L'equip desconegut de l’Espanyol que no duu el seu nom i juga al Maresme

BarcelonaFeia molt temps que a Fran Garagarza li rondava pel cap la idea de crear un segon filial periquito, la d’introduir un Espanyol C a l’estructura blanc-i-blava. Després de sondejar diverses possibilitats, a principis del 2025 va posar-se en contacte amb el Vilassar de Mar, un club històric del Maresme amb més d’un segle de vida que competia a Tercera RFEF. L’amenaça d’un descens a la Lliga Elit va refredar les negociacions, però, tot i la confirmació de la pèrdua de categoria, al juny es van reprendre les converses que van concloure amb un acord pel qual el Vilassar es convertia en el segon filial de l’Espanyol.

Això sí, competeix com a local a l'estadi municipal Xevi Ramon del poble mariner –la majoria d’entrenaments sí que són a Sant Adrià–, manté la denominació històrica UE Vilassar i llueix els colors blanc-i-vermells de tota la vida. És un model d’afiliació que preserva la identitat del club maresmenc, semblant al del Nàstic amb la Pobla de Mafumet o al que comprometia als noranta el mateix Espanyol amb l’Hospitalet o el Cristinenc, que van fer les funcions de filial abans del naixement de l’Espanyol B.

El que sí que comparteixen Espanyol i Vilassar és el patrocinador principal: Conservas Dani. Sánchez Llibre, empresari vilassarenc i expresident blanc-i-blau, ha tingut molta influència en aquesta aliança, que va arrancar amb “una gran notícia”: el descens administratiu del Som Maresme, confirmat el 20 d’agost, va provocar que el Vilassar recuperés als despatxos la categoria que havia perdut al camp. “Tenir un Espanyol C a Tercera RFEF és fonamental en la línia de creixement i protecció dels futbolistes de la casa”, va dir en roda de premsa Garagarza, que també va explicar els problemes per confeccionar una plantilla que estava prevista que jugués a categoria regional: “Molts jugadors no volien venir a l'Elit. Ara hi ha cua”.

Per què l’Espanyol vol un segon filial?

“Què ens pot aportar? Maduresa, exigència competitiva, la possibilitat d’escurçar terminis i el que jo anomeno l’altra competició. Volem que els nanos d’últim any de juvenil ja estiguin competint al Vilassar, en lloc de competir a la lliga de juvenils, on només cinc o sis partits per temporada són realment competitius. Cal que coneguin l’altre futbol”, comenta Garagarza, l’instigador d’un projecte que controla Ander Garitano, exjugador professional i mà dreta a la secretaria tècnica blanc-i-blava del de Mutriku. És ell qui li va recomanar el fitxatge de Manolo González per a l’Espanyol B quan el club ja tenia un acord amb Ferran Costa.

Amb una mitjana d’edat de la plantilla de 18 anys, tots els jugadors del Vilassar són nascuts entre el 2005 i el 2007. L’entrenador és Dani Pérez, un tècnic que tot i la seva joventut té molta experiència al futbol base del Cornellà i l’Espanyol, on el curs passat dirigia el cadet A. L’objectiu no és l’ascens –i l’Espanyol B es manté a Segona RFEF, el Vilassar no pot pujar– sinó formar talent per al primer equip, on un 51% dels jugadors ja són catalans o del planter; aquesta xifra és conseqüència d’un pla estratègic que fomenta l’aposta pels futbolistes de la terra a través de convenis amb clubs de Catalunya.

“Hi ha més de dos i tres clubs a la Lliga que avui tenen jugadors a la primera plantilla que fa tres anys estaven al C”, explica el director esportiu basc sobre una pràctica cada cop més habitual al futbol professional espanyol: Reial Madrid, Vila-real, Betis, Sevilla i Atlètic de Madrid disposen de dos filials. Fins al 2007, també va existir el FC Barcelona C, on es va foguejar, entre d'altres, un tal Leo Messi. Amb 16 anys, l’astre argentí va brillar contra equips com el Banyoles, la Gramanet B i el Palafrugell a Tercera Divisió. És la mateixa categoria en la qual va golejar amb el Vila-real C Gerard Moreno, ídol periquito, i en la qual, diumenge passat al camp de l’Europa B, va estrenar-se oficialment l’afiliació entre el Vilassar i l’Espanyol que enceta una nova era al futbol base blanc-i-blau.