Eric Garcia: d'arma electoral a comodí imprescindible

BarcelonaEl nom d'Eric Garcia estava en boca de tothom el gener del 2021. L'aleshores jugador del Manchester City sonava amb força per reforçar la defensa d'un Barça en crisi. El club estava immers en un procés electoral i el candidat Víctor Font va posar sobre la taula un acord amb el City per fitxar el central a canvi de 3 milions d'euros. Joan Laporta, que acabaria imposant-se als comicis, considerava que era millor esperar fins a final de temporada, ja que aleshores Eric acabava contracte. Carles Tusquets, president de la comissió gestora, no veia clara l'operació si no hi havia consens entre els candidats. L'estira-i-arronsa es va acabar quan Ronald Koeman va donar un cop de puny sobre la taula: l'entrenador va exigir que es decidissin de pressa, que el debat no aportava res i que desestabilitzava la plantilla, així que aquell hivern no hi va haver cap moviment i a l'estiu, lliure de traspàs, Eric va arribar a Barcelona.

Avui el central de Martorell torna a ser el centre d'atenció. Hansi Flick l'ha convertit en un comodí imprescindible per al Barça, un futbolista protagonista a l'onze que tant pot jugar a l'eix de la defensa –la seva posició natural– com fer de pivot o ocupar el lateral. Polivalència i minuts que l'han fet mereixedor d'una renovació fins al 2031 que ha signat aquest mateix dijous. "És un exemple per als joves del planter", diu el club, que destaca la "maduresa i compromís" d'un Eric que aporta "talent i lideratge" a l'equip. Però l'aterratge d'Eric al Barça va ser tot menys un camí fàcil. L'equip plorava el comiat de Messi i navegaria sense rumb per la Lliga i per Europa, amb Koeman destituït i Xavi Hernández agafant les regnes al novembre. Amb Piqué i Lenglet al vestidor, a més d'un Araujo que combinava la posició de lateral amb la de central, Eric no tenia la titularitat garantida. De totes maneres, va tenir un protagonisme notable: va jugar 36 dels 45 partits en què va estar disponible –va estar un mes de baixa al gener– i va sortir com a titular en 32 ocasions. Al final van ser 2.809 minuts, un 69% del total possible.

Míchel persuadeix Eric perquè fitxi pel Girona

De totes maneres, les sensacions no eren del tot bones. Format al planter del Barça i tutelat posteriorment per Pep Guardiola a Manchester, se li reconeixia una bona sortida de pilota però se'l considerava dèbil en el cos a cos i en el joc aeri. A la seva segona temporada va perdre protagonisme. Va disputar 32 dels 51 partits, només 18 dels quals de titular. En total va disputar 1.815 minuts, un 40% del total possible d'un equip que va guanyar la Lliga però va tornar a fer aigües a Europa. La direcció esportiva tenia dubtes i aleshores va aparèixer l'opció del Girona. Míchel li va trucar per convèncer-lo, i l'operació, una cessió sense opció de compra, es va tancar a finals d'agost.

"La cessió ens va semblar una bona idea per si podia tenir minuts i revaloritzar-se. Tot i que en aquell moment no pensàvem que pogués tornar per quedar-se", apunta una veu autoritzada del Barça. A Montilivi, les coses li van anar molt bé a Eric. Va ser titular en els 30 partits de Lliga en què va estar disponible. Tan sols va ser suplent a la Copa, per les rotacions. En total, 2.673 minuts, un 90% del total possible. Va formar part d'un Girona històric que s'acabaria classificant per jugar la Champions. També descobriria la seva faceta golejadora, amb cinc dianes.

El Girona i Míchel estaven encantats amb Eric. Volien que seguís. Però l'estiu del 2024 va ser un any de canvis al Barça, que continuava sense poder fitxar amb normalitat per culpa del fair play financer. A més, Hansi Flick aterrava a la banqueta, així que el club va recuperar el central de Martorell. Novament, van aparèixer els fantasmes. Quan s'havia guanyat la titularitat, una lesió a l'adductor el va deixar gairebé dos mesos sense jugar. El retorn va ser difícil. L'equip ja estava fet i Cubarsí i Iñigo eren els centrals titulars, amb Araujo com a recanvi.

Estiu del 2025: marxar del Barça no és una opció

Pels volts de Nadal del 2024, Míchel truca novament a Eric. En un inici, el jugador sembla convençut de tornar a Montilivi, però aleshores passen dues coses. La primera, que Flick s'hi oposa. I la segona, que el Girona no pensa en una cessió sinó en una compra definitiva. Eric decideix fer cas a l'entrenador i continua al vestidor blaugrana. La decisió seria "clau", tal com ha admès el futbolista en la renovació. No va tenir tants minuts com hauria desitjat, però van ser més que en el seu darrer any al Barça (2.104), i amb cinc gols. El més important és que va començar a notar la confiança de l'entrenador, que no només pensava en ell com a central sinó com a comodí. "Un dia teníem una emergència i Flick em va dir si m'hi veia, de lateral. Ja hi havia jugat al Girona i li vaig dir que m'hi podia adaptar. Al final, com més posicions pugui ocupar, més opcions tinc de jugar".

L'estiu passat, el Girona va tornar a trucar a la porta per comprar Eric, però estava tancada. "No tenia dubtes, vaig deixar-ho clar al meu representant. Estic disfrutant molt, aquí", diu el jugador. Les dades confirmen que la decisió era correcta. Als 24 anys està sent imprescindible per a l'onze de Flick: ha jugat tots els 22 partits del curs, i ha sortit de titular en 19. Són 1.680 minuts dels 1.980 possibles, un 85%. "Jugués o no jugués, sempre he cregut que podia ser titular al Barça", assegura el jugador. El temps li ha donat la raó.