El permís que el Barça li ha donat a Raphinha per desconnectar a Porto Alegre després de lesionar-se amb la canarinha crida l’atenció perquè surt del guió habitual. Tot i que és fàcil empatitzar amb el sotrac anímic del xicot, grinyola molt que un jugador que s’ha trencat de manera reincident el bíceps femoral comenci la recuperació lluny de la Ciutat Esportiva. Sobretot si tenim en compte que els serveis mèdics del club que li paga encara no l’han pogut examinar.

En poques setmanes farà un lustre de la sorprenent renúncia de Hansi Flick a la banqueta del Bayern de Múnic. L'abril del 2021, només vuit mesos després de guanyar un triplet –amb 2-8 inclòs al Barça de Messi– amb els bavaresos, i malgrat tenir contracte assegurat fins al 2023, l'entrenador va anunciar que no continuaria al càrrec per profundes desavinences amb el director esportiu de l'entitat, Hasan Salihamidzic, que va prendre una sèrie de decisions que no li van agradar, com ara no renovar Thiago Alcántara o Ivan Perisic.

Jornada rodona a Can Barça. Milers de persones han demostrat que aquest club és especial perquè pots votar, hi ha una nova graderia oberta que ha permès que l'estadi faci patxoca i han fet una golejada a la gespa, on no han hagut de patir ni un sol moment. Com si fos un Gamper o un partit de costellada, el Sevilla s'ha deixat dur a l'escorxador com un xai i ho ha posat fàcil al Barça de Flick.

"Compto amb tu. No només per al futur, sinó també per a aquesta temporada. Tindràs més minuts i seran minuts de qualitat. Vull que et quedis". Com ja va fer al mercat d'hivern de la temporada passada amb Eric Garcia, Hansi Flick va tenir una conversa amb Marc Bernal al gener. El Girona de Míchel el temptava, li prometia els minuts que no estava trobant en el seu segon curs al primer equip blaugrana, després d'un inici fulgurant amb disset anys que es va veure truncat per una lesió de gravetat al genoll esquerre. Tant des del Barça com des de l'entorn del jugador, com ell mateix ho va dir en una entrevista a l'ARA, s'afirmava que estava recuperat, però fins al gener la seva presència va ser testimonial: 189 minuts entre l'agost i el desembre.

En un Barça on jugaven Messi, Xavi, Iniesta, Busquets i Puyol, Tito Vilanova –aleshores segon entrenador de Guardiola– va deixar anar la cèlebre frase "Sense Piqué ens cau l'invent". Quinze anys després, no m'estranyaria que Hansi Flick surti algun dia d'aquests a admetre que sense Raphinha a ell també se li desmunta el xiringuito. El seu equip ha perdut sis partits aquesta temporada i l'única constant en tots ells és que faltava el brasiler.

Hansi Flick va prometre a Stamford Bridge que aviat veuríem una millor versió del Barça i, malgrat les ensopegades, ha acabat al Top 8 de la Champions. Aquella derrota dura va posar l’equip davant del mirall de les expectatives a Europa. És irrefutable que sí, que hem vist un Barça en línia ascendent, però per competir seriosament a la cursa més preuada caldrà apujar el nivell força més. El primer que n’és conscient és l’entrenador, que després de la victòria contra el Copenhaguen admetia que per aspirar al títol “cal fer les coses molt, molt millor”. Se l’havia vist especialment emprenyat amb el gol encaixat tot just començar després d’haver-se passat les hores prèvies al partit repetint la importància d’aconseguir un “clean sheet”. Aquest és el gran taló d’Aquil·les del seu Barça i, probablement, l’escull més evident per imposar-se quan arribin els grans escenaris a caixa o faixa. 

El quart títol de l’era Hansi Flick ja és aquí. El Barça s’ha imposat al Reial Madrid (3-2) i continua dominant el panorama estatal de la mà del tècnic alemany, que ha igualat Luis Enrique després d’aixecar quatre dels cinc primers títols que ha disputat a la banqueta catalana. Joan Garcia, Marc Bernal, Marcus Rashford i Roony Bardghji estrenen el seu palmarès com a blaugranes i Hansi Flick continua sent la bèstia negra del Reial Madrid. Des de la seva arribada a la banqueta blaugrana, s’ha imposat en cinc dels sis clàssics que ha disputat, tres dels quals en una final. I és que Flick no sap què és perdre una final; l'entrenador alemany ha guanyat les vuit finals que ha dirigit.

Pocs futbolistes al Barça tenen una història recent tan peculiar com la de Fermín López, potser qui més s'hi aproparia és Gerard Martín, que va passar del Cornellà a disputar unes semifinals de la Lliga de Campions de la mà de Hansi Flick. En el cas del mitjapunta andalús, el mèrit cal atorgar-li, a banda del mateix futbolista i de l'exdirector del planter Jordi Roura, a Xavi Hernández. L'exentrenador blaugrana és qui més va confiar en Fermín quan aquest tenia un peu i mig fora del Barça –va marxar cedit al Linares– sense ni tan sols haver arribat a debutar amb el primer equip. "Xavi és el seu mentor i, amb Flick, a poc a poc, s'ha acabat guanyant un lloc", valorava el pare del futbolista en conversa amb l'ARA. "Estem molt agraïts a tots els culers i a tots els catalans de com l’estimen", afegia.

Al contrari del que molts van pensar, quan Hansi Flick va sorprendre posant Gerard Martín de central a l'última gira asiàtica encara no sabia que es quedaria sense Iñigo Martínez, el millor defensa del Barça la temporada passada. L'entrenador alemany va improvisar aquesta solució perquè el basc tenia molèsties i l'únic perfil esquerrà adaptable a l'eix central era el jugador barceloní, que fins llavors només havia complert com a alternativa a Alejandro Balde. Flick comptava amb Iñigo com a primera opció, però en l'avió de tornada des de Corea del Sud va rebre la informació que marxava a l'Aràbia Saudita. La seva reacció va ser una barreja de comprensió, decepció i preocupació.

En clau blaugrana, és l'home del 2025. Hansi Flick ha aconseguit aixecar l’ànim del barcelonisme creant un equip que engresca, guanya i agrada. I ho fa amb molts jugadors de la casa. Aquest 2025 ha guanyat tres títols, va quedar-se a un pas de tornar a una final de la Lliga de Campions i ha demostrat tenir les habilitats per navegar en les sempre complicades aigües del barcelonisme, on més d’un s’hi ha ofegat.

El Barça va viatjar a Vila-real, una plaça sempre complicada, amb el cor encongit per culpa d'una mala notícia. Andreas Christensen, l'heroi inesperat del costerut partit de Copa del Rei de dimarts a Guadalajara, tornava a baixar als inferns. Aquesta vegada, el defensa danès, a qui els tècnics consideren el central més complet de la plantilla quan està en plenitud, haurà d'estar uns quatre mesos de baixa per culpa d'un trencament parcial al lligament encreuat del genoll esquerre. Driblarà el quiròfan, però molt probablement es perdrà el tram decisiu del curs, en què a més havia d'aportar mèrits per renovar el seu contracte, que expira el 30 de juny. A banda de la de Christensen, Hansi Flick també va tenir a La Ceràmica l'absència de Pedri González, en aquest cas per sobrecàrrega muscular, el mateix motiu que va adduir Jules Kounde per ser substituït al final del duel contra els groguets.

Les eleccions a la presidència del Barça encara no tenen data fixada, tot i que segons els estatuts del club han de ser entre el 15 de març i el 15 de juny. Ja fa setmanes, fins i tot mesos, que els aspirants estan movent la cua per fer-se veure i presentar les seves propostes a la massa social blaugrana. També ho fa Joan Laporta, el president que aspira a la reelecció, que darrerament ha intensificat les trobades amb socis per parlar del seu llegat i recollir propostes o inquietuds que li serviran per elaborar el seu programa electoral.

Després de la desfeta a Londres, Hansi Flick va ser contundent a la roda de premsa: "Veurem un Barça diferent, això us ho puc prometre". I no s’equivocava. Des d’aquell 3-0 en contra al camp del Chelsea, el Barça ha encadenat cinc triomfs consecutius que han permès assaltar el lideratge de la Lliga i mantenir viva l’esperança d’acabar entre els vuit primers de la Champions League per evitar una eliminatòria (el play-off) a Europa, un fet important davant un calendari atapeït. La recuperació de Joan Garcia, Pedri i Raphinha –la columna vertebral del Barça de Hansi Flick– ha estat una de les claus, però també la millora defensiva de l’equip amb l'estabilitat a la parella de centrals.

Hansi Flick és un home de paraula. A Stamford Bridge, encara paint el disgust del 3-0, va esgrimir un missatge positiu per reivindicar la confiança en la seva feina: “Aviat veurem un altre Barça, us ho puc prometre”. Dit i fet. El triomf davant l’Atlètic de Madrid, el primer contra un equip gran aquesta temporada, és molt significatiu perquè reforça la figura de l’entrenador i assenyala als jugadors el camí a seguir. Feia setmanes que repetia que, buidant la infermeria de peces clau, el nivell augmentaria. De la imatge de Flick trist després de la victòria grisa davant l’Alabès vam passar a l’eufòria en només 72 hores. I qui va anar a abraçar-lo de seguida? Raphinha. El seu aliat número 1 de la pressió, el compromís, la mentalitat i la profunditat en atac. Poder-lo recuperar amb la màgia majúscula de Pedri també a l’onze fa que el col·lectiu superi, de cop, vint pantalles del videojoc.

Hansi Flick va quedar amb la mirada perduda, abatut, sol a la banqueta després de derrotar l’Alabès. Els jugadors semblaven satisfets i el president, Joan Laporta, ja baixava cap als vestidors per celebrar amb un pastís el 126è aniversari del club, però l’entrenador no feia bona cara. Només el brasiler Raphinha va semblar adonar-se'n i va anar cap a Flick per parlar amb ell, atent. “Després del final del partit, Raphinha em deia el mateix que l’última vegada: que millorarem. Que ho farem molt millor en els següents partits”, va explicar el tècnic.

El Barça-Elx d'aquest diumenge era el primer partit sense Pedri González López. Una lesió a la cuixa obligarà el canari a aturar-se fins al desembre i, en conseqüència, el conjunt de Hansi Flick a reinventar-se. A diferència de Ronald Koeman i Xavi Hernández, l’entrenador alemany sempre havia tingut a disposició el migcampista més influent de la Lliga, el líder en intervencions, en passades fetes, en passades exitoses i el segon (només superat per Luis Milla, del Getafe) en recuperacions de pilota. A la primera prova sense ell, Flick va ubicar Marc Casadó a la base i Frenkie de Jong, que normalment és qui ocupa aquesta posició més endarrerida, va avançar uns metres la seva posició per mirar d’omplir el forat. El jugador neerlandès, segons va admetre el tècnic visitant, Eder Sarabia, va ser un dels elements més desequilibrants. “Sap perfectament on fer mal. És el que ens ha desestabilitzat a la primera part”, va manifestar l'exajudant de Quique Setién al Barça.

Pedri González López s'ha lesionat. El migcampista canari, imprescindible en l'esquema de Hansi Flick al Barça, pateix un trencament al bíceps femoral distal de la cama esquerra que l'apartarà dels camps durant les pròximes setmanes. Aquest dimecres ha fet treball específic al gimnàs per començar a recuperar-se d'un problema físic que ve del clàssic de diumenge al Bernabéu, en què va acabar exhaust i expulsat per doble groga. Es perdrà la visita de l'Elx a Montjuïc d'aquest cap de setmana per sanció i, com a mínim, també els dos partits d'abans de l'aturada internacional contra el Bruges belga a la Champions i el Celta de Vigo a la Lliga. Una lectura positiva que es fa a la Ciutat Esportiva Joan Gamper és que segur que Luis de la Fuente no el convocarà per als pròxims compromisos amb la selecció espanyola contra Geòrgia i Turquia.

"Ara és quan més s'ha d'aguantar l'estirada. Si ara no són capaços de resistir, la temporada s'haurà acabat". Així de contundent és el pronòstic que fa per a l'ARA, després del clàssic d'aquest diumenge (2-1), una veu molt pròxima al vestidor del Barça. Igual que molts culers, aquesta persona veu que l'equip de Hansi Flick ha perdut part dels atributs que el feien volar fa només uns mesos. Amb tot, albira esperança i proposa un pla de reacció en dos capítols. El primer, com s'indica a la cita que obre aquest text, implica transitar el mal moment amb un impacte mínim en els resultats. I el segon, que vol més temps, depèn de recuperar les essències a còpia d'entrenaments de qualitat que serveixin també per posar fre a l'allau de lesions que porta de cap des del primer fins a l'últim membre del cos tècnic blaugrana.

Últimament els Barça-Girona no defrauden mai. Va ser un derbi preciós, amb un Barça que va saber guanyar en els últims minuts sense jugar del tot bé. Baixes a banda, alguna cosa encara no rutlla en un equip que, per moments, va jugar amb foc contra un Girona que sembla disposat a reaccionar i que hauria pogut guanyar. Tot i la derrota, el Girona surt reforçat del partit. Sembla que va trobant el camí. El triomf, en canvi, no dona calma a un Flick massa nerviós. Té raons.

Que aquesta temporada no ha començat com li hauria agradat a Hansi Flick és una evidència, més enllà de les sensacions futbolístiques irregulars. Venim d’un estiu farcit d’inconvenients que ha afrontat amb la paciència estoica habitual: la guerra evitable contra Ter Stegen, la mala organització d’una gira en què era més important tenir contents Enric Masip i Albert Luque que no pas els entrenaments adequats dels jugadors, el conflicte entre Gavi i Fermín, les ganes d’alguns detractors (de dins del mateix club) de desprendre’s del segon, la sortida abrupta d’una peça clau com Iñigo Martínez sense opció a recanvi, continuar anant al mercat com el cosí pobre dels grans d’Europa, inscriure in extremis a cop d’aval perquè les palanques fantasma ofeguen el fair play financer o arribar a jugar al Johan Cruyff per no haver llogat Montjuïc amb més previsió. El somriure de Flick no té preu.