Les relacions bilaterals entre Espanya i el Marroc passen per "un excel·lent moment", en paraules de tots dos governs. Pedro Sánchez ha escenificat aquesta sintonia amb el regne alauita en una cimera d'alt nivell mantinguda aquest dijous al Palau de la Moncloa. El cap de l'executiu espanyol ha rebut amb honors militars el seu homòleg marroquí, Aziz Akhannouch, i s'hi ha reunit posteriorment mentre sis ministres socialistes també s'han reunit en paral·lel amb els responsables marroquins de les seves àrees. El resultat ha estat la signatura de catorze acords en matèries com la transició digital de les administracions públiques, la prevenció de desastres naturals, l'agricultura i la pesca o la lluita contra els extremismes.

El proper dijous 20 de novembre podria ser un bon dia per començar a parlar seriosament i serenament de coses que s'han anat postergant des de fa més de cinquanta anys. Tot sembla indicar que no serà així, però no se sap mai: el magma de la política belluga sempre d'una manera estranya i imprevisible. Les collonadetes de la politiqueria, en canvi, es veuen venir sempre d'una hora lluny, ara i fa cinquanta anys.

Quan en Mahfud Bechri va néixer, a casa seva hi havia un bagul. Els seus pares, com molts altres saharauis dels camps de refugiats de Tinduf, l'havien omplert de pertinences per tornar a la seva terra. Era el 1991 i l'ONU s'havia compromès a fer un referèndum d'autodeterminació, després d'haver acordat un alto el foc entre el Front Polisario i el Marroc que posava fi a 16 anys de guerra. Tot semblava encarrilat perquè els saharauis poguessin decidir sobre el seu futur, però Rabat va bloquejar el procés, i el bagul del retorn que els pares del Mahfud havien preparat va anar-se omplint de pols fins que un dia va desaparèixer.

Nou intent de la Unió Europea per tancar un acord comercial amb el Marroc i que inclogui el Sàhara Occidental. Després que la justícia europea tombés l'anterior pacte perquè considerava que s'havia vulnerat l'autonomia del poble sahrauí, Brussel·les ha presentat als estats membres un nou acord comercial amb Rabat pocs dies abans del termini que li va imposar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè tingués en consideració el Sàhara Occidental en el pacte, segons ha avançat el diari Abc i han confirmat fonts diplomàtiques a l'ARA.

L'Espanyol celebra aquest divendres una junta general extraordinària d'accionistes on s'hauria d'aprovar una ampliació de capital de quasi 38 milions, que sanejarà l’equip periquito i permetrà que torni a la regla 1:1 del fair play de la Lliga. Com ja és habitual a l’entitat blanc-i-blava, serà telemàtica, i els precs i preguntes dels accionistes, enviats prèviament a través d’una plataforma en línia, es llegiran i respondran en veu alta pel club. Això vol dir que no es reviuran intervencions com les de l’il·lustre Quimet Cañellas, que va popularitzar el "Bones tardes, amics meus tots". Ni tampoc episodis violents, com el que va patir Ernest Vilches l’any 2012, un 19 de novembre, quan un grapat d’aficionats van intentar agredir-lo després de mostrar una estelada amb els colors de l’Espanyol durant el seu torn de paraula a la Fira de Cornellà.

Per posar un exemple del tipus de decisions que ha de prendre un estadista se sol citar el dilema de Coventry, que afecta, esclar, Winston Churchill. Tot i que la història en si és falsa, resulta interessant explicar-la i veure quina relació pot tenir amb la política espanyola.

En una compareixença conjunta i sense preguntes, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i el seu homòleg marroquí, Naser Burita, han constatat que la relació entre l'Estat i la monarquia alauita passa pel seu "millor moment de la història" i el motiu de fons és el gir que Espanya va entomar l'abril del 2022 sobre el Sàhara Occidental donant suport a la proposta d'autonomia (i no a l'autodeterminació) sobre l'excolònia espanyola plantejada pel Marroc. "[La decisió] va suposar un punt d'inflexió en la relació", ha reconegut Burita aquest dijous.

Cop dur de la justícia europea a Rabat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha anul·lat aquest divendres els acords comercials del 2019 entre la Unió Europea i el Marroc en matèria de pesca i de productes agrícoles perquè no compten amb el consentiment del poble del Sàhara Occidental. Concretament, el dictamen assegura que no caldria un consentiment "explícit" en cas que no comportés obligacions per als saharauis o que els acords suposessin clarament un avantatge per a ells. Ara bé, segons la màxima instància de la justícia europea, no es dona cap d'aquests dos condicionants en els acords tancats entre el bloc comunitari i l'estat marroquí.

França ha donat suport al pla d'autonomia del Marroc sobre el Sàhara Occidental, que reconeix la sobirania de Rabat sobre l'excolònia espanyola, i afirma que és "l'única base per assolir una solució política justa, duradora i negociada d'acord amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides". En una carta que ha enviat el president francès, Emmanuel Macron, al rei Mohamed VI, en motiu del 25è aniversari de la seva presa de possessió, Macron destaca "la intangibilitat de la posició francesa en aquesta qüestió de seguretat nacional" del Marroc i assegura que "el present i el futur del Sàhara Occidental s'inscriuen en el marc de la sobirania marroquina".

De viure als camps de refugiats de d'Esmara, al desert del Sàhara Occidental, a passar l'estiu en un centre d'educació especial a Girona. Aquest és el canvi radical que han viscut set nens i nenes d'entre 6 i 12 anys que durant l'any viuen en campaments àrids en condicions infrahumanes i que, aquest juliol i agost, passen dos mesos de colònies en una escola adaptada del barri gironí de Palau. Tenen discapacitat auditiva i visual, una dificultat afegida que, si bé no els resta autonomia, encara els fa més hostil la vida als poblats de refugiats, on se'ls rebutja per ser diferents i on és gairebé impossible aconseguir unes ulleres o una revisió d'oïda. En la seva estada a Catalunya reben una atenció especial i solucions mèdiques a les seves necessitats.

Israel s'ha convertit en l'últim país que s'ha posat al costat del Marroc, seguint els passos dels Estats Units, i reconeix la sobirania de Rabat sobre el Sàhara Occidental. El gabinet reial marroquí va informar aquest dilluns al vespre que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha enviat una carta al rei Mohamed VI per traslladar-li la nova posició del país respecte a l'antiga colònia espanyola. En la missiva, indica que aquest reconeixement "es reflectirà en tots els actes i documents" del govern israelià i afirma que el país també estudia l'obertura d'un consolat a Dajla. Aquest gest podria ajudar a desencallar certes qüestions que impedeixen unes relacions bilaterals plenes entre els dos països.

Va ser el fitxatge estrella de Yolanda Díaz, el que va col·locar de número dos per Madrid perquè fes tàndem amb ella el 23-J. La líder de Sumar no s'ha cansat de repetir que és un "luxe" que Agustín Santos (Los Angeles, 1955), un diplomàtic de llarga trajectòria i militant durant anys d'Esquerra Unida, formi part de la seva candidatura. Però és precisament tota l'experiència que ha anat acumulant en l'àmbit diplomàtic la que en els últims dies ha convertit Santos en un fitxatge més aviat incòmode per a Díaz. Incòmode per una de les taques que va deixar quan era cap de gabinet del ministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos a l'hora de gestionar el conflicte del Sàhara, però també per les seves paraules avalant l'1-O com un exercici d'autodeterminació de Catalunya que ja li ha retret la dreta espanyola.

Espanya va deixar en mans del Marroc el rescat d'una barcassa amb una seixantena de persones a bord que va naufragar dimecres passat a la ruta canària, la més mortífera de les vies migratòries de tot el món. Els nàufrags van estar esperant ajuda al voltant de 12 hores, però l'un per l'altre, i tot i que l'embarcació era en una zona de rescat espanyola (SAR), ni el govern espanyol ni el marroquí no van fer res abans que fos massa tard. La llanxa pneumàtica es va enfonsar amb el tràgic balanç de 37 morts (tècnicament desapareguts perquè només s'han pogut rescatar els cossos d'una nena i d'un adult) i 24 supervivents.

Pedro Sánchez ha intervingut aquest dijous a la nit a la 77a Assemblea General d'ONU a Nova York i ha defensat trobar una "solució política" per al conflicte del Sàhara Occidental en el marc de les Nacions Unides. El president espanyol, però, ha obviat el gir que va fer l'estat espanyol respecte aquesta qüestió al mes de març, quan es va alinear amb el Marroc i va donar suport a la seva proposta d'autonomia per al Sàhara. "No podem arrossegar conflictes del segle passat i, pel que fa a una zona molt important per a Espanya com és el Sàhara Occidental, Espanya dona suport a una situació política mútuament acceptable en el marc de la carta de l'ONU", ha afirmat. El gir de Sánchez va aixecar crítiques entre els seus socis de govern i d'investidura, però també entre l'oposició. De fet, el PSOE es va quedar sol defensant el cap de l'executiu. Aquest canvi de postura, a més, també va suposar obrir un conflicte diplomàtic amb Algèria.

El traper Morad El Khattouti El Horami (Hospitalet de Llobregat, 1999), conegut artísticament com a Morad, va confondre durant un dels seus concerts la bandera de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD) amb la de Palestina. L'artista estava cantant quan algú del públic li va tirar la bandera i la va agafar. Després d'aquell episodi, Morad ha publicat a TikTok un vídeo en què demana disculpes "per haver aixecat la bandera del Front Polisario" i diu que "algú amb maldat" la va tirar a l'escenari. "Volia aclarir que visca el Marroc i que visca el rei del Marroc. El Sàhara és del Marroc", diu al vídeo. És la primera vegada que el traper català es posiciona políticament a favor del Marroc en el conflicte amb el Sàhara Occidental.

Algèria ha convertit aquest dimarts el 60 aniversari de la seva independència de França, el 5 de juliol del 1962, en una demostració de força militar. Unitats de l'exèrcit de terra, amb els carros de combat T90 i els sistemes de míssils S-300 de fabricació russa, un centenar d'avions i les forces navals (inclosos els dos submarins soviètics classe Kilo), han participat en la desfilada més gran de la història del país, sota la supervisió del president de la república, Abdelmadjid Tebboune.

Toc d'alerta de Brussel·les a Algèria un dia després que decidís suspendre les relacions diplomàtiques i comercials amb Espanya pel canvi de posició espanyol sobre el Sàhara Occidental. La Comissió Europea ha reclamat aquest dijous al país nord-africà que faci "marxa enrere" en la suspensió del Tractat d'Amistat i Cooperació amb l'estat espanyol, un moviment que el portaveu principal de la Comissió Europea, Eric Mamer, ha qualificat d'"extremadament preocupant". El missatge de Brussel·les ha arribat gairebé de forma coordinada amb el de l'estat espanyol, que, per boca del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha avisat a Algèria que estava estudiant "una resposta adequada, serena i constructiva però ferma en la defensa dels interessos d'Espanya". Aquest mateix divendres, de fet, Albares viatjarà fins a Brussel·les per reunir-se amb el vicepresident de la comissió responsable de política comercial de la Unió Europea, Valdis Dombrovskis, segons ha informat Europa Press.

L'anunci d'Algèria que suspèn el Tractat d'Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació amb Espanya –que data del 2002– per la seva "injustificable" posició sobre el Sàhara Occidental arriba en un moment especialment delicat per al president espanyol, Pedro Sánchez, que aquest dimecres s'ha tornat a quedar sol al Congrés de Diputats defensant el seu gir en la tradicional política exterior espanyola. Encara sort que la Comissió Europea ha acudit al rescat de Sánchez a mitja tarda autoritzant finalment el mecanisme que permetrà imposar un topall al preu del gas a Espanya i Portugal i abaixar així el preu de la factura de la llum. Tot i això, els efectes d'abandonar el poble saharaui en mans del Marroc amenacen ara amb enquistar una crisi diplomàtica de gran abast amb el principal proveïdor de gas d'Espanya, és a dir, Algèria. La gran jugada de Sánchez per reconduir les relacions amb el Marroc, a més d'èticament qüestionable, pot resultar un autèntic desastre econòmic.