El Barça hi posa el cor per sortir més líder del Camp Nou

BarcelonaEl cor del Barça de Hansi Flick torna a bategar de valent després d’un gran triomf (3-1) contra l’Atlètic de Madrid que el reforça com a líder de la Lliga. Amb l’ànima de Raphinha, el futbol de Pedri i una afició que va omplir, orgullosa, les 45.000 localitats disponibles al nou Camp Nou, l’equip va plantar cara un rival que arribava en ratxa. Gràcies als gols de Raphinha, Olmo i Ferran, el Barça suma tres punts claus en la lluita pel campionat i recupera un orgull que, per moments, aquesta temporada semblava haver perdut.

La visita de l’Atlètic a Barcelona sempre sol ser una batalla. Poc li importa a Simeone acumular tones de talent a les seves plantilles: acaba convertint els seus futbolistes en soldats, en gladiadors disposats a deixar-s’hi la pell. La proposta matalassera, com en altres ocasions, va ser la d’alternar una defensa en bloc alt -saltant a pressionar la defensa del Barça, la baula més feble d’aquest equip- i la de replegar-se. El Barça va saber jugar a aquest joc i desactivar, en força moments, el pla del seu rival.

A l’inici, quan l’Atlètic mossegava amunt, els blaugranes els buscaven les pessigolles al contraatac. Així van arribar les primeres ocasions, amb un parell de curses de Raphinha a l’esquena de la defensa. La primera la va salvar Hanko. A la segona, el brasiler va rematar per damunt del travesser. I quan l’Atlètic optava per replegar-se i fer un pas endarrere, qui brillava era Pedri, incansable entre línies, no només oferint solucions als seus companys en la passada, sinó també detectant espais impossibles o recuperant pilotes crucials.

Amb un Flick que viu preocupat pel rumb del seu Barça des de fa força dies, confessant de portes endins que l’equip no li respon com ell voldria, recuperar Raphinha i Pedri és un tresor. El brasiler i el canari ara mateix són dos engranatges fonamentals. El Barça va començar millor que el seu rival, amb Raphinha sumant una tercera ocasió després que Cubarsí detectés Olmo i fintés Cardoso en un dels últims serveis del portuguès abans de lesionar-se. El terrassenc assistiria el brasiler, però Giménez li va negar la rematada en el darrer moment.

Els blaugranes acumulaven més ocasions, però l’Atlètic en va tenir prou amb un parell de passades per encetar el marcador i ensenyar les costures de la línia defensiva del Barça. Passada a l’espai de Nahuel, i Baena, futbolista tan talentós com temperamental, va superar Joan amb una vaselina deliciosa. El gol semblava que faria ressorgir els fantasmes que persegueixen l’equip aquesta temporada, però el Camp Nou va dir que no, que volia viure la seva primera gran nit o, almenys, intentar-ho.

L’afició va voler animar els seus amb crits de suport, amb un caliu que no s’havia vist en les altres dues primeres jornades al nou feu blaugrana. I els jugadors van correspondre amb un orgull i una valentia que es van traduir en uns dels millors minuts de la temporada. El Barça va aconseguir, per moments, collar l’Atlètic a la seva àrea, amb les pujades d’un Balde més voluntariós que encertat i amb les arribades d’una versió molt millorada de Kounde respecte dels darrers partits.

El Barça buscava l’empat, decidit, encoratjat a deixar endarrere les penes en el joc que l’estan llastant aquest curs. Amb Pedri i Raphinha damunt la gespa tot era possible, s’hi valia a tornar a creure, a tornar a tenir fe. Els blaugranes tenien la pilota, dominaven malgrat veure’s per sota al marcador, però calia trobar el rock’n’roll, aquella última passada vertical. Raphinha, que no només s’esforçava en la pressió i reclamava als seus companys que l’acompanyessin, es vestiria de golejador per culminar una gran passada de Pedri.

La remuntada del Barça

L’empat era una recompensa justa per a un Barça que ballava al ritme del canari i del brasiler. Joan també tindria la seva quota de protagonisme, atent en una acció crucial per esmenar una errada de Cubarsí en el refús que per ben poc no va aprofitar, murri, Baena. No s’hauria merescut el Barça encaixar el segon, jugant millor que el seu rival. De fet, la balança estaria a punt de decantar-se a favor dels blaugranes, amb un gran revers d’Olmo per entrar a l’àrea i provocar el penal de Barrios. Lewandowski enviaria la pilota als núvols, amb un xut infame que va semblar un touchdown.

De nou l’afició va respondre animant el seu conjunt. El polonès tindria l’ocasió de refer-se, amb una gran rematada de cap després d’una bona centrada de Lamine Yamal que va topar amb una aturada encara millor d’Oblak. Seria la darrera gran oportunitat del Barça abans de marxar amb taules cap al túnel de vestidors.

A la represa la igualtat marcaria el guió d’un partit en què la supervivència i l’èxtasi del gol d’Olmo, després d’una nova gran acció de Pedri culminada amb qualitat pel terrassenc, permetrien a l’afició marxar a casa orgullosa. No sense patir fins als darrers minuts, quan l’Atlètic collava, però Ferran tancaria un triomf que pot valer molt més que tres punts. El Barça hi va posar futbol, però també el cor.