L'entrenador amb idees boges que treia de polleguera Leo Messi

BarcelonaEl gener del 2020 el Barça fa fora Ernesto Valverde i fitxa Quique Setién com a nou entrenador. En la seva primera xerrada al vestidor va presentar el seu ajudant, Eder Sarabia, i els va advertir que tenia "molt caràcter". Josep Maria Bartomeu, aleshores president, i els directius que l'acompanyaven van riure l'ocurrència. Els futbolistes, no tant. Vuit mesos després, Setién i Sarabia marxaven per la porta del darrere després de consumar-se un dels fracassos esportius més sonats dels últims anys, amb la derrota per 2 a 8 contra el Bayern de Múnic a la Champions. Però, sobretot, deixant enrere un reguitzell de conflictes amb els jugadors. Avui, que és primer entrenador de l'Elx, Sarabia s'enfronta al Barça (18.30 h, DAZN) amb ganes de reivindicar-se.

Costa recuperar gaires coses positives del pas de Sarabia pel Barça. Ni el moment esportiu ni el moment institucional eren bons. La pandèmia ho va acabar d'espatllar tot, tal com diuen a l'ARA antics directius i companys de vestidor. Malgrat ser el segon entrenador, va tenir un paper molt més protagonista del que li correspondria i va enganxar-se amb les vaques sagrades. Era impulsiu i s'escalfava tant als entrenaments com als partits. La imatge més coneguda, la d'aquella pausa d'hidratació en un duel contra el Celta en què va intentar fer correccions a Leo Messi i aquest el va ignorar fins a dues vegades. Als entrenaments ja havia passat alguna acció similar, però com que no hi havia càmeres, no van tenir transcendència mediàtica. Amb el pas del temps, Sarabia va assumir l'error i va admetre que no va saber tenir "química" amb el davanter de Rosario.

El 2020, un mal moment per fer-se càrrec de la banqueta del Barça

Era un Barça ferit de mort. La tensió es podia tallar amb un ganivet i alguns jugadors decidien entrar als avions per la porta del darrere per evitar saludar els membres de la directiva en els desplaçaments. Amb la pandèmia i la negociació per rebaixar salaris, els problemes no van fer més que agreujar-se. Els futbolistes tenien un poder que no els pertocava, fins al punt de frenar la destitució de Valverde l'estiu del 2019, després del 4-0 a Liverpool. Al final, el Txingurri va ser destituït el gener al caure eliminat a les semifinals de la Supercopa. Bartomeu volia contractar Xavi Hernández, però l'egarenc no ho va veure clar, així que van decantar-se per la parella Setién-Sarabia, que defensaven l'estil de joc de Johan Cruyff. S'havien donat a conèixer al Las Palmas i al Betis, però no tenien experiència en un vestidor d'aquest nivell.

"Setién tenia un to més pactista, però Sarabia va entrar com un cavall en una botiga de plats i olles. Tenia molt caràcter i no va saber calibrar el que significava ser al Barça", recorda un antic company de vestidor, que el defineix com "un cruyffista empedreït que no viu del futbol, sinó que viu per al futbol". Una "bona persona, simpàtica i amb sortides divertides" que "tenia bona intenció, però que va pagar la novatada".

"No havia estat jugador professional i no havia fet res destacat com a entrenador. Quan va començar a donar ordres a les estrelles, no se'l van prendre seriosament. I quan perdia els estreps, encara era pitjor", recorden a Sant Joan Despí. Una altra de les escenes mítiques es va produir al Bernabéu (2-0), en què va deixar verds els jugadors perquè no feien el que ell considerava oportú. Ho van captar les càmeres i molts programes hi van sucar pa durant dies. "Sarabia es va disculpar, però aquell dia va marcar un abans i un després al vestidor".

Sarabia comença la carrera en solitari després de deixar el Barça

La seva aventura al Barça va ser curta i va suposar el darrer contracte amb un tàndem amb Setién. A partir d'aquell moment va fer carrera en solitari. Per sorpresa de tothom, el primer equip que el va contractar va ser l'Andorra, del qual era propietari Gerard Piqué. Quan el central blaugrana ho va comunicar als companys, Leo Messi va dir-li que havia escollit "el millor". "Ho va dir seriosament o amb ironia? No ho sé. Jo prefereixo pensar que realment ho creia", va apuntar posteriorment Sarabia en una entrevista.

"És un bon entrenador. Potser no per al Barça, però sí per al futbol professional. Ho ha demostrat a l'Andorra i a l'Elx", recorden a la Ciutat Esportiva. Sarabia va aconseguir dos ascensos amb l'equip de Piqué en les tres temporades i mitja que va dirigir-lo. A l'Elx, va aconseguir retornar els il·licitans a Primera en el seu primer any al capdavant del club, i de moment viuen més a prop de les places europees que del descens. Sempre, intentant desplegar un bon futbol. Aposta que no variarà a Montjuïc. "Conec bé el Barça. És l'equip que més controlo. Són millors que nosaltres i si hi juguem deu vegades, la majoria ens guanyaran. Però jo no canviaré el model de joc. Potser ens en claven cinc, acabem 4-4 o 3-4. La gent sap què veurà i s'identifica amb això".