En plenes negociacions per a la investidura de Salvador Illa, Pere Aragonès ha rebut aquest dimecres Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat. Els dos presidents s'han reunit durant una hora i han fet un repàs dels acords pendents per complir, justament aquesta setmana que se n'han començat a desbloquejar alguns, com ara els primers recursos que ha d'aportar l'Estat per iniciar el traspàs de Rodalies. Ara bé, la petició d'un finançament singular per a Catalunya també ha entrat a la reunió: el president de la Generalitat li ha tornat a demanar al cap de l'executiu espanyol que es "mogui" perquè Catalunya tingui la clau de la caixa, segons fonts del Govern. Una exigència que no és casual en el moment en què arriba, perquè és també la línia vermella que ha posat ERC per investir Salvador Illa. La trobada dels dos presidents ha acabat amb la firma oficial del conveni per traspassar l'ingrés mínim vital a la Generalitat, un dels acords que encara estaven pendents de complir, i que han signat la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano.

Les investigacions del jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell i del Tribunal Català de l'Esport (TCE) sobre un possible frau electoral en els comicis a la presidència de la Federació Catalana de Futbol (FCF), que va guanyar Joan Soteras el 13 de febrer del 2023, avancen de manera paral·lela i l'ARA n'ha conegut nous detalls. Un dels documents que està analitzant el TCE són uns àudios, als quals ha accedit aquest diari en exclusiva, en què el director general de la FCF, José Miguel Calle, deixa entreveure que les targetes de dèbit federatives dels directius, els delegats de les delegacions territorials i el mateix Calle es van utilitzar amb finalitats electorals per afavorir la candidatura de Soteras.

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha demanat a través de l'ARA que "Joan Soteras i la seva junta directiva" de la Federació Catalana de Futbol (FCF) "facin un pas al costat" després que aquest diari hagi publicat informacions del sumari de la investigació que el jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell està portant a terme per presumptes delictes de falsedat en documents privats i públics i d'administració deslleial per part de Soteras, el president de l'organisme, i vuit membres més de la FCF. En aquest sentit, Vilagrà ha considerat que "ja n'hi ha prou que el futbol català estigui a l'ull de l'huracà per presumptes corrupteles o tergiversació de documents" i que els seus dirigents "s'allunyin dels valors de l'honestedat i la transparència".

Hi ha una tradició que Pere Aragonès segueix com una religió: sopar amb la seva família al Frankfurt Mèlies, a Pineda de Mar. Hi van sovint amb la seva dona, la Janina, i la seva filla, la Clàudia. De fet, és la petita qui els hi empeny. La Clàudia hi té dos plats predilectes que s'allunyen de la carta de frànkfurts i hamburgueses: la truita francesa (amb les patates al costat) i el biquini. El local està situat a la plaça principal de Pineda, on Aragonès ha crescut i també ha fet els seus primers passos polítics, a les JERC i després com a regidor del municipi. I encara abans, quan amb un grup d'amics van fundar un partit polític, el Jovent Independentista de Catalunya. S'hi sent com a casa, assegura. I encara més aquest dissabte, que Esquerra ha decidit portar-hi la seva campanya de cara al 12-M i que Aragonès s'envoltés dels seus per ensenyar el seu costat més personal.

Quan falten cinc setmanes per a les eleccions, la precampanya ens dona alguns punts de situació significatius. La precampanya està tenint un to baix que, lògicament, anirà pujant.

Esquerra està ultimant les llistes per al 12-M i també els equilibris entre Govern i partit. Els republicans incorporaran alguns consellers de l'executiu, com la vicepresidenta, Laura Vilagrà, que repetirà el tàndem amb el president Pere Aragonès i se situarà com a número dos, tal com ha anunciat el partit aquest dimecres. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, a més, a la candidatura per a Barcelona també hi haurà la titular de Territori, Ester Capella, i el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Ara bé, Esquerra deixa en l'aire la incorporació d'altres membres de l'executiu com l'actual titular d'Empresa, Roger Torrent, que va anar de número tres a les eleccions del 2021, i el d'Acció Climàtica, David Mascort. Cap dels dos no tenen garantit ara mateix un lloc en la candidatura, però el debat és obert.

Per sorpresa han arribat els canvis que ha fet Aragonès al Govern: Laura Vilagrà serà vicepresidenta i Sergi Sabrià s’incorpora com a viceconseller. Per què? És el que analitzem Avui a l’ARA amb Esther Vera i David Miró.

Pere Aragonès reordena el seu Govern per afrontar l'últim any de legislatura després de confirmar que no té cap intenció d'avançar les eleccions. El president de la Generalitat ha comparegut aquest dimarts després del consell executiu per anunciar uns canvis que impliquen reforçar dues figures: la fins ara consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, passarà a ser vicepresidenta del Govern, i el fins ara director de l'Oficina d'Estratègia i Comunicació del President i del Govern, Sergi Sabrià, serà viceconseller d'aquesta mateixa àrea. L'objectiu de tot plegat, ha dit Aragonès, és "reforçar el tram de Govern" que queda des d'ara fins al febrer del 2025, quan s'haurien de celebrar les eleccions catalanes. Però també preparar el terreny de cara als propers comicis -aquest cap de setmana Aragonès va rebre l'aval d'ERC per tornar a ser candidat-, perquè un dels propòsits dels republicans és fer visible la seva acció de govern.

El Govern es prepara per assumir el traspàs integral de Rodalies amb la creació del Centre de Formació Ferroviària de Catalunya. Les conselleres de la Presidència, Laura Vilagrà, i Territori, Ester Capella, han presentat aquest divendres aquest espai de formació, que serà públic i pioner a l'Estat, i que està previst que entri en funcionament a partir del curs 2024-2025. El centre, que s'ubicarà a Vilanova i la Geltrú, ha de convertir-se en un potent nucli formatiu en l'àmbit ferroviari al país. "El Govern fa una aposta clara per formar nou personal en el camp ferroviari com a pas previ per enfortir la xarxa de trens", ha dit Vilagrà.

Les caòtiques oposicions a funcionari convocades dissabte passat per la Generalitat amenacen amb convertir-se en una batalla legal entre el Govern i Cegos, l'empresa que s'havia subcontractat per organitzar les proves. Aquest divendres, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha comparegut al Parlament per donar explicacions als partits de l'oposició i ha carregat totes les culpes sobre l'empresa, fins al punt que ha anunciat que la Generalitat demanarà a Cegos "com a mínim" un milió d'euros d'indemnització pels "danys causats". A més, aquest dijous ja va anunciar que rescindia el contracte d'1,4 milions d'euros que els unia. Però no ho tindrà fàcil, perquè l'empresa es defensa i assegura que si tot va descarrilar és perquè el Govern no va complir amb la seva part del tracte.

Al final, el Govern repetirà les oposicions a funcionaris. Avui ho explica oficialment la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, responsable política del desastre.

El Govern ha decidit repetir des de zero tot el procés de les oposicions a funcionari després del caos provocat per l'empresa que havia estat contractada per organitzar-les, Cegos, amb la qual ha rescindit el contracte i que ara estudiarà portar als tribunals. És cert que l'allau de queixes i irregularitats recollides els últims dies, més de 3.000, no deixava gaire marge per fer una altra cosa, però tot i així s'ha d'aplaudir la diligència del departament de Laura Vilagrà, consellera de Presidència, a l'hora de prendre una decisió dràstica i intentar aturar l'onada d'indignació i també el descrèdit institucional que s'havien generat.

Llençar els exàmens a la brossa i tornar a començar. La Generalitat ha decidit aquest dijous repetir les oposicions a funcionaris que va celebrar el cap de setmana passat i que van acabar en caos i en crítiques tant al Govern com a l'empresa Cegos, que és a qui s'havia subcontractat la logística de les proves. Després de reunir-se amb els sindicats, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat que els nous exàmens seran l'1 i el 8 de juliol i que la Generalitat els farà amb "mitjans propis", és a dir, sense subcontractar res. A més, és important tenir en compte que podran repetir les proves el total de 13.581 persones inscrites des del principi. És a dir, si algun dels aspirants va decidir no presentar-s'hi el cap de setmana passat, ho podrà fer en aquesta nova oportunitat. En definitiva, es reinicia des de zero tot el procés.

El pitjor que li pot passar al Govern quan té una crisi oberta és que hi hagi ple del Parlament, perquè la cambra fa d'amplificador del problema i de les crítiques de l'oposició. Això és el que ha passat exactament aquest dimecres a la sessió de control a l'executiu català, quan la majoria de grups han carregat contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, pel caos que hi ha hagut en la convocatòria d'oposicions a funcionari de l'administració catalana. El president ha fet autocrítica sobre "uns incidents" que van ser "intolerables" i que "no poden tornar a passar", però no farà més cessaments més enllà del de la directora de Funció Pública, Marta Martorell, a qui va fer plegar aquest dimarts. En canvi, partits com Junts i el PP demanen dimissions al més alt nivell: la de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Fa just un any la comissió Bilateral Generalitat-Estat arribava als primers acords en una dècada: "acords històrics" per al govern espanyol i "insuficients" per al català, però acords al capdavall. 365 dies després que els dos executius es donessin la mà al Palau de la Generalitat –amb la consellera Laura Vilagrà i la ministra Isabel Rodríguez al capdavant–, la comissió torna a donar senyals d'embarrancar. Hi ha diversos motius que expliquen la frenada d'aquest òrgan que, des que es va crear amb l'últim Estatut, sempre ha tingut una vida complicada.

Laura Vilagrà és la consellera de la Presidència i s’ha convertit en la principal interlocutora de la Generalitat amb el govern espanyol a la taula de diàleg. Allà s’ha gestat la reforma del Codi Penal que condiciona ara mateix el tauler polític.

Amb Junts fora del Govern, algunes travesses donaven per fet que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, obtindria un ascens sense augment de sou: vicepresidenta del nou executiu. Diumenge a la tarda, però, quan es van fer públics els canvis definitius, el seu nom no apareixia per enlloc. Malgrat l'absència, amb la remodelació del gabinet, Vilagrà ha guanyat poder no pas per la via d'assolir un nou estatus, sinó a còpia d'assumir noves àrees d'influència. S'ha convertit, ara més que mai, en la dona forta d'Aragonès al gabinet.

Cap de setmana intens al Palau de la Generalitat. Com ja va fer dissabte, aquest diumenge el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha tornat a tancar des del matí al seu despatx per acabar de configurar el seu nou gabinet. Trucades, reunions amb el seu equip més proper i, sobretot, molt d'hermetisme. Fins ara no ha transcendit cap nom més enllà de les travesses habituals que es fan quan s'està coent un nou executiu. La idea és que els noms es puguin fer públics entre avui i demà. L'objectiu final, que els nous inquilins dels departaments de la Generalitat estiguin asseguts dimarts a la sala Tàpies de Palau –on es reuneix el consell executiu– per arrencar amb el primer govern en solitari d'Esquerra des de la restauració democràtica.

El cessament del vicepresident, Jordi Puigneró és una decisió encara de conseqüències incertes. Aquest dijous al matí hi ha convocada l'executiva de Junts per valorar quins escenaris s'obren després de la decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb la sortida del Govern sobre la taula. "Amb la decisió d'ahir ens sentim bastant expulsats del Govern", ha admès el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista a RAC1, on també ha explicat que els consellers han posat el càrrec a disposició del partit. "Cada vegada és més difícil reconduir la situació", ha reconegut sense voler avançar escenaris: "S'ha de reunir l'executiva del partit i jo escoltaré".

Ahir la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va participar en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, i va admetre que el Govern està molt lluny de pactar un referèndum. Sempre és d’agrair, i no ho dic irònicament, sentir una política dient la veritat i no encolomant-nos propaganda. I, de fet, la consellera gairebé va repetir la mateixa expressió que vam fer servir ahir en aquesta anàlisi: que el contingut de la reunió de la taula del diàleg del juliol havia quedat “molt lluny d’alguna cosa que ningú pogués considerar una negociació per l’amnistia i l’autodeterminació”.