Política 27/10/2021

Costa queda en llibertat i es querella contra el TSJC per "detenció il·legal"

L'exvicepresident del Parlament es nega a declarar davant la magistrada que n'ha ordenat l'arrest i demana que se la recusi

4 min
L'exvicepresident del Parlament Josep Costa a la sortida del TSJC amb la presidenta actual de la cambra, Laura Borràs, i Jordi Cuixart (Òmnium)

BarcelonaL'exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha quedat en llibertat aquest dimecres després de ser detingut pels Mossos per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l'ha forçat a comparèixer en la causa per desobediència que afecta l'anterior mesa de la cambra catalana. Costa, que al setembre va decidir no acudir a la cita davant el tribunal, ha mantingut la mateixa estratègia: no ha declarat a la justícia perquè no reconeix l'autoritat del TSJC. Quan ha sortit de l'edifici al passeig Lluís Companys, després d'unes hores al calabós, ha anunciat una querella criminal contra la magistrada Eugènia Alegret per "detenció il·legal" i n'ha demanat la recusació per "manca d'imparcialitat". Ha explicat, a més, que ha presentat un habeas corpus al jutjat número 15 de Barcelona, el procediment que s'invoca quan algú creu que ha estat detingut de manera irregular.

L'exdiputat de JxCat, que s'ha representat a si mateix perquè el seu advocat, Gonzalo Boye, no era a Catalunya, ha denunciat que no s'han respectat els seus drets fonamentals amb la detenció –perquè té "el dret de no declarar"– i l'ha qualificat d'innecessària tenint en compte que, amb els delictes que se li atribueixen, es podria fins i tot celebrar el judici en la seva absència. En aquest sentit, i després de recordar que Vox –formació personada a la causa– n'havia demanat l'arrest, ha considerat "desproporcionada" i "arbitrària" l'actuació d'Alegret. Entre altres coses, ha apuntat, perquè no ha tingut dos requeriments, com és habitual, abans que es dictés l'ordre de cerca i captura.

Josep Costa ha rebut l'escalf de diversos dirigents independentistes fora del TSJC

El 15 de setembre Costa ja s'havia negat a declarar al tribunal –que en el seu moment va citar com a investigats també el president de la cambra, Roger Torrent, a més dels secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado– al·legant falta de "separació de poders". "No té sentit dialogar amb uns jutges i fiscals repressors que no entenen conceptes bàsics com la separació de poders", va afirmar en un vídeo. Segons ha informat el TSJC, Alegret va signar la resolució de cerca i captura dilluns (25 d'octubre), després de constatar que Costa no es volia posar a disposició del tribunal "de manera voluntària". Considera que és un "deure jurídic" i una "obligació imposada" per la llei d'enjudiciament criminal i, per tant, ha manet detenir-lo. Uns arguments que Boye considera que no són vàlids: "La detenció de Costa constitueix una vulneració flagrant del dret fonamental a la llibertat, a la inviolabilitat parlamentària, a no declarar i, en definitiva, del dret a un procés equitatiu", ha dit a Twitter. L'advocat opina que ordenar la detenció d'algú quan està acusat d'un delicte que no comporta penes de presó és "desproporcionat i arbitrari", i encara més quan la magistrada sabia que Costa no tenia cap intenció de declarar.

L'estratègia de Costa difereix de la de la resta de membres de l'anterior mesa del Parlament, investigats tots ells per haver tramitat durant la legislatura passada propostes de resolució sobre l'exercici de l'autodeterminació i la monarquia. Torrent (ERC), Delgado (ERC) i Campdepadrós (JxCat) sí que van anar a declarar com a investigats al TSJC el mes de setembre. Van advertir que la seva condemna per desobediència podia representar un "precedent nefast" per al debat parlamentari i van defensar que la mesa no ha d'actuar com a "òrgan censor" ni entrar a valorar el contingut de les iniciatives dels grups.

Imatge de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a les portes del TSJC el dia de la detenció de Josep Costa

Detenció el 27-O

Des que ha transcendit la notícia, diversos dirigents independentistes s'han desplaçat a les portes del TSJC per protestar contra la detenció de Costa i denunciar la "causa general contra l'independentisme". La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha lamentat que el president del tribunal, Jesús María Barrientos, no li hagi permès veure el seu antic company de files després de ser detingut ni tampoc esperar-se dins les dependències judicials. Amb ella s'han desplaçat al passeig Lluís Companys uns quants dirigents de Junts –com Elsa Artadi i Josep Rius–, així com alguns representants de l'actual mesa de la cambra: la vicepresidenta primera, Alba Vergés (ERC), i el secretari tercer, Pau Juvillà (CUP). La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, també s'hi ha presentat amb altres membres de l'entitat per denunciar que la "repressió continua", mentre que el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha considerat que la "persecució" era una "aberració democràtica".

Per a l'independentisme, el fet que Costa hagi estat detingut el 27 d'octubre, just quatre anys després de la declaració d'independència del 2017, "no és una casualitat", i ha tornat a reclamar l'amnistia per a tots els encausats del Procés. Els membres de l'actual mesa han fet èmfasi que Costa està investigat per tramitar resolucions favorables a l'autodeterminació, la qual cosa creuen que no és acceptable. "La detenció no està basada en el respecte dels drets i llibertats", ha dit Borràs. "El Parlament no pot actuar com a òrgan censor", ha denunciat Vergés. I Juvillà ha qualificat la situació d'"escàndol" i "d'atac a la llibertat d'expressió". També l'expresident Carles Puigdemont, des de l'exili, s'ha sumat a la denúncia per Twitter: "La detenció de Costa no és legal i obeeix a raons polítiques. El dia triat pels del Tribunal de la Santa Repressió per fer un gest d'autoritarisme no és casualitat. Se li vol fer pagar la determinació [a Josep Costa], tot el meu suport".

stats