Un derbi recuperat com els vells temps: els apunts en calent del derbi Espanyol-Barça

BarcelonaDesprés d'anys amb un Espanyol entre segona i primera, el derbi barceloní torna a fer patxoca. Dos equips endollats, molts jugadors de la casa, igualtat a la gespa i els aficionats esperant el dia del partit amb neguit, un sentiment que darrerament no sempre els passava als barcelonistes. Per sort, es va poder parlar de futbol. Feia falta.

Més passió que joc

Després de molts nervis i poca educació a la prèvia, el partit va ser emocionant. No devia ser fàcil per en Joan Garcia, però després de tot el que s’havia dit, es pot celebrar que al final el futbol fos protagonista. Va ser el millor derbi? No, especialment per al Barça, que va patir molt fins al gol salvador d'Olmo. Però va ser lluitat, perquè els dos equips eren plens de futbolistes que s’estimen els colors. Celebrem-ho, que tenim un derbi com els d’abans, amb gent de la casa, un Barça que pot ser campió i un Espanyol renascut que topa amb Joan Garcia. Celebrem que tenim un senyor derbi.

No t'enyoro, Joan?

Cantaven els Manel, versionant Els Pets, allò de “No he estat cap il·lús... i serà un gran plaer avui fer-te saber... que no t’enyoro, nena...”. No hi ha res millor que deixar d’enyorar. Superar-ho. I tal com competeix aquest Espanyol i tal com juga un excel·lent Dimitrovic, els blanc-i-blaus no haurien d'enyorar Joan Garcia. Però com passa a la cançó, en el fons, sí que s’enyora una mica el porter de Sallent. Cada cop que va evitar un gol local, els blanc-i-blaus van notar una punxada al cor. És un tros de porter. En un escenari complicat, el porter va deixar clar per què el club blaugrana el volia.

El cap de Cabrera

El futbol és un territori on no sempre s’aconsegueix ser assenyat. Persones amb estudis o sense estudis, riques o pobres, joves o veterans, acaben defensant coses indefensables per defensar els seus colors. I un servidor, també ho fa. Si penso en fred, trobo una bogeria que Cabrera pugui seguir jugant després del cop que es va fer, amb el rostre ple de sang. Però una part de mi s’emociona amb aquests jugadors que ho donen tot. Són aquells que vols al teu equip. No hauria de ser així, però veus Cabrera jugant i somies un equip ple de Cabreres.

El factor Olmo

En aquest intercanvi de cops, el Barça va passar-ho malament en alguns moments. Normal si visites l’estadi d’un equip sòlid que aspira a ser a Europa. No va ser el dia de Raphinha, tampoc de Ferran. I De Jong? En un partit important, el seu paper va ser fluixot. No és el primer cop que passa. Al final, els protagonistes van ser Fermín, amb les seves assistències, i un Dani Olmo que necessita regularitat. Jugadors de la casa. Pocs jugadors ho viuen com Fermín i pocs saben trobar espais com Olmo. Un jugador amb gol, especial, castigat per les lesions. Si troba la regularitat, hauria de ser titular sempre.