat coses d’aquest tipus. Forma part de ser una minoria. Però no és el mateix anar pel carrer amb els colors de l’Espanyol que sortir a córrer, eh? Diguem-ne que és un espai públic més segur per vestir de blanc-i-blau”, afegeix Chicharro, que diumenge encapçalarà el punt d’animació de Runners Espanyol a la Marató de Barcelona, ubicat al quilòmetre 18.7, a la plaça Universitat: “El posem allà perquè el club es va fundar a la Universitat de Barcelona”.

Com a la mitja, l’objectiu és animar els atletes, especialment els de blanc-i-blau. N'hi haurà 15 de la penya. “Salvant les distàncies, suposo que és el que sent un jugador de l’Espanyol quan salta a la gespa a Cornellà-El Prat”, exemplifica l’Isma Ramos. “Si vas amb la samarreta del Barça o del Madrid ningú et farà cas. Ser de l'Espanyol és especial”, emfatitza el president de Runners Espanyol, que s’ha trobat amb aficionats periquitos arreu d’Europa: “Em vaig quedar parat quan en una cursa a Edimburg vaig sentir clar i català «Ànims, perico!». I a la Marató de Varsòvia el mateix”.

Córrer els resultats de l’Espanyol

Al Pedro Jaime ja l’han intentat captar des de Runners Espanyol. El Pedro és un aficionat periquito que s’ha fet viral en les darreres setmanes per córrer els resultats del seu equip, també de blanc-i-blau. “Si el resultat de l’Espanyol és 2-2 corro 22 quilòmetres. Per exemple, el dia del Vila-real, que vam perdre 4-1, en vaig córrer 41”, desvela el Pedro, àlies @parkeerun_ a les xarxes socials, des d’on comparteix els vídeos que grava mentre s’exercita. Inspirat en un creador de contingut que feia el mateix amb els partits del Deportivo de la Corunya, va començar el seu repte a principis del 2026, després del derbi contra el Barça. Ara com ara duu gairebé 200 quilòmetres registrats a Strava: “Després de la derrota amb l’Atlètic de Madrid, en vaig córrer 42, una marató. Va ser dur perquè ho vaig fer a les cinc del matí i donant voltes a una pista de 300 metres”.

“He tingut molt bona acollida, però més d’un cop mentre corria he sentit comentaris del tipus «quina vergonya, anar amb aquesta samarreta». Estem acostumats a aquestes coses, els periquitos”, diu Pedro Jaime, que fent esport pel front marítim de Barcelona es va trobar amb Tyrhys Dolan, un dels seus ídols: “Dies abans m’havia posat like a un vídeo”. Més que mai, diumenge estarà pendent del partit de l’Espanyol, a Mallorca (14 h, Movistar+), perquè va prometre que si aquesta setmana superava els 1.000 seguidors correria el doble de quilòmetres del resultat del partit. “A la gent li agrada veure'm patir... i gairebé he arribat als 2.000. Espero que Dmitrovic m’ajudi”, ho remata entre rialless el runner més viral de l’Espanyol.