Hi ha molts indicis –i dades, ai, la religió de les dades!– que el que la poeta Antonina Canyelles tem que arribi ja ha arribat: "Arribarà un moment que tindràs el batxillerat i seràs un ignorant". És més, pots tenir un grau universitari en, posem, periodista o advocat o educador, i no saber gairebé res de res. Vull dir res de les coses interessants que, com deia el malaguanyat Nuccio Ordine, no tenen una utilitat pràctica però fan la vida més bella, és a dir, res de cultura: art, teatre, llibres, música... No em vull posar estupendo ni pesat. Al diari arriben periodistes joves extraordinaris, amb fam de conèixer, de saber, de menjar-se el món, de gaudir-lo. El futur sempre serà dels joves. Però. Sempre hi ha un però, oi?

No serà aquest curs ni el vinent. Finalment, els docents no hauran d'acudir presencialment al centre durant aquest juliol i, de fet, la mesura –confirmada per fonts sindicals a l'ARA– no s'aplicarà fins d'aquí dos cursos, el 2024-2025. D'aquesta manera, de moment aquest mes no lectiu els docents el podran dedicar a fer formacions, tal com havien reclamat els sindicats. Així ho ha anunciat la secretària general del departament d'Educació, Patrícia Gomà, aquest dijous, després d'una trobada de més de tres hores amb la mesa sindical per acordar el document de gestió i organització dels centres.

“Alerta, risc de polarització”. És l’advertència que hauria de planar sobre algunes de les finestres de conversa social més utilitzades al segle XXI, també en l’àmbit de l’educació. És bo que al nostre país es conversi sobre educació, se’n debatin les mesures polítiques, es facin anàlisis de dades i de resultats, s’articulin opinions i visions contraposades sobre el fet d’educar, les seves metodologies, els recursos dedicats, els reptes encara per millorar. És essencial que així sigui, i és responsabilitat d’aquells que som al capdavant del Govern que mirem d’explicar amb detall i claredat les nostres decisions, i també presentem les dades de què disposem perquè els agents socials i educatius puguin contribuir a millorar un sistema sempre amb reptes pendents, sempre necessitat de recursos i amb camí per recórrer.

Les primeres tres setmanes de curs ja han servit a les associacions de famílies d'alumnes per fer una primera valoració de com ha funcionat l'avançament del curs escolar, que s'ha estrenat aquest curs. Les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) creuen que començar les classes abans és una bona mesura perquè pot ajudar els alumnes de famílies més vulnerables, però critiquen la manera com s'ha dut a terme.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, atén l'ARA hores després d'anunciar un acord amb els sindicats, que ell mateix va qualificar "d'històric", i tres dies abans que comenci un nou curs escolar.

Per primera vegada des del 2015, el curs escolar començarà sense cap centre català fent un 25% de castellà. "Cap aula de Catalunya aplicarà el 25%", ha dit el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en la tradicional roda de premsa d'inici de curs. Si el curs passat (i també els anteriors) va estar marcat per "les ingerències judicials" sobre la llengua a l'escola, el curs que comença dilluns sembla que serà molt més tranquil en aquest aspecte. Ara, ha insistit Cambray, el que cal és incrementar la presència del català a escoles i instituts.

El setembre, després de les vacances d’estiu, sempre és un nou principi, l’inici d’un nou curs. Però on ho és especialment és a les escoles i als instituts, perquè l’aturada de l’estiu és més llarga per als més petits, que també viuen el pas del temps d’una manera diferent. Al sector educatiu el nou començament de cada setembre és més real i evident que en molts altres. I per això també és, encara més, una nova oportunitat. I convé que no es desaprofiti.

Fa dos anys l’ARA deia que començava el curs més incert, després de sis mesos sense escola i enmig d’un estricte protocol covid. Tot i que ja no queden mesures pandèmiques a les aules, el curs vinent tampoc serà tranquil. Començarà amb vagues i mobilitzacions sindicals i amb la incertesa de l’organització de les tardes de setembre i seguirà amb l’aplicació d’uns nous currículums aprovats a correcuita. Sempre amb l’etern repte pendent de desplegar el decret de l’escola inclusiva. 

Fins a 20.083 alumnes que volen estudiar un grau de formació professional estan esperant que se'ls assigni una plaça. I de places lliures n'hi ha: en total, han quedat 26.652 vacants, que ara el departament d'Educació confia omplir reorientant els joves que no han entrat a l'opció desitjada cap a opcions on sí que tenen lloc. Les dades que ha presentat aquest dimecres el departament d'Educació indiquen que els graus mitjans han rebut 48.678 sol·licituds per 45.152 places i els graus superiors 40.616 sol·licituds per 35.408 places. Però després de la primera fase d'assignació, 9.136 joves que ja tenien una plaça assignada en un grau mitjà (el 23,5%) i 6.181 en un grau superior no s'han acabat matriculant, ja sigui perquè han acabat repetint 4t d'ESO (1.701 dels que ja tenien plaça de FP han acabat repetint curs) o han entrat a batxillerat (1.774) o, en el cas dels graus superiors, han optat finalment per anar a la universitat. "Hi ha més vacants que sol·licituds en llista d'espera", ha indicat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que ha garantit que "tothom qui vulgui cursar una FP tindrà plaça per fer-ho". El problema, però, és que no tots podran estudiar el que volien.

El departament d'Educació ha publicat tres vídeos per anunciar l'avançament del curs escolar, que començarà el 5 de setembre i no el 12 com passava ara. Són tres vídeos molt curts, que repeteixen el mateix patró i descriuen tres escenes quotidianes a infantil, primària i ESO que, aquest any i gràcies al canvi de calendari, passaran abans del que era habitual. Al vídeo d'infantil es veuen uns nens a càmera lenta sortint al pati a jugar; al de primària, dues nenes que s'abracen després de l'estiu, i al d'ESO, un noi i una noia que s'agraden que poden tornar a fer-se miradetes al pati. Els tres vídeos van acompanyats de la mateixa música, un fragment del Rèquiem de Mozart. Tenint en compte que els canvis al calendari van ser el detonant perquè els sindicats convoquessin les vagues del mes de març, la tria de la música ha generat tota mena de comentaris a les xarxes.

Ha estat el conseller més controvertit i polèmic del primer any de legislatura del Govern i també l'únic que ha organitzat un acte per lloar les mesures impulsades durant aquests 365 dies. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, s'ha envoltat d'una mestra, una directora i una alcaldessa per fer balanç i treure pit de les accions que ha tirat endavant, sobretot la baixada de ràtios a P3 i la gratuïtat de P2 a les escoles bressol públiques. "El que fem és bo per a l'alumnat", ha reivindicat. Però des de fa uns mesos, els actes de Cambray tenen una banda sonora particular: els xiulets dels sindicalistes, que aquest curs han fet nou jornades de vaga contra les seves mesures i amenacen amb seguir mobilitzant-se en l'inici del curs que ve. La primera frase de l'acte ha estat per a ells: "Darrerament venen a tot arreu i jo el que voldria és que vinguessin a la mesa sindical", ha deixat anar. No ha estat l'única al·lusió a la cinquantena de representants dels sindicats que s'han concentrat a les portes de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.

A les tradicionals proves de competències bàsiques de català, castellà, anglès, matemàtiques i ciències que fan els estudiants de 4t d'ESO (i també a 6è de primària) s'hi afegirà ben aviat un examen oral per avaluar la competència oral dels idiomes. Així ho ha assegurat aquest dimecres el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en la presentació de l'informe que ha redactat el Consell Lingüístic Assessor per impulsar l'ús del català a les aules. Aquesta és l'única mesura concreta que el departament d'Educació ha assegurat que aplicarà segur –tot i que no ha dit terminis–, mentre que les 50 mesures proposades pel Consell s'hauran d'estudiar abans de decidir si es despleguen o no.

Amb el canvi de líder, semblava que el PP també havia moderat el discurs respecte a Catalunya, com per exemple quan Alberto Núñez Feijóo va parlar de “nacionalitat catalana” en el seu primer acte a Barcelona i també havia sigut més mesurat respecte a la immersió lingüística. Però aquest dijous ha canviat de rumb i, fent-se seu el discurs del seu antecessor al càrrec, Pablo Casado, ha assegurat que a les escoles catalanes hi ha "apartheid lingüístic". En una entrevista a Onda Cero, també ha dit que a Catalunya els alumnes "no poden tenir coneixement del castellà a les aules". A Casado se li recorden afirmacions com ara que no es permet als nens anar al lavabo si no ho demanen en català o que als castellanoparlants els obliguen a carregar motxilles plenes de pedres. Les paraules de Feijóo han rebut una onada de crítiques que han anat des del Govern català fins a representants dels socialistes i els comuns.

Ofensiva de la triple dreta i les entitats antiimmersió lingüística contra el Govern perquè s'apliqui el 25% de classes en castellà a les aules. Després que la Generalitat hagi contestat a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb un decret llei que rebutja els percentatges a l'ensenyament i constata la "impossibilitat legal" d'aplicar la resolució judicial pel nou marc legal, l'Asamblea por una Escuela Bilingüe nega la major i ha demanat al tribunal que s'executi la sentència. L'entitat, que està personada en la causa, exigeix que "des d'ara mateix" es faci un requeriment personal al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i se li imposi una multa diària de 1.500 euros fins que no hi hagi un 25% de classes en castellà a l'escola. Paral·lelament, interposarà un recurs contenciós administratiu contra les instruccions del conseller a les escoles perquè creu que són "anticonstitucionals", i obrirà així una nova via als tribunals.

Just el dia que acaba el termini per complir la sentència que obliga a fer un 25% de castellà a tots els centres de Catalunya, el Govern ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declari la "impossibilitat legal" d'executar aquesta decisió. La Generalitat argumenta que ara, després del decret llei aprovat dilluns, hi ha un "nou marc legal" que impedeix establir percentatges per ensenyar les llengües a l'escola, cosa que és "incompatible" amb el 25% que van imposar els jutges.

Quan falten menys de 48 hores per a una nova jornada de vaga a l'educació pública, les direccions de 300 centres educatius han signat una carta adreçada al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i a la qual ha tingut accés l'ARA, en què avisen que la situació a les escoles és "insostenible": "Hi ha risc real que tot el sistema educatiu públic es col·lapsi i no es pugui garantir el funcionament de l'escola pública amb uns estàndards mínims de qualitat". El manifest demana al conseller "mesures i no paraules" davant les demandes "reiterades" que els centres han fet arribar al departament.

Aquest 1 de maig, el conseller d’Educació, Sr. Gonzàlez-Cambray, va publicar en aquest mateix rotatiu un article amb el títol "Fem que les coses passin al servei de l’alumnat". Els sindicats docents sotasignats volem agrair al diari ARA que ens cedeixi aquest espai per donar-li la rèplica. Una rèplica necessària, perquè el seu article està ple d’imprecisions, mitges veritats i falsedats, amb acusacions contra els que no compartim els seus punts de vista –que som "molts més dels que ells volen i diuen", com deia en Raimon–, que no poden quedar sense resposta.

La majoria del Parlament no vol que sigui un tribunal el que decideixi quina presència de castellà hi ha d'haver a les aules, i encara menys si es tracta d'un percentatge monolític que s'hagi d'aplicar igual a tots els centres. Però, de moment, els grups no troben la manera de donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'implantar el 25% de castellà a totes les escoles i instituts. La justícia ha donat quinze dies al Govern perquè compleixi la sentència. Mentrestant, el Parlament ha anat posposant l'impuls de la modificació de la llei de política lingüística a partir d'un acord que va néixer amb un consens ampli –PSC, ERC, JxCat i comuns– però que al cap de només unes hores va decaure –quan Junts va demanar més temps per prendre una posició– i ara mateix continua estancat.

Haver-se convertit en el primer partit del Govern és per a ERC un motiu d'orgull, però també l'obligació d'haver d'apagar més focs que quan era el germà petit de la coalició. En les últimes setmanes el conflicte està instal·lat en la conselleria d'Educació per dos grans motius: l'enfrontament que viu el departament amb els sindicats del sector i la polèmica que ha originat la proposta de reforma de la immersió lingüística. Aquest dissabte, el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha centrat el seu discurs davant del consell nacional del partit en donar el seu ple suport al conseller que està a l'ull de l'huracà, Josep Gonzàlez-Cambray. "No tothom està d'acord en tot, però estic convençut que aquells elements de discrepància són clarament menors comparat amb tot allò positiu que fem cada dia", ha dit.