El City de Pep Guardiola furga en la ferida del Reial Madrid

Pep Guardiola es va sortir amb la seva al Santiago Bernabéu i el City, sense fer cap partit meravellós, en va tenir prou per furgar en la ferida del conjunt blanc (1-2) i enterrar una mica més Xabi Alonso. Els blancs es van avançar per mitjà de Rodrygo, que feia el seu primer gol en més de nou mesos, però ben aviat capgirarien el marcador O’Reilly i Haaland, de penal. L’entrenador blanc queda en la corda fluixa després d’encaixar dues derrotes seguides en un Bernabéu que crema.

En una plaça on Guardiola sempre serà persona non grata, l’equip dirigit pel tècnic català en va tenir prou amb dues accions gairebé consecutives per neutralitzar el gol inicial del Reial Madrid. Sense Kylian Mbappé, a la banqueta per unes molèsties musculars a la cama esquerra (a més a més té un dit de la mà trencat), Alonso va apostar pel jove Gonzalo a la davantera. També va fer jugar Ceballos d’inici, malgrat que el migcampista havia estat inèdit els darrers partits. El tècnic madridista va mirar de moure coses per canviar el rumb decebedor del seu equip i, si li han d’acabar tallant el coll, almenys que sigui prenent les seves pròpies decisions. Es podria dir que va fer cas del consell que li havia donat, divertit, Guardiola en la prèvia.

Rodrygo seria l’altra gran novetat a l’onze i l’aposta, almenys durant un grapat de minuts del primer temps, semblava que li podia sortir bé al preparador basc. El City dominava, però el Madrid aguantava la disputa i se’n recordava de fer anar una de les armes que sovint ha caracteritzat el seu futbol: els contraatacs. Així, aconseguirien obrir la llauna poc abans de la mitja hora: gol de Rodrygo en què el brasiler connecta un bon xut ajustat, però un porter de nivell com Donnarumma potser hauria hagut de fer alguna cosa més. La diana engrescava un Bernabéu necessitat de recuperar un orgull trepitjat diumenge en la derrota contra el Celta. Rodrygo va anar a abraçar-se amb Alonso en la celebració.

Poc els duraria l’alegria, perquè l’equip de Guardiola capgiraria el marcador en un tres i no res. És difícil recordar algun precedent amb què, fent tan poquet, el City hagués tret tant rèdit d’una visita al feu blanc. En la diana de l’empat, menys de deu minuts després del gol del Madrid, el jove Nico O’Reilly recolliria un refús a boca de canó després d’un llançament de córner defensat amb passivitat. Bellingham, jugador assenyalat pel seu pobre rendiment, sortiria a la foto del gol del City per la seva poca contundència en la marca de Gvardiol que propiciava l’empat. Cinc minuts més tard, un penal com una casa de pagès de Rüdiger a Haaland decantaria la balança cap al costat britànic. Els xiulets ressonaven a la casa blanca.

El City remunta en un tres i no res

L’àrbitre va fingir miopia durant uns moments i va haver d’anar al monitor a revisar l’agafada meridiana del central blanc a instàncies del VAR. En va tenir prou amb la primera repetició per xiular un penal que Haaland, amb una calma titànica, convertiria en la remuntada. Courtois, que és la figura més pròxima a un sant que té el Madrid, va evitar el tercer amb una doble aturada just abans del descans.

A la represa, el partit va començar trencat, amb el City buscant les pessigolles als madridistes amb accions de Cherki i Doku i amb els d’Alonso fregant l’empat amb un intent de vaselina de Bellingham que sortiria pel damunt del travesser i una rematada, també fora, de Vinicius tot sol al segon pal a la sortida d’un córner.

El tècnic blanc cremaria les naus amb l’entrada d’un Endrick desaparegut aquest curs. I gairebé va tocar el cel amb els dits, però la seva rematada amb el cap picaria en el travesser. El Madrid buscava l’èpica, però aquest cop ni l’esperit de Juanito ni de ningú apareixeria. Bé, sí, apareixeria la contundència dels centrals Ruben Dias i Gvardiol per tallar qualsevol esperança blanca.