Política 27/10/2021

Com havia de ser l'endemà de la DUI?

Segons els partits independentistes, amb les fronteres controlades per la Generalitat, nacionalitat catalana, un nou Tribunal Suprem i pensions garantides

4 min
La plana major del Parlament i  el Govern el dia de la DUI.

BarcelonaAdmesa a tràmit amb urgència, superades dotze hores de tens debat -amb contínues interrupcions perquè es reunís la mesa del Parlament- i aprovada de matinada per evitar la suspensió del Tribunal Constitucional (ho faria cinc dies després). El naixement de la llei de transitorietat jurídica feia presagiar que la seva entrada en vigor, prevista per dos dies després de la victòria del sí en el referèndum, seria conflictiva. Però no hi va haver ocasió de comprovar-ho: la majoria independentista va decidir que no l'aplicaria mai. Hauria estat la "norma suprema" de la república catalana durant el procés de transició cap a la redacció de la Constitució i preveia els passos, més o menys detallats, de com s'estructurava des del primer moment la nova Catalunya independent. Com havia de ser, doncs, l'endemà de la seva entrada en vigor amb la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre?

Control del territori i nacionalitat

Rellegir-la amb ulls del 2021 ajuda a veure fins a quin punt ha canviat la realitat política catalana. El 28 d'octubre de fa quatre anys, la Generalitat s'havia compromès a començar a exercir la sobirania sobre tot el territori català "terrestre, marítim i aeri", com es definia sense entrar en detalls en l'article 6 de la llei de transitorietat. En la DUI no es donaven gaires concrecions més a banda de manifestar la voluntat d'obrir negociacions amb Espanya. Quina capacitat tenia el Govern per controlar el territori? Fins i tot la CUP -que defensava aplicar la llei sense excuses- reconeixia que no es podrien controlar les fronteres, els aeroports, els ports ni l'economia, almenys fins que passessin uns mesos. Durant aquest temps s'havien previst fins a 21 decrets per sustentar la nova legalitat. No se'n va aprovar cap, la Generalitat va ser intervinguda i el president i els consellers, empresonats o a l'exili.

Un altre punt a desenvolupar a curt termini era la creació d'un nou passaport català. Tots els ciutadans nascuts a Catalunya o amb nacionalitat espanyola i residència al Principat (amb algunes excepcions) el podrien obtenir. També es plantejava la doble nacionalitat, per no perdre l'espanyola, un cop més via negociació amb el govern de l'Estat, amb el qual també s'haurien d'haver entès pel "repartiment d'actius i passius", per la integració dels funcionaris estatals a l'administració catalana o en una carpeta especialment sensible com el pagament de les pensions. L'Agència Catalana de la Protecció Social n'havia de ser l'encarregada, a partir dels recursos recaptats per l'Agència Tributària de Catalunya. Ni l'una ni l'altra estaven, però, capacitades per desenvolupar aquestes tasques, tal com explicava l'aleshores secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, en una conversa telefònica intervinguda per la policia. Tot i això, Salvadó és un dels alts càrrecs que encara estan pendents de judici per les estructures d'estat.

President del Tribunal Suprem el 5 de novembre

L'administració espanyola havia de quedar, doncs, rellevada de totes les seves funcions a Catalunya, però no s'especificaven terminis per completar la transició, a diferència del que es projectava en el cas del poder judicial. Aquí sí que hi havia un full de ruta concret que començava amb la conversió immediata del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el nou Tribunal Suprem de la República. En cinc dies, és a dir, abans del 2 de novembre del 2017 (del 6 de novembre descartant caps de setmana i festius) el Parlament havia de designar per majoria absoluta -entre els magistrats del TSJC- els presidents de les sales del Suprem (civil, penal, social, contenciosa administrativa i superior de garanties) i cinc magistrats o jutges més entre tots els membres de la carrera judicial per formar, dos dies després, la sala de govern del Suprem, una mena de Consell General del Poder Judicial català.

En la sessió constitutiva de la sala de govern es designarien els membres de la comissió mixta que l'endemà, juntament amb els representants de la Generalitat, proposarien el 5 de novembre (el 9 descomptant caps de setmana i festius) el nom del president del Tribunal Suprem. I els terminis eren importants: "Si no es compleixen, el Parlament pot elegir, per majoria absoluta, el president o presidenta del Tribunal Suprem", especificava la llei. Aquest va ser un dels punts més criticats per l'oposició unionista, que hi veia la voluntat de trencar la separació de poders. Els jutges, els fiscals i la resta de treballadors de l'administració judicial mantindrien la feina en la nova república.

Procés constituent

"Catalunya restaura avui la seva plena sobirania, perduda i llargament anhelada, després de dècades d’intentar, honestament i lleialment, la convivència institucional amb els pobles de la península Ibèrica", deia el text de la DUI. En sis mesos a comptar des del 27 d'octubre, es completaria la primera fase del procés constituent: la de participació ciutadana, que fixaria les bases del que hauria de ser la futura Constitució. Després, eleccions constitutives per triar els membres de l'assemblea, elaboració de la proposta de Constitució i referèndum ciutadà per ratificar-la. Malgrat que tots els partits situaven aquest procés constituent com el centre de l'equació, mai se n'ha acabat impulsant un de veritablement ambiciós i l'única proposta que va arribar almenys a fer-se un lloc al Palau de la Generalitat va ser la que van apadrinar -segueix oberta- Quim Torra mentre era president de la Generalitat i Lluís Llach.

Continuïtat legal

¿Era possible una independència unilateral i amb l'estat espanyol frontalment en contra? Per intentar mitigar l'alarma entre els que la rebutgessin, la llei de transitorietat comprometia el nou estat a respectar el dret vigent fins aleshores (és a dir, les normes locals, autonòmiques, estatals i de la UE) i també a donar continuïtat als actes administratius, ja fossin "autoritzacions, llicències, concessions, certificacions, avaluacions, titulacions, acreditacions o permisos", i als tractats internacionals subscrits per Espanya (almenys els que no fossin contradictoris amb la independència). Es tractava de garantir que la independència no generaria cap trasbals. "El criteri que presideix i guia tota la regulació de la llei és el d’assegurar la màxima continuïtat possible a la regulació existent". El contingut de la Constitució Espanyola -pel que fa a drets fonamentals- i també el de l'Estatut, formalment derogats per la nova "norma suprema", haurien continuat sent d'obligat compliment fins que s'hagués completat el procés constituent. Com diria Carlos Ruiz Zafón, la llei de transitorietat jurídica i la DUI viuen ara al cementiri de les declaracions oblidades per l'independentisme. Del 2017 ja només es reivindica el referèndum i no com una eina vinculant.

stats