Mor Quimet Cañellas, el soci de l'Espanyol que va popularitzar el "Bones tardes, amics meus tots"

BarcelonaL'Espanyol plora la mort, als 68 anys, de Joaquim Cañellas Gall, més conegut com a Quimet Cañellas, soci blanc-i-blau que va popularitzar el "Bones tardes, amics meus tots" en nombroses juntes d'accionistes del club. Aquest il·lustre soci espanyolista era reconegut i força estimat dins l'afició blanc-i-blava pels seus parlaments en el torn de preguntes davant dels accionistes i de la junta de l'Espanyol. Les seves compareixences animaven trobades institucionals, com ho feia, amb un estil força diferent, Dámaso Ruiz, el mossèn periquito que intentava posar pau entre els accionistes i que va morir el 2018. La família de Cañellas ha informat que la cerimònia de comiat serà aquest diumenge 25 al Tanatori de les Corts, a les 10.30 hores.

"Heu de confeccionar un equip amb trempera, com la meva. Perquè amb el que hi ha ara, és un suspens total. Començant per aquell home de l'espessa barba blanca, l'altre que tocava els nassos, la mateixa Carmen de Mairena, semblava la cabina dels germans Marx", recomanava a l'aleshores president de l'entitat, Dani Sánchez Llibre. "Hem de posar una mica de salsa, eròtica i còmica, perquè això sembla una vetlla, avui", explicava en plena junta d'accionistes, abans d'arrencar amb una anècdota que es va fer viral a través de programes com l'APM.

"Era una nit freda de gener, en una plujosa estada a Pamplona per veure un Osasuna-Espanyol. Vaig pel carrer i em trobo un nom: «Pensió». Ja era alguna cosa. Perquè veieu què he arribat a fer. No hi he anat com vosaltres, en hotels de cinc estrelles, avions supersònics i menjars VIP. Hi he anat com Paco Martínez Soria, només em faltaven els dos pollastres a la mà. Quan vaig arribar a aquella pensió, vaig veure aquell llarg passadís amb les llums verdes i vermelles i vaig pensar: «Tate, aquí habrá bacalao». I sí, vaig pujar les escales cap amunt, arribo al fons i veig la gran madame asseguda al costat del pupitre, amb una permanent que semblava de la cort de Maria Antonieta, i vaig dir: «Almenys aquí hi haurà cava». Miri si m'ho vaig passar bé, senyor president, senyors consellers, que em vaig divertir més aquella nit que veient l'Osasuna-Espanyol de la nit següent. M'ho vaig passar bé, perquè veieu que el soci de l'Espanyol els té ben posats".

En aquella mateixa junta d'accionistes, Cañellas va descriure, amb el seu to i estil particulars, com era el soci de l'Espanyol: "És valent com jo, és mascle com jo". Els seus discursos estaven farcits d'un to molt característic: "Aquest equip que tenim ara, senyors, no li fa un gol ni a l'arc de Sant Martí". També era crític amb la junta i les relacions –no prou hostils, al seu entendre– d'alguns directius i del llavors president, Dani Sánchez Llibre, amb membres de la junta del Barça d'aquella època: "Al seu col·lega de la vorera del davant, ja saben a qui em refereixo, li va vetar l'entrada al seu estadi. L'any passat no es miraven a la cara. Aquest any, mitja abraçada. L'any vinent, abraçada sencera. I d'aquí dos anys es partiran unes escopinyes. El dia que jo sigui president, no hi haurà tants canapès, però hi haurà més collons [...] Moltes gràcies i visca l'Espanyol".

Cañellas, sempre entranyablement àcid, també va valorar el canvi de casa de club periquito: "Sempre estaré agraït a Dani Sánchez Llibre per treure'ns d'aquest cementiri que és Montjuïc", va dir el 2003, en una trobada de la Penya Blanc-i-blava de Vilafranca. Aquestes declaracions sobre l'estadi Olímpic Lluís Companys –on l'Espanyol va jugar entre el 1997 i el 2009– les va fer després que l'entitat tanqués aquell mateix 2003 la compra dels terrenys de Cornellà-El Prat. El nou RCDE Stadium, però, no s'inauguraria fins al 2009.