La DUI, la data esborrada per l'independentisme

BarcelonaAquest dilluns farà vuit anys que el Parlament proclamava la República Catalana després de la victòria del sí a l'1-O. Aquella va ser la jornada de més transcendència política de la història de la cambra. Una hora més tard, però, el Senat aplicava l’article 155 de la Constitució i suspenia l’autogovern dissolent el Parlament. La declaració unilateral d'independència (DUI) quedava en paper mullat, sense cap tipus d'efecte, i de fet el Govern tampoc la va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). A les portes d'un nou 27 d'octubre, la DUI és una data esborrada per l'independentisme.

Cap dels partits que van pilotar el Procés no organitzen cap acte de commemoració explícit més enllà de les declaracions polítiques que hi pugui haver durant l'efemèride. Dels actors que van jugar un paper central en el Procés, només l'ANC defensa aixecar la DUI. De fet, una delegació nord-catalana de l'Assemblea, amb membres del bord del Consell de la República i la Casa Macià, reclamaran que es reactivi davant del Parlament a les 16.59, l’hora en què es va aprovar la DUI fa vuit anys. Ho faran després d'una ruta a peu de setze dies des de la Porta dels Països Catalans, a Salses. Paradoxalment, també aquest dilluns pot ser el dia que Junts, reunida l'executiva a Perpinyà, decideixi trencar amb el PSOE.

Des del 2017, Junts ha seguit parlant del "mandat de l'1-O", però sense precisar què significa i endinsant-se a la vegada en un procés de negociació amb el govern espanyol que ara pot haver arribat a la seva fi. Durant l'aniversari de l'1-O, l'expresident Carles Puigdemont va reivindicar "la vigència" del resultat del referèndum i va emplaçar a "acabar la feina". En aquest sentit, al debat de política general els juntaires van portar una resolució que no va prosperar en què plantejava acordar un referèndum en la taula de negociació amb el PSOE. Ras i curt, els juntaires advoquen per pactar una nova consulta.

L’octubre del 2017, ERC va ser un dels actors que més van pressionar per arribar fins al final. El 26-O de fa vuit anys, quan Puigdemont pensava en convocar eleccions, els republicans van amenaçar amb sortir del Govern si no es votava la declaració. Ara, però, el 27-O no és el far que guia el partit d’Oriol Junqueras. Per totes les conseqüències judicials que va comportar i perquè interpreten que, a diferència de l’1-O, no va donar rèdits substancials. Sota aquesta premissa, el partit ha aparcat l’aposta per la unilateralitat. La CUP, que també va ser dels que més van insistir per no fer marxa enrere aquells dies de vertigen de la tardor del 2017, aposta per tornar a exercir el dret a l'autodeterminació, sense renunciar a la unilateralitat, però conscient de les dificultats per fer-ho.

Aliança Catalana és l'únic partit parlamentari que exigeix aplicar el mandat de l'1-O i així ho va manifestar durant el debat de política general justificant el seu rebuig a la proposta de Junts per fer un nou referèndum. "Sí, he votat contra la proposta de Junts de fer un altre referèndum. Contra aquells que volen fer referèndums ad eternum per viure de renda, els qui volem aplicar el resultat del que ja vam fer i vam guanyar per majoria eixordadora", va dir en una piulada la seva líder, Sílvia Orriols, davant les crítiques que va rebre pel seu vot en contra i malgrat que ja no hi ha majoria independentista al Parlament.

Dempeus per la Independència, el moviment dels exsecretaris de l'Assemblea que volia fer una llista cívica a les passades eleccions, també vol presentar batalla al Parlament amb l'únic punt d'aixecar la suspensió de la DUI. Més enllà d'aquestes dues formacions i d'alguna altra més minoritària o de l'ANC, el gruix del moviment ha girat full al 27-0 del 2017.

"El 27-O és una fugida endavant, l'acceptació de la claudicació"

El politòleg Marc Guinjoan veu lògic que l'independentisme no faci bandera del 27-O: "La proclamació no va portar enlloc, els catalans vivim de fracassos, però aquest no va ser ni un intent, no era un acte sincer amb voluntat de consolidació constitucional". A parer del professor universitari, la DUI no va deixar de ser "una fugida endavant" en què els líders del Procés es veien "acorralats per les circumstàncies" i la van proclamar "sense voluntat de conseqüències jurídiques". Que no es proclamés al ple del Parlament, que no es recollís al DOGC ni es tragués la bandera espanyola del balcó de la Generalitat i que el president marxés a l'exili demostra, per Guinjoan, que es tractava d'un acte "simbòlic".

També que la proclamació es demorés i es deixés en suspensió el 10 d'octubre davant d'una possible negociació que mai va arribar o del reconeixement d'algun estat. "Sigui com sigui, no hi havia res preparat, la repressió era brutal i la situació era molt complexa, la DUI és l'acceptació de la claudicació que no ho has pogut aconseguir, però és el que passa en una lluita entre una autonomia contra un Estat que té el monopoli de la força, tant executiva com judicial", afegeix el politòleg. La constatació d'aquesta derrota és la clau per entendre el seu oblit a diferència d'altres dates: "Podem identificar moments més valuosos com l'1 i el 3 d'octubre, dels quals la gent en parla amb orgull, però què s'ha de celebrar el 27 d'octubre?", es pregunta Guinjoan, que conclou que "no es generen gaires incentius per fer-ne un recordatori".