"Té una professora per a tu per ensenyar-te a parlar rus. Ella té 2x8 anys i no és rossa. Les lliçons són gratuïtes i pots tenir la primera avui si truques". És un missatge de Jean-Luc Brunel a Jeffrey Epstein l'1 d'abril del 2005. El missatge l'anota en una agenda una de les persones que treballava llavors per al magnat nord-americà. Brunel era director d'una agència de models francesa i va suïcidar-se l'any 2022 quan esperava ser jutjat per violació de menors. Llavors, quan deixa aquest encàrrec telefònic, era íntim d'Epstein i s'havia convertit en un dels seus principals proxenetes: no només li proporcionava models, sinó també noies menors d'edat. I ho feia amb la impunitat de poder deixar un missatge telefònic com aquest, deixant rastre per escrit. De fet, als documents desclassificats per part del departament de Justícia dels Estats Units hi ha centenars d'anotacions que els empleats d'Epstein feien de les trucades que rebia i no podia atendre. Algunes molt explícites. Tanmateix, ningú va fer res.

D'ençà de la globalització i la financerització de l’economia, les poques persones que realment compten han acabat per desaparèixer de la realitat, han adquirit una condició etèria. Ja no són terrenals, cada vegada són menys i no podríem ubicar-los en cap espai concret. Els grans propietaris, els rics d’abans, actuaven en un lloc específic. Era així al segle XIX i durant gran part del segle XX. Industrials i financers tenien una pàtria, s’identificaven amb una cultura, un territori i una gent. Volien formar part d’una comunitat i ser-hi reconeguts com els membres més rellevants. Fossin industrials, financers o rendistes, les classes dominants, sense deixar d’explotar els seus coetanis tant com podien, tenien uns límits i feien alguns gestos, justament per ser reconeguts com a mecenes o benefactors. Volien distingir-se, però afirmaven la seva pertinença tot deixant traces de ser d’un lloc. Hi ha a Catalunya una àmplia burgesia que, en altres temps, volia ser respectada, reconeguda i valorada, encara que el seu gran negoci fos el tràfic d’esclaus. La família Botín, que s’enriqueix fent de banca arreu, es cuida molt de mantenir una relació privilegiada amb Santander, ciutat que precisament dona nom al seu negoci. Que els molt rics mantinguessin la terrenalitat no feia les coses més justes, però mitigava una mica la desigualtat, la reconeixia, i implicava una vinculació amb una gent i un territori, encara que sempre se'ls miressin per sobre l’espatlla.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha desclassificat nous documents de la trama Epstein. En aquest cas, hi ha arxius de l'FBI que recullen una acusació d'una dona contra el president Donald Trump. Segons els papers fets públics aquesta matinada, durant els anys 80, Trump la va agredir sexualment quan tenia entre 13 i 15 anys. L'any 2019 la dona va explicar als agents federals que Jeffrey Epstein la va dur "fora de l'illa" de Little Saint James i se la va emportar a "Nova York o Nova Jersey", on li van presentar algú "amb molts diners" que "era Donald Trump". Allà, on hi havia altra gent que la dona no va saber identificar, l'actual president nord-americà l'hauria agredit sexualment.

Llegim a l’ARA que Sarah Ferguson, l’ex del germà de Carles d’Anglaterra, s’ha “refugiat” en una clínica de luxe “amb tractaments valorats en 15.000 euros al dia, allotjada en un àtic amb vistes a un llac i gaudint de xòfer i xef privat”. Diguem que “l’escapada” coincideix amb la publicació d’un correu del 2011 en què es nota que no li fa el buit a Jeffrey Epstein, un cop ja se sabia que era pedòfil. Deixeu-me dir que, una mica més avall, al diari, hi ha una altra notícia sobre els amics d’aquest home. Stephen Hawking, l’astrofísic, es veu que també va anar a la famosa illa dels horrors i va tenir (no arribo a imaginar-me com) contactes amb menors.

Els tentacles del multimilionari Jeffrey Epstein, condemnat per delictes d'agressió sexual i mort a la presó el 2019, són molt allargats. El noruec Borge Brende, president i conseller delegat del Fòrum Econòmic Mundial de Davos (WEF, per les seves sigles en anglès), que aplega anualment les elits econòmiques i polítiques mundials, ha presentat aquest dijous la seva dimissió per la seva relació amb el multimilionari. La decisió de qui va ser ministre d'Afers Exteriors de Noruega es produeix unes setmanes després que el Fòrum encarregués una investigació independent sobre la relació d'aquest directiu amb Epstein.

El nom del científic Stephen Hawking apareix prop de 250 vegades al llarg dels milers de documents del pederasta Jeffrey Epstein, publicats pel departament de Justícia dels Estats Units. Aquests arxius no permeten constatar que Hawking cometés cap activitat delictiva, però sí que confirmen novament una mínima relació entre el científic britànic i el magnat estatunidenc. A la informació que ja s'havia publicat, aquest dimecres el diari Daily Mail hi ha sumat una fotografia recollida als arxius d'Epstein en què es veu Hawking somrient envoltat de dues dones en biquini.

En un debat sense precedents a la Cambra dels Comuns aquest dimarts, el germà del rei d'Anglaterra, l'expríncep Andreu, ha sigut qualificat de "groller, arrogant i consentit" per part del diputat laborista i secretari d'estat de Comerç Chris Bryant. Les dures paraules dins del Parlament de Westminster reflecteixen la ruptura d'una convenció gairebé sagrada en la política britànica, segons la qual sempre s'ha evitat fer cap crítica als membres directes de la família reial.

Nou cop policial al Regne Unit a la xarxa de pederàstia i corrupció de Jeffrey Epstein. Quan fa només quatre dies de la sísmica detenció d'Andrew Mountbatten Windsor, germà del rei Carles III, l'exministre laborista i exambaixador britànic als Estats Units, Peter Mandelson, ha sigut també detingut aquest dilluns a la tarda, al seu domicili de Candem, al nord de Londres. Tres agents de paisà, equipats amb càmeres corporals, l'han traslladat a una comissaria per ser interrogat per agents de la Policia Metropolitana.

Sarah Ferguson, duquessa de York i exesposa d'Andrew Mountbatten-Windsor, s'ha refugiat a la prestigiosa Paracelsus Recovery Clinic de Zúric després que sortissin a la llum detalls sobre la seva amistat amb el financer condemnat Jeffrey Epstein. Ferguson, de 66 anys, no ha tornat a aparèixer en públic des del bateig de la seva neta Athenea, celebrat el 12 de desembre al Palau de St. James. Segons el diari britànic Daily Mail, Ferguson va estar ingressada diverses setmanes a la clínica de luxe, amb tractaments valorats en 15.000 euros al dia, allotjada en un àtic amb vista a un llac i gaudint de xòfer i xef privat. La seva fugida del Regne Unit coincideix amb la publicació d’un correu del 2011 en què es demostrava que havia continuat mantenint contactes amb Epstein un cop el magnat ja havia estat acusat de mantenir relacions sexuals amb menors.

El malson per a Andrew Mountbatten Windsor, i de retruc per a la família reial britànica, és lluny d'arribar al final. Oficials de la Thames Valley Police han reprès poc després de les vuit d'aquest matí de divendres, hora local, l'escorcoll d'una de les tres propietats que ahir, en el moment de la detenció del germà del rei Carles III, van començar a regirar. La tasca s'allargarà perquè el conegut com a Royal Lodge és una casa de 32 habitacions. Moltes portes per obrir i calaixos per buidar. La investigació podria durar mesos abans que es decidís el destí judicial de l'expríncep. El que ja se saps és que l'escorcoll s'extendrà fins dilluns.

La policia ha entrat al Palau de Sandringham, al comtat de Norfolk, Anglaterra, i ha arrestat l'expríncep Andreu, per presumpta prevaricació. Es veu que enviava informes confidencials a Jeffrey Epstein, que segur que l'hi agraïa de tot cor i presumptament. També se l’investiga pel trasllat d’una noia de vint anys per part del pederasta al Regne Unit “amb l’objectiu de mantenir una trobada sexual amb Andrew Mountbatten Windsor”, llegim a l’ARA.

“La llei ha de seguir el seu curs”. És llegir la declaració de Carles III d’Anglaterra sobre la detenció del seu germà i que et vingui al cap Joan Carles I referint-se al seu gendre amb aquella frase cèlebre, hipòcrita i desmentida posteriorment per la realitat “la justícia és igual per a tothom”. Potser a partir d’ara ho serà una mica més, d’igual, la justícia, perquè la detenció d’Andrew Mountbatten Windsor és una pedra que fa onades a l’estany mundial dels intocables. És l’estat de dret aconseguint trepitjar territori desconegut: els privilegis escrits i no escrits de la monarquia britànica. Andreu detingut a comissaria és la carrossa de la Ventafocs convertint-se en una carabassa tirada per ratolins.

Abans del 30 de gener, quan es van publicar els més de 3,5 milions d'arxius del cas Epstein, es creia –i no era poc– que la connexió d'Andrew Mountbatten Windsor amb el pederasta era, només, de festes i orgies sexuals en què explotaven i o violaven dones –en alguns casos menors–, segons les mateixes víctimes, que havien sigut captades per l'exparella del financer, Ghislaine Maxwell.

És del tot recomanable que llegiu el treball periodístic que han fet, en aquest diari, Albert Llimós i Cesc Maideu amb els arxius d'Epstein: ells s'han immergit en el magma de poder, proxenetisme, obsessions sexuals, diners i relacions internacionals i hi han posat ordre. Això permet que ens puguem fer la idea no tan sols de la magnitud, sinó també del significat d'un imperi de la brutícia com el que governava Jeffrey Epstein amb mà de ferro i guant de seda. Epstein i els seus agraïts súbdits, persones riques i poderoses dels dos costats de l'Atlàntic que no es cansaven d'elogiar i agrair Epstein per tot allò que els donava. “Et trobo a faltar”, “T'estimem molt”, “Ets una part molt important de la meva vida” i altres expressions per l'estil són habituals en els correus que rebia Epstein de part de vips d'arreu del món que s'havien avesat als seus serveis. Des de magnats de la banca i de la moda fins a princeses de les monarquies europees, així com les esposes de Woody Allen i del lingüista i intel·lectual Noam Chomsky.

El cas de Jeffrey Epstein no es redueix únicament a l’escàndol sexual amb noies menors d’edat que sembla el més mediàtic, sinó que també ha tingut una lectura d’espionatge a gran escala. Alguns mitjans occidentals i hebreus s’han fet ressò d’aquest aspecte i lliguen el financer jueu-americà, que aparentment es va suïcidar a la presó el 2019, al Mossad, els serveis d’intel·ligència israelians.

En una compareixença d'alt voltatge davant del comitè judicial de la Cambra de Representants, la fiscal general dels Estats Units, Pamela Bondi, s'ha enfrontat aquest dimecres a dures crítiques dels congressistes demòcrates. L'oposició l'ha acusada de "corrupció", "negligència" i d’haver convertit el departament de Justícia (DOJ) dels Estats Units en un "instrument polític" al servei de la venjança del president Donald Trump. Per la seva banda, Bondi ha assegurat que Trump és "el president més transparent de la història" del país per haver publicat els documents sobre el pederasta Jeffrey Epstein.

D'un mal, en pot sortir un bé, sempre que hi hagi sort. És el poc consol amb què, de moment, el govern i la corona britànica es poden acontentar després dels diferents esdeveniments que han sacsejat Londres en les darreres 72 hores. D'una banda, la crisi que ha entomat el primer ministre britànic, Keir Starmer, que quasi acaba amb el seu lideratge i que l'ha deixat a l'UCI política. De l'altra, els comunicats extraordinaris que Carles III i el príncep Guillem i la seva dona Kate Middleton han fet públics en relació amb l'afer Epstein i la taca cada cop més bruta que s'escampa sobre Andreu Mountbatten-Windsor, germà del rei, tiet de l'hereu al tron i, fins fa uns mesos, també príncep (títol del qual va ser desposseït l'any passat).

La compareixença per videoconferència de Ghislaine Maxwell aquest dilluns davant el Comitè de Supervisió de la Cambra de Representants dels Estats Units ha acabat sense cap revelació però amb una denúncia unànime per part dels congressistes demòcrates. Maxwell utilitza el seu silenci per negociar una "mesura de clemència" amb el president Donald Trump, ha dit Robert Garcia, representant de Califòrnia, en una conferència de premsa posterior a la frustrada declaració. "Amb un aspecte robòtic", en paraules de Suhas Subramanyam, congressista per Virgínia, Maxwell s'ha acollit de manera sistemàtica a la Cinquena Esmena –que permet a un incriminat no declarar per evitar inculpar-se– per no respondre cap de les preguntes que se li han fet. Segons els legisladors, no es tracta "d'una estratègia de defensa legal ordinària, sinó d'un missatge directe a la Casa Blanca".

La Fiscalia de Florida va actuar de manera deliberada per afavorir els interessos del pederasta Jeffrey Epstein, segons es desprèn de l'anàlisi feta per l'ARA d'una ínfima part dels 3,5 milions d'arxius del cas fets públics pel departament de Justícia dels Estats Units el 30 de gener.

Durant anys, Jeffrey Epstein va formar part d’un món selecte. Un món de diners, avions privats, universitats prestigioses, fundacions, contactes polítics i una idea compartida segons la qual certes preguntes –les incòmodes– són de mala educació. Condemnat per delictes sexuals, Epstein no va ser expulsat d’aquest univers. Simplement, el delicte va ser ignorat.