Javi López: "La realitat actual ha portat a 50 anys de saharauis als campaments de Tindouf"

BarcelonaJavi López (Madrid, 1985) és eurodiputat del PSC i membre de la subcomissió de Seguretat i Defensa del Parlament Europeu. Atén l’ARA en la quarta setmana de guerra a Ucraïna i després del gir del govern espanyol respecte al Sàhara Occidental.

El govern espanyol accepta la proposta marroquina d'autonomia per al Sàhara dient que és seriosa, realista i creïble. Per què?

— Pel context internacional convuls i la necessitat de normalitzar les relacions amb el Marroc, un soci estratègic i on tenim interessos nacionals molt rellevants. Es reconeix la proposta d’autonomia com una base sòlida per a una possible negociació, sempre tenint en compte que qualsevol sortida ha de ser acceptada per les dues parts en el marc de les Nacions Unides. És una postura que ja tenen França o Alemanya i que està en consonància amb les últimes resolucions de l'ONU. L'any 2008, de fet, Zapatero ja ho va reconèixer com una possible sortida.

Zapatero sí, però el PSOE el 2019 no. Al seu programa electoral defensava el principi d’autodeterminació del poble saharaui.

— Però la qüestió clau és com s’aconsegueix, després de 50 anys de conflicte, una sortida que sigui beneficiosa per a les dues parts. I també que cal apostar per l’estabilitat amb les relacions amb el Marroc en un món convuls com l’actual.

El govern espanyol va acollir el líder del Polisario fa encara no un any perquè tenia covid.

— Allò va ser una decisió humanitària, no política. I fa un any el món tampoc estava així. Amb les actuals tensions internacionals i la guerra, la necessitat d'estabilitzar les relacions amb el Marroc em sembla una evidència. D'altra banda, les nostres relacions amb Algèria són també d’una importància enorme, pel bon veïnatge i perquè tenim una relació energètica evident.

El 47% del nostre gas ve d’allà.

— Així és, i hem de ser capaços de mantenir una bona relació amb els dos actors.

¿Algèria ens tancarà l’aixeta?

— Estic convençut que les relacions estratègiques amb Algèria es protegiran, perquè hi ha un interès mutu.

Com és que Espanya no va comunicar la decisió i va ser el Marroc?

— Ho desconec, però el ministre d’Exteriors ha demanat comparèixer a la comissió d’exteriors del Congrés per explicar l’acord.

Els saharauis no en volen ni sentir a parlar, perquè el Marroc els persegueix.

— I així portem 50 anys.

Doncs potser, si no volen aquest acord, en sumarem 50 més.

— És una possibilitat. El que seria raonable és que busquéssim zones de transacció que tinguin a veure amb el benestar dels saharauis. Podrien passar 50 anys més, però la realitat actual ha portat a 50 anys de saharauis als campaments de Tindouf.

Algèria ha posat el crit al cel dient que Espanya ha cedit al xantatge marroquí. ¿El govern espanyol es va espantar l'any passat quan el rei del Marroc va obrir les portes a la immigració durant 48 hores?

— Va ser un episodi molt poc gratificant.

¿Ara estan intentant que no torni a passar?

— Estem intentant normalitzar i estabilitzar les relacions amb un veí estratègic amb el qual hi ha interessos nacionals en joc. I que no tornin a passar episodis que tenen a veure amb una lògica de conflicte.

A Unides Podem no estan contents amb aquesta situació, però ja han dit que no pensen trencar el govern.

— Perquè el govern funciona malgrat que som dos partits diferents, amb matisos i diferències. I en aquest cas la política exterior queda marcada per la presidència del govern i pel ministeri d'Exterior, que és el que incloïa l’acord.

Vostè està vivint d’una manera molt especial tot el que està passant a Ucraïna. ¿La UE ha d’anar més enllà en les seves accions?

— La UE està fent el que ha de fer, que és col·locar la màxima pressió sobre Moscou i sobre Rússia en forma de sancions sense precedents per provocar un mal a l’economia russa i, a la vegada, donar assistència militar a Ucraïna. Creiem que tot això s’ha de fer evitant l’escenari d’una confrontació directa amb Rússia que pot desencadenar una guerra de més magnitud. Però si volem una sortida diplomàtica cal col·locar un preu inassumible a Moscou pel que està fent a Ucraïna.

Quina és la seva perspectiva de com pot acabar això?

— Crec que hi ha un alt grau d’incertesa. Però tot el que Putin imaginava i perseguia amb la invasió no s’ha aconseguit. Ha revitalitzat l'OTAN, ha cohesionat la UE i ha contribuït a forjar una identitat nacional a Ucraïna. I a més pagarà un preu econòmic i d’aïllament internacional molt alt.

Vostè està d’acord que l’OTAN no va ser prou prudent quan es va posar a la frontera de Rússia?

— El quilòmetre zero de la crisi que vivim ara té a veure amb la Unió Europea, no amb l’OTAN. El 2014, la raó per la qual hi ha el Maidan és un acord d’associació amb la Unió Europea. Sobre la discussió amb l’OTAN, potser també cal una revisió crítica.

El president Biden serà a Brussel·les d’aquí uns dies. N'hem d’esperar alguna cosa?

— Demostra que la guerra ha revitalitzat el vincle atlàntic, la coordinació que avui hi ha entre els Estats Units i la Unió Europea mitjançant l'OTAN. I això hem de ser capaços de combinar-ho amb les reflexions al voltant de la nostra autonomia per no dependre només del paraigua Atlàntic.

Ara la idea és que els països de l’OTAN arribin al 2% del PIB en inversió en defensa. Ens ho podem permetre?

— El debat és: a quin ritme? El compromís és treballar per tenir en l’horitzó un 2%.

¿Això vol dir que no s'invertiran 8.000 milions d’euros en educació o en sanitat?

— Mai s'hauria de treure pressupost en sanitat i en educació per al de defensa. La cosa és si els europeus volem dependre de les decisions que prengui Washington sobre la nostra seguretat o si les volem prendre nosaltres mateixos, i això també té a veure amb la maquinària de seguretat i de defensa. Nosaltres ens sentim còmodes amb una lògica del poder tou, comerç, diplomàcia, inversions, cooperació, aquest és el nostre llenguatge natural, però potser som herbívors en un món de carnívors.

Pedro Sánchez portarà aquesta setmana al Consell Europeu la posició espanyola per revisar el sistema de fixació dels preus de l’energia. Se'n sortirà?

— Espero que sí, perquè seria positiu per al conjunt dels ciutadans europeus. Sánchez té el suport francès i dels països del sud d’Europa. La decisió en termes socials és positiva, per combatre la inflació i el malestar social. Una de les coses que hem d’assumir és que les decisions que estem prenent tindran costos, i la qüestió és si som capaços de posar mesures per ajudar la població. Si entrem dins d’una lògica d’inflació elevada amb un elevat cost social, qui pot recollir fruits és l’extrema dreta a Europa.

El Parlament Europeu va votar investigar en profunditat els contactes entre l’independentisme català i Vladímir Putin. Quina impressió creu vostè que hi ha a Europa sobre això?

— Crec que n'han pres bona nota. És conegut que part de l’independentisme català va tenir contactes amb amistats perilloses, i tinc la percepció que ells van ser més utilitzats que no pas van utilitzar algú.