Què deu pensar Florentino Pérez del 2-6?

BarcelonaAnaven caient els gols a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Al final van ser sis. Sis cops baixos a la moral del Madrid, sis cops a la seva línia de floració, sis campanades a morts per un projecte que no aixeca el vol. Van passant els anys i el Reial Madrid no aconsegueix fer mal al Barça femení. A vegades sembla que s'hi acosta, però arriba un partit important i veiem el resultat. I quina va ser la reacció de l'afició blanca? Res. Els quatre indignats a les xarxes, que solen ser aquells que viuen permanentment indignats, i poca cosa més. Ni esbroncada, ni xiulada, ni grans drames.

¿Li interessa el futbol femení al Reial Madrid? A una minoria de fidels suposo que sí, però és un projecte sense peus. Ves a saber per quina raó el devia crear Florentino Pérez fa uns anys. Suposo que per les pressions de les autoritats, ja sigui la Federació o el govern, ja que feia mal d'ulls veure com tots els grans clubs europeus cuidaven el futbol femení i el Madrid, no. Molt simptomàtic d'una manera de fer de senyors que manen al futbol i que han descobert que, de portes enfora, han de fingir que creuen en la igualtat, quan en veritat segueixen sent els mateixos masclistes dels anys 90. Què en deu pensar Florentino d'aquest partit? No crec que li tregui la son. Li deu fer ràbia i deu pensar que podria invertir els diners en alguna altra cosa. Al Reial Madrid no creuen en un dels seus equips.

I aquest va perdent partits, sense guanyar títols, sense que tingui greus conseqüències. El Barça i el Madrid sempre es necessiten, es miren de reüll, rivalitzen. I si en el cas del masculí és una rivalitat ben igualada, en el cas de les dones no. Aquest joc de miralls, analitzant com funciona el club blanc, també permet valorar el que s'ha aconseguit a Barcelona. Poder vendre amb normalitat més de 30.000 entrades per al partit de tornada, més que qualsevol altre club europeu; tenir un seguiment estable dels partits de lliga, un projecte que juga de memòria i un futbol base que funciona, i que permet que Serrajordi jugui un partit magnífic a la Champions. Comparant els dos clubs, sembla que a Barcelona siguem al futur. On podem debatre sobre política de fitxatges, tàctiques i estil de joc. Per això el Barça pot aspirar a la Champions, a una lliga on la major part de clubs encara viuen en el passat. Que el 2-6, a més de servir per veure com van les coses al Madrid, serveixi per valorar el que tenim aquí.