El sotrac més inoportú de l'Europa

BarcelonaSi preguntéssim a la militància escapulada quin va ser el moment precís en què van creure que, qui sap, potser aquesta temporada l'Europa miraria més al cel (LaLiga Hypermotion) que a l'infern (Segona RFEF), molts recordarien el dia d'Algesires. Això és perquè, quan es complia el minut 101 de la setena jornada, una galopada d'Adnane Ghailan –anomenat "el sastre" per la capacitat de prendre les mides als rivals a la mínima que es descuiden–, va acabar amb un 2-3 al marcador. Victòria agònica dels catalans, una nova data històrica per a la col·lecció del club gracienc i la impressió que la seva presència en la categoria no era testimonial.

Però han canviat força coses d'ençà d'aquell partit. Els barcelonins han perdut la seva àncora, el brillant Izan González, i han arribat nous jugadors amb pes, com Fran Gil i Josu Gallastegui. Però, sobretot, s'han exiliat de casa seva, l'enyorat Nou Sardenya, per passar a jugar a Can Dragó, un camp amb gespa natural reglamentària, sí, però lluny del caliu i del pes del temple de Gràcia. El que no s'ha capgirat és la bona salut classificatòria: tot i la dura derrota a Sabadell de l'última jornada –més enganyosa pel resultat inflat que pel joc mostrat–, l'equip continua en llocs que li permetrien disputar els play-off d'ascens. I aquí és on vol estar fins a finals de temporada.

El cas és que els d'Aday Benítez s'han presentat aquest dissabte a la tornada contra els andalusos amb l'ànim tocat. No només per pràcticament haver-se acomiadat de la lluita pel liderat a la Nova Creu Alta, sinó també perquè han patit dues baixes importants: la del porter Juan Flere, lesionat en l'últim partit, i la de Meshak Babanzila, el pivot titular, que està concentrat amb la selecció del Gabon. El tècnic apostava per un onze en què sorprenia la composició defensiva, deixant fora Àlex Cano i Fran Gil, i incloent Guillem, absent en els últims partits.

Els escapulats entraven a la gespa aguerrits i amb pressió alta, disposats a treure's ràpidament el mal gust de boca amb què van tornar del Vallès. I quasi ho aconsegueixen per la via ràpida, amb una ocasió molt clara d'Escoruela per un refús del porter andalús que el mateix Moreno va salvar de manera miraculosa. Ha estat un miratge, perquè el joc va entrar en una mena de letargia que s'anava allargant durant tota la part, una sensació només trencada per alguna espurna comandada per l'electritzant Gallastegui, que va propiciar alguna bona ocasió de Jordi Cano, i un gol anul·lat als visitants per un fora de joc tan clar com el cel que lluïa sobre la Meridiana. Una última ocasió de Rastrojo, que va xutar per sobre la porteria blanc-i-blava, va posar punt final a una estona tan competida com avorrida. Molt havien de canviar les coses a la segona part perquè, entre el joc i l'hora (dos quarts de tres), tot plegat no fes sucumbir els espectadors en una somnolència profunda.

No ajudava a millorar el migdia l'ambient a l'estadi. La parròquia local, habitualment molt entregada i cridanera, no seguia els estoics aficionats del gol sud a animar el seu equip. Fins a 1.543 espectadors es van desplaçar des de la Vila de Gràcia fins a Nou Barris, un miracle tenint en compte les dates –Setmana Santa– i l'hora, que, casualitat, sempre es força desfavorable per als catalans.

Una segona part fatídica per a l'Europa

La represa va començar amb dues ocasions locals d'entrada. Una internada de Jay per la dreta sense remat a porteria i un xut llunyà de Jordi Cano. Semblava el preludi d'una etapa profitosa per als graciencs. Però va ser tot el contrari: el que arribava era el gol dels espanyols al minut 61, un cop de cap de Víctor Ruiz després d'una falta lateral. Galleda d'aigua freda que Aday va contrarestar amb tres canvis, un d'ells el prometedor canetenc Marc Anglès.

A Gràcia hi ha una certesa inopinable: si Adnane no té el dia, és complicat guanyar. Més encara si et quedes amb deu, com ha passat després de la rigorosa expulsió de Campeny. Per acabar de confirmar que no era el dia, un penal transformat per Manín ha acabat de decidir el partit. Tot i els intents locals, la tarda va acabar en drama amb un tercer gol de l'Algesires.

El sotrac de dos partits perduts seguits per part dels graciencs arriba en el pitjor moment, just abans de visitar el club més en forma de la categoria, l'Eldenc. La primera temporada de l'Europa a Primera RFEF, tenint en compte que és un dels clubs més humils del grup, serà un èxit si aconsegueixen la salvació, que sembla assegurada, però l'equip ha de tornar a demostrar que vol i pot aspirar a més. I, per fer-ho, haurà de canviar la dinàmica com més aviat millor, ja que porta set gols en contra i cap a favor les últimes jornades. Veurem cap on anirà la cosa, però és el moment oportú perquè Aday i els jugadors facin un pas endavant. O ara o mai.