Lluís Llach i Jordi Pesarrodona, el tàndem que es perfila per presidir l'ANC

BarcelonaEn plena votació entre els socis de l'entitat per decidir si l'Assemblea havia d'impulsar una agrupació d'electors a les eleccions al Parlament, el cantautor Lluís Llach, que va signar el manifest contra la llista cívica, anunciava que es presentava al secretariat de l'ANC per "sacsejar" l'entitat i que no descartava presidir-la. Segons ha pogut saber l'ARA, l'històric activista ha presentat la seva candidatura al bloc nacional, d'on han sortit tots els presidents que ha tingut l'entitat. També ho ha fet l'exvicepresident Jordi Pesarrodona, que va plegar per l'impuls de la llista cívica, i que podria tornar a ser el número 2 de l'organització, però ara fent tàndem amb Llach. Aquesta és l'aposta dels contraris a la llista cívica per refundar l'entitat amb un nou full de ruta i convertir-la de nou en una eina mobilitzadora després del sotrac intern que va implicar la possibilitat que promogués una candidatura electoral.

De fet, l'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada va ser qui va obtenir més vots dels socis a les anteriors eleccions i confiava que els membres del secretariat l’elegissin president, però Dolors Feliu va ser l’escollida, amb 48 vots dels 69 secretaris presents. I és que al final són els 77 secretaris nacionals els que acaben elegint el president, el vicepresident, el secretari i el tresorer. Per evitar que es torni a produir una situació semblant, el sector crític ha promogut una inscripció massiva al secretariat, que s'acaba aquest dilluns, per controlar l'òrgan de govern de l'entitat. Així, entre els tretze membres que resultaran escollits del bloc nacional també hi ha membres que van signar el manifest contra la llista cívica. Entre ells, l'advocat i historiador Pep Cruanyes, exvicepresident de l'ANC del 2018 al 2020, durant el primer mandat d'Elisenda Paluzie, o el filòleg i exdiputat de Solidaritat, Toni Strubell, excoordinador de la Comissió de la Dignitat. Tots dos han confirmat a l'ARA que han fet el pas, però que el seu objectiu és revitalitzar l'entitat i no pas comandar-la.

També nombrosos secretaris que van marxar quan es va posar en marxa el grup de treball de la llista cívica de manera unilateral tornen a presentar candidatura al secretariat, però en aquest cas al bloc territorial, en què hi ha un total de 57 membres, que se sumen als 5 de les sectorials i als 2 del bloc jove per arribar als 77 integrants de la direcció. És el cas de Joan Carles Manzanero o Josep Pinyol, però també d'alguns que es van mantenir a la direcció malgrat la seva oposició a fer el salt al Parlament, com ara Jaume Valls. També exsecretàries nacionals en anteriors mandats com Elisenda Romeu, portaveu de la sectorial de Persones Represaliades de l'ANC, una de les cinc sectorials que es van manifestar públicament en contra de la llista cívica. També l'exsecretari Jordi Alsina, ara coordinador de l'ANC a Lleida, i el seu homòleg a Girona, Pep Vila, fan el pas. Aquests dos nuclis i el de Valls van ser les úniques territorials que es van oposar a fer candidatura. La majoria poden repetir perquè encara no han exhaurit els quatre anys de mandat que els estatuts permeten.

"L'objectiu és trencar els dos blocs per donar una volta a l'Assemblea", afirmen fonts d'aquest sector, que recorden que per elegir els càrrecs més rellevants, començant per la presidència, calen en primera votació dos terços dels 77 integrants del secretariat i que després és suficient la majoria simple. El dubte és si els partidaris de la llista cívica es quedaran a casa, després de perdre la votació per menys de cent vots i sense unes eleccions a la vista llevat que s'hagin de repetir. La gran incògnita és si l'encara presidenta, Dolors Feliu, ferma defensora de la llista cívica, optarà a la reelecció. Fonts properes a la presidenta asseguren que dimecres encara no havia pres cap decisió, però que membres de l'actual secretariat, la majoria dels quals eren partidaris de teixir una alternativa electoral, sí que ho faran per no deixar el 50% de l'entitat sense representació després de l'empat tècnic entre partidaris i detractors de fer el salt al Parlament.