Les turbulències constants del Reial Madrid de Xabi Alonso

BarcelonaNi rastre de "la força imparable" en què Xabi Alonso va dir que convertiria el Reial Madrid el dia en què va ser presentat com a nou i flamant entrenador blanc. Tot i no comptar mai amb la plena confiança de Florentino Pérez, ni quan se'l va contractar ni les nombroses disputes amb Vinicius que el tècnic basc ha tingut fins ara, des de l'entorn més directe del totpoderós president blanc hi ha qui apunta que li van suggerir que apostés per un entrenador més metòdic. Això suposava canviar amb el paradigma dels últims anys, on els madridistes havien tingut grans tècnics, però menys intervencionistes i més gestors, com Carlo Ancelotti, amb qui l'equip va perdre totalment el nord el curs passat, o Zinedine Zidane.

De fet, l'exfutbolista francès i nineta dels ulls de Florentino és un dels noms que més s'ha posat damunt la taula des de la premsa especialitzada de Madrid com a relleu a la banqueta. L'altre gran candidat és el tècnic del filial, i també exjugador blanc, Álvaro Arbeloa que, alhora, manté una gran relació amb Alonso. Després d'encaixar dues derrotes en només quatre dies al Santiago Bernabéu, la primera diumenge contra el Celta (0-2) amb l'estadi xiulant, i la segona contra el City (1-2) aquest dimecres, l'entrenador està a la corda fluixa. De moment, salva el coll perquè els blancs van netejar la seva imatge contra l'equip anglès, malgrat tornar a perdre.

L'arribada d'Alonso a banqueta es va vendre a so de bombo i platerets amb un contracte de tres anys. Pura cosmètica i que, en només un grapat de mesos, està qüestionat. El tècnic basc va demanar un mig centre, posició que és un gran taló d'Aquil·les per als madridistes després de la retirada de Toni Kroos ja fa dues temporades. Florentino no va concedir a Alonso reforçar una posició que segueix fent aigües i on apostes com reconvertir Ardar Güler com a mig centre estan fent aigües i, de fet, el turc va ser suplent contra el City. Els arguments econòmics mai van convèncer l'entrenador perquè, en canvi, sí que es va fitxar un futbolista com Franco Mastantuono a canvi de 45 milions d'euros. Sí que li van concedir l'arribada d'Álvaro Carreras al carril esquerre.

Altres factors com les lesions al lateral dret, tant de Dani Carvajal com de Trent Alexander-Arnold, també han sacsejat un vestidor en què els jugadors manen massa: Valverde, reconvertit a lateral d'urgència, s'ha queixat sense pèls a la llengua d'haver de jugar en aquesta posició. Ja s'han esmentat els sabuts saraus amb Vinicius: especialment significatiu va ser el dia que Alonso el va canviar al minut 72 del clàssic contra el Barça. Contra el City va recuperar Rodrygo, que feia més de nou mesos que no marcava un gol vestit de blanc. El brasiler va celebrar-lo abraçant el tècnic. Amb tot, només Kylian Mbappé, amb unes xifres extraordinàries (25 gols en 21 partits) ha rutllat en les turbulències constants del Reial Madrid.

Només una victòria de prestigi

Malgrat perdre contra el City, Alonso va guanyar una vida extra perquè el seu equip va batallar fins al final. Però les deficiències del projecte, si és que hi ha alguna mena de projecte, segueixen sent ben visibles. En l'inici de la seva etapa el van salvar els resultats, ara ja no l'acompanyen, tot i que se situa segon a la Lliga a quatre punts del Barça i encara té opcions d'acabar entre els vuit primers a la Champions. Això -i rescabalar contra el City part de la imatge decadent contra el Celta- permet a Alonso mantenir-se a la banqueta.

En els partits grans, però, l'equip blanc només ha salvat els mobles contra el Barça (2-1). La resta, tot derrotes: el PSG li va endossar una golejada (4-0) al Mundial de Clubs; l'Atlètic de Madrid li va clavar una maneta (5-2); un Liverpool en plena crisi també el va superar (1-0) i el City, sense fer cap meravella de partit, també els va negar el triomf (1-2). A la Lliga, tres empats seguits contra rivals inferiors van desembocar en una mala ratxa que el conjunt va dissimular amb una golejada (0-3) a San Mamés, però que va quedar ben aviat oblidada per la desfeta faraònica contra el Celta. El tècnic, de moment, s'aguanta a la cadira.