Per què el millor central del Barça és el que menys juga

BarcelonaHa marxat Iñigo Martínez. Ronald Araujo ha hagut de parar de forma indefinida per un quadre d'ansietat. A Eric Garcia se'l necessita també al migcentre. Gerard està actuant de central d'emergència. Són condicionants sensibles a l'eix de la defensa i hi ha un futbolista –"amb les capacitats per ser el millor central de la plantilla", tal com valora a l'ARA algú que hi ha treballat en el dia a dia– que està assegut a la banqueta partit rere partit. "Cubarsí no té millor sortida de pilota que ell, però un s'atreveix més i l'altre, no", apunta una persona. "Era millor que Iñigo, però un sortia a menjar-se el partit i l'altre de vegades té més por", diu una altra. ¿Per què Andreas Christensen no juga més al Barça de Hansi Flick? No només les lesions i les molèsties físiques tenen l'explicació.

Després de dues temporades acumulant molts minuts de qualitat amb Xavi Hernández i sent un actor imprescindible per guanyar la Lliga 2022-2023, amb Flick no ha aconseguit tenir continuïtat –només tres titularitats– malgrat els nombrosos canvis en la defensa. En canvi, amb Dinamarca ho juga tot: va disputar sencers els dos partits de la darrera aturada per seleccions.

La primera temporada de Christensen amb l'alemany va ser un calvari: se la va passar lesionat gairebé sencera. Després de disputar la darrera mitja hora de l'estrena a la Lliga, a Mestalla, una tendinopatia a l'Aquil·les esquerre, de la qual va haver de ser intervingut, el va tenir més de quatre mesos de baixa. Gràcies a aquell diagnòstic, el club va poder inscriure Dani Olmo. El retorn no va ser fàcil i les lesions al soli, d'on pateix sovint, no van tardar a aparèixer i no va poder jugar gairebé fins al final del curs. En resum, només va participar en sis partits amb el Barça.

Hi ha futbolistes que són més resistents o menys patidors pel que fa a les molèsties. No és el cas de Christensen, a qui el soli sovint li ha fet la guitza. Ara bé, si el danès no juga més al Barça no és només perquè els warnings físics se li encenguin amb facilitat. Les fonts consultades per aquest diari exposen que també hi ha una qüestió psicològica, vinculada a la gestió de la pressió i a l'autoconfiança.

Tot i tenir un tarannà diferent que Araujo –a Christensen també se l'estima al vestidor, però és molt més introvertit–, tots dos comparteixen un elevat neguit pel que fa a la por a equivocar-se. Van rendir a un nivell molt alt la campanya 2022-23, fins al punt que hi havia ofertes de la Premier que arribaven fins als 80 milions per endur-se l'uruguaià. Actualment, Araujo ha demanat aturar-se per un quadre d'ansietat després de l'expulsió a Stamford Bridge, però la crisi ja venia de lluny.

La pressió amb el Barça és diferent que amb Dinamarca

El danès no està en aquest extrem, però sí que comparteix amb l'uruguaià aquest patiment més mental. No és només la crítica, de la qual molts futbolistes intenten bunqueritzar-se malgrat que els pugui arribar perquè afecta persones del seu entorn, sinó també l'autoexigència i la consciència pròpia. De fet, l'estrès derivat de la pressió també condiciona físicament l'esportista. Diverses persones que treballen o han treballat amb Christensen coincideixen que té unes virtuts magnífiques –velocitat, posicionament, lectura del joc, joc aeri, sortida de pilota, anticipació–, però que les inseguretats derivades de la por a equivocar-se condicionen el seu protagonisme. Perquè Flick pugui confiar en ell com a titular, necessita veure que està en condicions òptimes per jugar.

Això requereix un seguit de factors fonamentats en un reforç constant del futbolista i uns estímuls positius perquè pugui trobar un context en el qual sentir-se "alliberat", que és el que percep amb Dinamarca, on juga menys pressionat que al Barça. La dinàmica positiva de l'equip i que el mateix jugador senti que està rendint a bon nivell són elements clau. Flick, que dissabte passat li va donar tota la segona meitat contra el Betis, intenta recuperar-lo a poc a poc. "Se l'ha d'animar i transmetre-li que tot està bé, que ho farà bé", s'apunta des de Sant Joan Despí, on no hi ha cap psicòleg en plantilla des de la marxa de Laia Vinaixa amb Ramon Planes a l'Aràbia Saudita.

Mentre que hi ha futbolistes que necessiten que els "piquin o pessiguin més", Christensen prefereix un acompanyament més basat en l'elogi, però fonamentat i argumentat "perquè el futbolista és el primer a ser conscient del seu rendiment". També Araujo. La gestió de la pressió i la dificultat per afrontar contextos adversos també han dut sovint el danès a no acabar d'atrevir-se per arribar a l'excel·lent.

Christensen vol seguir al Barça

Això el va dur a tenir un rendiment notable en els seus millors moments com a blaugrana, però podria, per exemple, atrevir-se més a trencar línies amb la passada. La por a perdre una pilota o sentir que una mala decisió seva pot condicionar la resta del grup llasta aquest atreviment que més d'un cop se li ha proposat assumir. De fet, n'hi ha que consideren que, per capacitats, podria tenir un rendiment igual o superior al d'Iñigo, que la temporada passada va meravellar el barcelonisme. Mentalment, Christensen és molt més patidor.

No és cap qüestió que el Barça no sabés quan el va fitxar lliure del Chelsea. "Era una oportunitat de mercat i ell va prioritzar el Barça a altres clubs que el volien, com el Bayern", resol una persona coneixedora de les negociacions. Va signar un contracte que finalitza aquesta temporada i el club, de moment, no ha posat en marxa la renovació. El jugador “és feliç a Barcelona", segons una persona de l'entorn més directe del defensa. "L'Andreas voldria quedar-se a Barcelona i jugar per aquest club. Lluitarà per tornar a entrar a l’equip i demostrar al tècnic i al club que poden confiar en ell. Encara sent l’estima dels aficionats i li agradaria retornar-los tot el seu suport, demostrar-los que és prou bo per jugar al seu club. La família és molt feliç a la ciutat i els nens estan molt contents amb l’escola". Els pròxims mesos seran crucials per a Christensen, que a l'abril farà trenta anys.