Tribunals
Política 15/09/2021

Torrent adverteix el TSJC que vetar el debat parlamentari pot crear un "precedent nefast"

Costa no es presenta a declarar i Campdepadrós al·lega que la resolució contra la sentència del Procès només tenia valor declaratiu

3 min
Roger Torrent entrant al TSJC

BarcelonaEl mateix dia que es reunia la taula de diàleg, els membres independentistes de la mesa del Parlament de la legislatura passada –Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado– estaven citats a declarar com a investigats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver tramitat resolucions a favor de l'autodeterminació i en contra de la monarquia tot i les advertències del Tribunal Constitucional (TC). Hi han acudit tots menys Costa, que a través de Twitter ha explicat que no reconeixia "l'autoritat" del tribunal per "jutjar els acords de la cambra" i que no establiria "una taula de diàleg amb uns jutges i fiscals repressors" perquè el seu objectiu és guanyar la batalla legal a Europa. Torrent, Delgado i Campdepadrós han defensat la llibertat d'expressió dels diputats i diputades per poder debatre sobre qualsevol cosa i han al·legat que l'advertiment del TC era ambigu, però cadascú amb matisos. Segons fonts judicials, Torrent ha posat l'accent en la defensa de la inviolabilitat parlamentària. "Els hem traslladat que si això acaba en condemna serà un precedent nefast des del punt de vista democràtic", assegurava l'expresident del Parlament després de declarar.

La Fiscalia es va querellar contra Torrent i la resta de la mesa arran de la resolució aprovada pel Parlament en resposta a la sentència que va condemnar a entre 9 i 13 anys de presó els líders del Procés. El text pactat entre JxCat, ERC i la CUP –després de moltes tensions internes– defensava el dret d'autodeterminació de Catalunya i refermava la reprovació de Felip VI, malgrat els advertiments del TC. El ministeri públic considera que l'advertiment de l'alt tribunal era clar i que la mesa hauria d'haver evitat que la resolució es debatés i es votés al ple.

Roger Torrent arribant al TSJC acompanyat d'Oriol Junqueras

Dins la sala, Torrent, Delgado i Campdepadrós –que s'han limitat a contestar als seus advocats– han desplegat dues línies de defensa. D'una banda, han al·legat que els advertiments del TC eren ambigus i, de l'altra, han insistit en la defensa de la llibertat d'expressió. Qui més s'ha entretingut en els aspectes legals ha sigut Campdepadrós, que és advocat. Segons fonts judicials, l'exdiputat ha explicat a preguntes del seu lletrat, Jordi Pina, que una de les notificacions del TC els va arribar per correu electrònic quan la resolució ja s'havia debatut i votat. També ha subratllat que el text només tenia valor declaratiu però no efectes jurídics, a diferència de resolucions anteriors que han acabat als tribunals, entre les quals les aprovades el 2017.

Els tres declarants han subratllat que els avisos de l'alt tribunal eren "vagues i inconcrets", en paraules de Torrent, que a preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha explicat que el secretari general del Parlament els va dir que no paralitzaven el tràmit. Delgado –defensada per Olga Arderiu– ha afegit que davant l'ambigüitat els lletrats de la cambra van concloure que havia de prevaldre el debat parlamentari. "No entenem que hi hagi cap resolució de cap tribunal que prohibeixi els debats parlamentaris entesos com a expressió d'un interès públic, i és evident que l'autodeterminació i la monarquia són d'interès públic", ha insistit Torrent.

La llibertat d'expressió ha sigut l'altra gran línia de defensa. Torrent ha explicat que la mesa està obligada a actuar des de la "neutralitat" i ha de permetre tots els debats. "Hem fet el que ens correspon fer", insistia. La defensa de Campdepadrós ha aportat també les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) avalant el debat sobre la monarquia. Tant Costa com Campdepadrós han recorregut a Estrasburg els avisos del TC. Costa també va demanar empara al Constitucional per suspendre la citació i avui no s'hi ha presentat. Ara caldrà veure si la magistrada María Eugenia Alegret li fa algun requeriment. De moment, cap de les parts l'ha demanat.

Una comitiva d'ERC, Junts, la CUP i les entitats sobiranistes han acompanyat els investigats a declarar –entre els quals la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l'exvicepresident, Oriol Junqueras– i han criticat la "repressió" de l'Estat. Borràs ha assegurat que s'investiga l'antiga mesa per "haver fet la seva feina", mentre que Marcel Mauri (Òmnium) ha reivindicat una estratègia consensuada de l'independentisme per fer front a la repressió. El president, Pere Aragonès, els ha expressat el suport a través de Twitter: "El Parlament ha de ser garant de la llibertat d'expressió i del debat sense censura de qüestions d'interès ciutadà".

stats