Gerard Martín es pren a pit les conyes del vestidor del Barça

BarcelonaUns 15 quilòmetres, A-2 amunt i avall, són els que separen la residència dels Martín Langreo de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí. Aquest és el trajecte que el Gerard, un dels dos fills bessons de la família, fa cada dia per anar a treballar des de fa poc més de dos anys. Fins llavors, allargava una mica el camí per la mateixa autovia fins a Cornellà de Llobregat, on va aprendre l'ofici de futbolista, i en la direcció contrària fins a Igualada, on estudiava administració i direcció d'empreses (ADE).

L'A-2 és la carretera que milers de catalans agafen rutinàriament per perseguir els seus somnis i guanyar-se les garrofes. Transportistes, cirurgians, professors, operaris, cuiners... professionals de tota mena passen hores i hores de la seva vida sobre aquest asfalt. També el Gerard, un treballador més, transita des de fa més d'un lustre entre camions i pateix caravanes en hora punta per anar de casa a la feina i de la feina a casa, on menja el que els pares —mare informàtica i pare comercial del sector alimentari— li posen al plat i es reclou a l'habitació que l'ha vist créixer. L'únic que ha canviat a simple vista és el vehicle que condueix —ha passat d'un atrotinat Seat Toledo a un elegant cotxe d'empresa— i que de tant en tant, en temps d'esbarjo, el paren pel carrer per demanar-li fotos i autògrafs.

Encara que s'esforci per passar desapercebut, estar consolidat al primer equip del Barça comença a pesar en el dia a dia de Gerard Martín. A punt de fer 24 anys, el defensa barceloní encarna el triomf de la working class, tal com la mateixa entitat va voler elogiar fa uns dies en una publicació a les xarxes. Va arribar al club dels seus amors per la porta del darrere, quan ja començava a pensar que el futbol seria més un passatemps important que el centre de la seva vida, i ara el barcelonisme s'ha acostumat a veure'l a l'onze titular. Hansi Flick el va rescatar l'estiu del 2024 després d'una sola temporada al filial i va creure en els seus fonaments per oxigenar Alejandro Balde al lateral esquerre. Mesos després, el Gerard va renovar fins al 2028, va ser titular en una final de Copa del Rei guanyada al Reial Madrid i va acaronar un bitllet per a la final de la Champions amb dues assistències genials (i una falta en contra no concedida) en una nit de mal record a Milà.

Sense entrenaments fins a l'última gira

Amb tres títols a la carmanyola, el Gerard continua circulant amb velocitat de creuer. Per l'A-2 i qualsevol camí que li toqui explorar. Ha passat de ser una alternativa complidora a Balde a acumular cinc partits seguits (cinc victòries) com a central esquerre. No ha desaprofitat la inestabilitat d'una posició que ha viscut la traumàtica sortida d'un capità sense braçal com Iñigo Martínez, la irregular disposició d'un expert com Andreas Christensen, els problemes de salut mental d'un colós com Ronald Araujo i la circumstancial adaptació d'un comodí com Eric Garcia al migcentre defensiu. Silenciós, astut i fiable (només s'ha lesionat el canell en una acció fortuïta), comença a convertir en realitat la conya d'anomenar-lo Gerard Maldini en referència al mític defensa italià. De fet, la dupla a l'eix que forma amb Pau Cubarsí duu el joc de paraules una mica més enllà, ja que el cognom del jove d'Estanyol també recorda el d'un altre cèlebre excentral del Milan dels anys 90: de Cubarsí a Cubaresi (en homenatge a Franco Baresi).

Bromes i comparacions a banda, Flick celebra la troballa. "El Gerard ens dona més oportunitats de sortir amb la pilota jugada", assegura l'entrenador alemany, que observa en el barceloní un central tan capaç de guanyar duels per dalt i per baix com de dividir en conducció i de trobar passades per fluir en atac des de posicions defensives. Contra l'Eintracht de Frankfurt fins i tot es va atrevir amb un xut llunyà que va obligar Michael Zetterer a volar fins a l'escaire. Tot plegat ho ha après en pocs mesos, ja que la seva experiència com a central al Cornellà va ser més aviat amb línies de cinc i de tres. A banda, segons reconeixen a l'ARA fonts pròximes al vestidor, Flick no el va provar a l'eix en cap entrenament del curs passat. La seva primera incursió en aquesta especialitat amb la línia avançada va ser a la gira estiuenca en terres asiàtiques, mentre Iñigo Martínez negociava amb els saudites. El currículum de Gerard Martín, doncs, va sobrat de capacitat d'improvisació i adaptació. Ferma és la seva candidatura a treballador del mes a Can Barça.