L'Espanyol toca sostre i amenaça amb trencar-lo

BarcelonaBravo per als que van triar una representació de pastorets, una vesprada de compres en un centre comercial concorregut, la pel·lícula dels dissabtes a la tele pública o senzillament mirar per la finestra o fins i tot el sostre de casa abans que assistir a l'espectacle que el Getafe i l'Espanyol van regalar una nit de desembre que no passarà a la història del futbol. Però bravo també per la resistència blanc-i-blava, feliç un cap de setmana més per un triomf tan poc vistós com important. És el quart consecutiu a la Lliga i consolida en posicions europees un conjunt que no es veia tan amunt a la classificació des de feia tres lustres. El derbi del 3 de gener a Cornellà-El Prat serà interessant.

El Getafe-Espanyol va ser l'antítesi d'un partit d'aquells que fan afició. S'acostuma a dir això quan el duel pot despertar passions més enllà dels equips que el juguen. Però la veritat és que el xou només va enganxar els més fidels seguidors dels dos equips implicats, que basen el seu poder en la lluita, la brega i el màxim aprofitament dels mèrits ofensius. Enfrontats sobre un camp de futbol, els madrilenys i els catalans van oferir en el primer parcial un gran repertori d'empentes, imprecisions, protestes i petites emboscades en què l'àrbitre, l'ínclit Gil Manzano, de targeta molt fàcil, es va posar les botes sobretot amb els locals, que solen expressar-se al límit del reglament. El Getafe no va provar Dmitrovic ni una sola vegada abans del descans, mentre que l'Espanyol, desproveït del sempre elèctric Dolan, només va exigir a David Soria en un tir lliure executat per Edu Expósito. Vist el panorama, el més entretingut del primer tram va acabar sent comptar faltes –17 en 45 minuts– i xalar amb l'enteresa de Kike García mentre els metges pericos li curaven una esgarrapada d'Aqbar.

Aparentment, el descans no va servir perquè Manolo González i Bordalás canviessin res. Els mateixos futbolistes van continuar a la represa. Però alguna cosa es va començar a moure entre els presents, sobretot per part blanc-i-blava. Al minut 47, Expósito va exigir una excel·lent intervenció de Soria; i al 52, Cabrera va avançar l'Espanyol amb un cop de cap inapel·lable a la sortida d'un córner. L'uruguaià, amb passat al Getafe, no va celebrar el seu segon gol d'aquest exercici, una diana que acabaria sent suficient per sumar tres punts d'or. En inferioritat al marcador, als azulones els van entrar les presses. Bordalás va passar d'un sistema amb cinc defenses a omplir el camp amb davanters i mitjapuntes, però l'Espanyol no es va espantar amb una reacció més sorollosa que efectiva. Es va tancar al seu camp a guardar la renda favorable i a esperar que passessin els minuts. No es posaran ara exquisits, els periquitos, després de tants anys de patiment.