Nova baixa a la direcció de l'ANC. I no una baixa qualsevol. Qui va ser el segon candidat més votat pels socis després de Lluís Llach també abandona el vaixell. L'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha deixat de ser secretari nacional de l'entitat com ja han fet la majoria dels membres del sector crític després de l'aprovació de la reforma dels estatuts que redueix les majories a l'hora de prendre decisions. En una carta signada amb altres secretaris que ja han dimitit i a la qual ha tingut accés l'ARA, Costa no es mossega la llengua a l'hora de criticar la direcció encapçalada per Lluís Llach i es desvincula de l'entitat. Costa, que havia demanat el vot en contra a la reforma dels estatuts que va ser aprovada pels socis de manera incontestable, ja havia tingut diverses topades les últimes setmanes amb el comitè permanent de Llach, l'òrgan de govern reduït de l'Assemblea.

Des de la seva publicació al BOE, centenars d'encausats han demanat poder-se acollir a la llei d'amnistia, i alguns ja han estat els primers en beneficiar-se de la seva aplicació aquesta mateixa setmana. És el cas de l'exconseller d'Interior Miquel Buch, el de Lluís Escolà, el sergent dels Mossos que va fer d'escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i el d'una desena de manifestants. Però entre els centenars de represaliats, n'hi ha alguns que no han sol·licitat que se'ls apliqui aquesta mesura de gràcia.

Josep Costa, que va ser el segon candidat més votat pels socis després de Lluís Llach, ha quedat fora de la direcció de l'ANC. Ni serà un dels quatre càrrecs orgànics de la cúpula ni tampoc coordinarà cap comissió i, per tant, no integrarà el comitè permanent de l'actual secretariat nacional, l'òrgan de govern reduït. L'exvicepresident de la mesa del Parlament, que va presentar candidatura al secretariat com va avançar l'ARA, va declinar postular-se com a president o vicepresident ara fa dues setmanes i tampoc ho va fer fa una setmana quan es va haver de repetir la votació pel desacord entre la direcció sortint i els renovadors. Però aquest dissabte va decidir optar al càrrec de la comissió d'Estratègia i Discurs i va ser derrotat, segons ha pogut saber l'ARA.

L'ANC continua dividida. El passeig triomfal que auguraven els reformistes amb la candidatura de Lluís Llach a la presidència ha resultat molt més costerut de l'esperat. Tant, que l’activista no ha aconseguit fer el cim. El cantautor no ha pogut ser escollit ni en cinc votacions, en una situació que no s’havia produït mai en la història de l’entitat. La seva proximitat amb Junts és el motiu principal del rebuig de la direcció actual a la seva elecció. Davant del bloqueig, la mesa ha decidit ajornar la votació al pròxim dissabte. En una atenció posterior als mitjans, Llach ha avisat que no renuncia "de cap manera" a la presidència després de remarcar que ha guanyat "cada vegada" però que hi ha hagut "un bloc que ho ha obstruït". 

Lluís Llach o Josep Costa. Aquesta és la qüestió. La presidència de l’Assemblea apunta a un dels dos activistes, quan d’aquí set dies es renovarà la nova direcció de l’entitat. El cantautor ha rebut 3.268 vots dels socis, mentre que l'exdiputat de Junts n'ha rebut 3.105. Llach és l’aposta dels crítics per girar full a la llista cívica, mentre que l’exvicepresident de la mesa del Parlament és l’esperança de la direcció actual per evitar sucumbir al dictat dels partits, com creuen que passarà si s'imposen els primers. Costa no va signar el manifest dels crítics, però mai va amagar que amb la llista cívica no n'hi havia prou, que calia repensar l'estratègia de l'independentisme no només des del punt de vista electoral. 

L'exdiputat de Junts Josep Costa descartava a finals d'any presentar-se amb una nova candidatura a les eleccions catalanes. Ho deia quan encara no s'havien convocat els comicis i els actors que es proposaven per ocupar el quart espai independentista, com l'ANC o Clara Ponsatí, no havien acordat si presentarien batalla o no al Parlament.

Josep Costa va anunciar fa unes setmanes a través de X que aquest dimecres faria una conferència a la Universitat Pompeu Fabra. Immediatament es van disparar les alertes per si, aprofitant el debat dins l’independentisme sobre si hi haurà o no un quart espai a les pròximes eleccions catalanes –ja sigui l'ANC o Clara Ponsatí–, Costa podia acabar fent alguna declaració d'intencions. Res més lluny de la realitat: l'exdiputat de Junts s'ha plantat a l'auditori del centre i ha fet una exposició d’una hora en el camp teòric sobre “la causa justa per a la secessió en estats plurinacionals”, les “paradoxes i aprenentatges del cas de Catalunya” i els múltiples “dilemes” dels moviments independentistes en general. El gran elefant a la sala no ha sortit fins al final: "¿Vol implicar-se en una nova candidatura independentista?" “No estic en el mercat de la política institucional”, ha contestat entre rialles i aplaudiments d'un auditori –mig ple– aparentment desencisat amb els partits tradicionals.

Des de fa temps que el lema dels independentistes és "Amnistia i autodeterminació". De fet, és en l'únic que han estat d'acord en els darrers anys Esquerra, Junts i la CUP. Ara bé, aquest consens comença a tenir detractors dins del moviment independentista ara que s'està plantejant l'amnistia en el marc de la negociació de la investidura de Pedro Sánchez. En la manifestació per al sisè aniversari de l'1 d'Octubre van aflorar els primers símptomes: hi va haver crits d'"Amnistia no" després de sentir la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, definint la mesura com un "blanqueig" de l'Estat i es van sentir xiulets, d'una part del públic, quan el líder d'Òmnium, Xavier Antich, va defensar l'oblit judicial obertament. La mesura, doncs, no només tensa el PSOE sinó que també hi ha independentistes en contra de l'amnistia. Qui són? Per què s'hi oposen?

Un dels problemes del Parlament és la limitació de la seva llibertat degut a l’afany dels tribunals per fiscalitzar-lo. Gràcies sobretot al 155 judicial de 2015, consistent en el gir doctrinal del TC en matèria de control i responsabilitat dels Parlaments i en un canvi legal per donar-hi entrada a la justícia penal. Així, diversos han estat els pronunciaments del TC contraris a permetre el debat d’iniciatives sobre l’autodeterminació, la forma monàrquica de l'Estat o l’organització territorial del poder a Espanya, i diverses han estat també les condemnes penals per desobediència. I això que, com recorda ara la sentència del TSJC, el TC ha dit sempre que la Constitució no és immutable i que empara el dret a promoure qualsevol idea fins i tot contrària als seus postulats, d’acord amb el principi democràtic i al fet que Espanya no és una "democràcia militant".

Absolts. És el veredicte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat aquest dimecres a l'anterior mesa presidida per Roger Torrent, perquè considera que "no ha quedat acreditat que els acusats volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional" quan van acceptar la tramitació de les resolucions sobre l'autodeterminació i el rebuig a la monarquia. D'aquesta manera, l'expresident de la cambra Roger Torrent, l'exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado han quedat alliberats de la multa de fins a 30.000 euros i de la inhabilitació d'un any i vuit mesos que els demanava la Fiscalia.

L'exvicepresident del Parlament i exdiputat de Junts Josep Costa ha guanyat un altre recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el marc de la causa contra l'anterior mesa de la cambra catalana. Després d'aconseguir dues recusacions i apartar el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i el magistrat Carlos Ramos, aquest dimecres ha aconseguit que el tribunal faci marxa enrere en la designació d'un advocat d'ofici perquè el defensi el dia del judici. Costa exerceix la seva pròpia defensa, però el tribunal havia decidit nomenar un lletrat del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) preveient que no es presentaria el dia que s'ha de jutjar la causa, els pròxims dies 5, 6 i 7 d'octubre. Una decisió que, a parer de l'exdiputat de Junts, és una intromissió en el seu dret de defensa que s'havia d'aturar. Aquest dimecres el TSJC li ha donat la raó: en una interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ARA, els magistrats admeten que la decisió té "caràcter preventiu" i "podria interferir en el dret a la lliure designació d'advocat i generar problemes deontològics, professionals i econòmics".

L'exvicepresident del Parlament i exdiputat de Junts Josep Costa (Santa Gertrudis de Fruitera, Eivissa, 1976) ja no es dedica a la política, però ha sigut notícia per haver apartat dos magistrats de la causa de l'antiga mesa del Parlament, el judici de la qual es preveu els dies 5, 6 i 7 d'octubre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Seuran també al banc dels acusats l'expresident de la cambra Roger Torrent i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.

Gir de guió, almenys temporal, en la causa contra l'anterior mesa del Parlament per haver permès el debat i votació de resolucions a favor del referèndum i en contra de la monarquia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acceptat la recusació del president del TSJC, Jesús María Barrientos, plantejada per l'exvicepresident del Parlament Josep Costa. Això vol dir que el tribunal aparta aquest magistrat de la causa i, automàticament, també ajorna el judici –previst inicialment per als dies 12, 13 i 15 de juliol– perquè se substitueixi Barrientos per un altre magistrat. El TSJC admet la recusació pel fet que Barrientos es va aixecar i va marxar d'un acte en què es denunciava la situació "dels presos polítics". Era el 23 de febrer del 2018 al Col·legi d'Advocats i qui parlava era el llavors president del Parlament, Roger Torrent, que està imputat en la causa. Costa esgrimia que aquesta acció denotava la seva parcialitat i el tribunal també creu que "no és un acte neutral, sinó una manifestació en forma pública i contundent del desacord amb la persona".

Havia anat esquivant les querelles durant tot el seu mandat, però en temps de descompte la Fiscalia va moure fitxa per imputar a Roger Torrent un presumpte delicte de desobediència quan encara era president del Parlament. Un cop acabada la instrucció, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anunciat aquest dilluns que el judici se celebrarà el 12, el 13 i el 15 de juliol, a partir de les 10 del matí. A més de Torrent hi estan citats la resta de membres independentistes d'aquella mesa: Josep Costa, que n'era vicepresident, i Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, que feien de secretaris. La magistrada instructora va concloure que hi havia indicis suficients que tots ells havien comès una desobediència greu a les ordres del Tribunal Constitucional al permetre que a la cambra es debatés sobre l'autodeterminació i la monarquia. La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i Campdepadrós i 18 mesos i 24.000 euros per a Delgado, que només va participar en la tramitació d'una de les iniciatives.

De què estem parlant quan parlem de la detenció i posterior posada en llibertat de l’exvicepresident primer del Parlament Josep Costa? Val la pena que ho recordem, perquè fa tant de temps que la política d’aquest país passa pels jutjats que és fàcil que ens perdem, i fins i tot, que ja no hi donem importància.

L'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha quedat en llibertat aquest dimecres després de ser detingut pels Mossos per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l'ha forçat a comparèixer en la causa per desobediència que afecta l'anterior mesa de la cambra catalana. Costa, que al setembre va decidir no acudir a la cita davant el tribunal, ha mantingut la mateixa estratègia: no ha declarat a la justícia perquè no reconeix l'autoritat del TSJC. Quan ha sortit de l'edifici al passeig Lluís Companys, després d'unes hores al calabós, ha anunciat una querella criminal contra la magistrada Eugènia Alegret per "detenció il·legal" i n'ha demanat la recusació per "manca d'imparcialitat". Ha explicat, a més, que ha presentat un habeas corpus al jutjat número 15 de Barcelona, el procediment que s'invoca quan algú creu que ha estat detingut de manera irregular.

Aquesta setmana, el mateix dia que es reuneix la taula de diàleg, hi ha una data encerclada al calendari judicial: la declaració com a investigats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'expresident del Parlament Roger Torrent, l'exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris de la mesa Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Un d'ells, però, ha presentat en les darreres hores un recurs al Tribunal Constitucional per intentar-ho aturar: Costa ha demanat empara a l'alt tribunal perquè suspengui cautelarment la declaració de l'antiga mesa catalana.

Serà el 15 de setembre quan la magistrada i expresidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Maria Eugènia Alegret prendrà declaració a l'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i la resta de membres independentistes de la seva mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. El TSJC ha admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia i ha rebutjat els recursos de la defensa, fet que inicia les diligències prèvies contra tots quatre per haver permès el debat i la votació a la cambra catalana de diverses iniciatives relacionades amb la monarquia i l'autodeterminació. El tribunal també ha acceptat que Vox exerceixi l'acusació popular i li ha donat cinc dies perquè dipositi 10.000 euros de fiança.

D'aquí menys de dues setmanes el Parlament elegirà nou president i renovarà també la resta de llocs de la mesa. Però, abans de plegar, els actuals membres independentistes ja saben que hauran de lidiar contra una querella presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Fiscalia ha anunciat aquest dilluns que es querellava per desobediència contra l'actual president de la cambra, Roger Torrent, el vicepresident primer, Josep Costa, i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, és a dir, els representats de JxCat i ERC a l'òrgan de govern parlamentari. El motiu? Haver admès a tràmit ara fa gairebé un any i mig la resolució de resposta a la sentència de l'1-O que, entre altres coses, reiterava el compromís del Parlament amb l'autodeterminació de Catalunya i amb la reprovació de la monarquia.

Encara no he entès la notícia. O no hi veig la notícia. Hi ha una concentració d’un partit d’extrema dreta a Barcelona i s’hi exhibeix ideologia nazi. Sorpresa. Després, tothom corre a denunciar-ho a la Fiscalia mentre ressonen les coartades de sempre: el míting no es podia evitar. Segur? Vivim en una societat on la ideologia feixista hi té tanta cabuda com tots els seus canals de propaganda. S’expandeix a plaer i eixampla la base sense problemes i en llibertat. Diria que anem massa sobrats d’antecedents històrics per anar fent veure que aquestes idees i les persones que les difonen no són perilloses. Anem escassos, en canvi, de capacitat de posar-hi un fre radical i rotund. Que els representants de partits feixistes tinguin veu a les institucions, se’ls doni permís per manifestar-se, per molt que després ens exclamem dels símbols que exhibeixen, és regalar-los l’estatus que figura que no volem que tinguin. Revisar la democràcia de tant en tant estaria bé, com qualsevol professional que s’ha de reciclar per estar al dia. Això també val per al vicepresident del Parlament, Josep Costa, que fa reunions amb formacions xenòfobes pel mig i diu que no sabia qui hi havia o no sé quins altres descàrrecs. Si no ho sabia queda malament. Si ho sabia, també. Que després ho aprofitin els altres per a les seves batalles partidistes a la resta ja només ens provoca vergonya aliena. La qüestió és deixar clar que al feixisme ni aigua. Ni aire. I una cosa és cometre errors, que els cometem, i una altra pensar que el cordó sanitari és salvar el feixisme en lloc de la democràcia. Però ves que finalment no sigui que algú ho està entenent tot al revés i aquest algú siguem nosaltres.