“A vegades em toquen els collons”: Míchel explota amb la porteria del Girona
L'equip gironí té una bomba de rellotgeria sota els pals i repeteix amb Livakovic el que ja va viure amb Pau López
GironaAviat farà un any que Pau López, empipat per la falta de minuts, va marxar del Girona. El cas del porter gironí va ser atípic, perquè va fer les maletes dos cops en 23 dies. Semblava difícil superar aquell embolic, però el Girona ho ha aconseguit amb la gestió a la porteria d'aquest any: Dominik Livakovic, que també està fart de no tenir oportunitats, abandonarà el club quan s'obri la finestra del mercat d'hivern, a principis de gener.
Paulo Gazzaniga els haurà sobreviscut a tots dos. Indiscutible per a Míchel, va estrenar-se com a titular una tarda d'octubre del 2022 i d'allà no s'ha mogut. El tècnic de Vallecas el va demanar arran de l'ascens a Primera d'aquell estiu, perquè li havia fet confiança en l'etapa que van compartir junts al Rayo Vallecano. La temporada, però, la va començar Juan Carlos, un dels herois de l'escalada cap a l'elit. Fins que una sèrie d'errors el van condemnar a la suplència. És una cosa comuna, aquest canvi: passa a Primera i passa a Quarta Catalana.
Tot i que ja no a Montilivi, que ha vist la consolidació de Gazzaniga sota els pals de la porteria blanc-i-vermella. L'argentí, al llarg d'aquest temps, ha fet actuacions memorables i ha demostrat sobradament el seu compromís amb el projecte. Aquest no és un detall menor, perquè avui dia precisament el que no li sobra al Girona és compromís. Però darrerament ha tingut errors grollers, com diumenge a Elx, on es va empassar un parell de gols. El mal nivell, de la defensa en particular i del col·lectiu en general, no l'ajuda, i el Girona és l'equip més golejat de Primera. Però sí que l'ajuda Míchel, que intenta maniobrar amb mà esquerra un tema molt delicat, perquè Gazzaniga és un dels pesos pesants del vestidor.
L'entorn, amb menys paciència que mai a causa de la crisi de resultats d'un equip que fa catorze jornades que està en descens i que aquest divendres s'enfronta a la Reial Societat a domicili (21 hores, DAZN), demana a crits un canvi a la porteria, però el tècnic es manté ferm en les seves conviccions: al Reale Arena, tornaran a ser Gazzaniga i deu més. No hi ha opció que jugui Livakovic, un suplent de luxe que va arribar a l'estiu com a cedit i que no ha jugat ni a la Copa del Rei. I no jugarà perquè si ho fa no podrà marxar a l'hivern, que és el seu propòsit, per agafar continuïtat per al pròxim Mundial, on és titular amb Croàcia. Míchel no pot escollir.
El Girona fitxarà a l'hivern
Una norma de la UEFA diu que un jugador no pot jugar en tres equips diferents en una mateixa temporada i Livakovic ja va tenir minuts amb el Fenerbahçe abans d'aterrar a Montilivi. En aquest tema, dos i dos fan quatre. La gravetat és extrema, tenint en compte que el Girona té els altres porters, Krapyvtsov i Juan Carlos, a la infermeria. És a dir, que si li passa res a Gazzaniga cal mirar cap avall. De fet, en els últims partits ja ha anat convocat Andreev, que no és titular ni al filial.
Al preguntar-li pel cas, Míchel ha dit: “No m’agrada parlar de coses privades, però a vegades em toquen els collons. Livakovic s’ha negat a jugar. Ell necessita fer-ho pel Mundial, no pel Girona. Al setembre em va dir que no jugaria i no puc comptar-hi. Ell té una línia diferent de la de l’equip. Li he dit tres cops que jugui i tots tres m’ha dit que vol marxar del Girona”.
La bomba de rellotgeria va començar a treure el cap quan l'agent de Livakovic, Andy Bara, va incendiar l'ambient insinuant que li van garantir la titularitat. "Van ser els del Girona els que li van trucar, van fer de tot per fitxar-lo, va renunciar a grans ingressos i ara el tenen a la banqueta. El porter [Gazzaniga] encaixa quatre gols i l'entrenador no el canvia". Això, el director esportiu, Quique Cárcel, ho va negar: "Mai he promès res a cap jugador, no és cert".
A Cárcel li tocarà fitxar un porter (entre altres necessitats) al mercat d'hivern. Livakovic marxarà sense haver jugat ni un segon amb el Girona. Com Pau López, amb la diferència que l'ara porter del Betis va jugar un partit de Lliga, un de Copa i un de Champions. Els va perdre tots tres.