El 2 d'abril del 2025 Donald Trump anunciava des del Jardí de les Roses de la Casa Blanca una llista d'aranzels "recíprocs" per a diferents països d'arreu del món i obria la porta de bat a bat a una guerra comercial sense precedents. El caos i la incertesa s'apoderaven de les relacions comercials per uns aranzels que oscil·laven entre el 10% i el 50%, i que en el cas de la Unió Europea se situaven en el 20%. Durant dotze mesos, el xoc comercial ha travessat diferents fases, l'última marcada per la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de declarar il·legal gran part d'aquella decisió. Això sí, ha deixat empremta en les relacions comercials, com a mínim amb Espanya, sobretot pel que fa a les exportacions.

LA FIFA ha obert un expedient disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) després dels càntics islamòfobs produïts en el partit amistós entre Espanya i Egipte la setmana passada a l'estadi de l'Espanyol. “La FIFA ha iniciat avui un procediment disciplinari contra la Federació Espanyola de Futbol pels incidents ocorreguts durant el partit amistós contra Egipte”, es pot llegir en un comunicat. Aquest és un pas previ per part de l'ens que controla el futbol mundial per decidir les sancions que s'imposen a la RFEF.

"Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i una cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", va publicar dimecres a les seves xarxes socials l'estrella del Barça i pal de paller del combinat de Luis de la Fuente. Dimarts, després del duel contra Egipte i de l'escenari mundialment vergonyós que es va viure en l'enfrontament contra la selecció nord-africana, el futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar l'afició local. Després, va passar la zona mixta de pressa, absort, mirant el seu telèfon mòbil, sense gairebé ni voler aixecar la vista per veure la premsa que estava entrevistant alguns dels seus companys. Lamine Yamal estava neguitós.

Lamine Yamal ha trencat el seu silenci sobre els crits islamòfobs d'aquest dimarts a Cornellà-El Prat, amb motiu d'un amistós entre Espanya i Egipte, amb una publicació a Instagram. "Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i alguna cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", ha escrit el crac del Barça i màxima estrella del combinat de Luis de la Fuente. El futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar a l'afició local.

Joan Garcia ha debutat amb la selecció espanyola i ha sigut a l'estadi que fins al mes de juny passat era casa seva, l'RCDE Stadium. La selecció espanyola masculina tornava a Catalunya quatre anys després en un amistós contra Egipte (0-0). Un dels grans al·licients del partit era saber si s'estrenaria o no el porter blaugrana amb la selecció absoluta. El de Sallent va caure de la convocatòria divendres passat a Vila-real, però va entrar al minut 62 a Cornellà-El Prat amb més aplaudiments que xiulets –malgrat que a l'escalfament va ser xiulat per part de l'afició pel seu passat a l'Espanyol–. Luis de la Fuente també va ser xiulat després de no convocar Garcia quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués citat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més, fins als trenta.

Enmig de la guerra a l'Orient Mitjà i el consegüent impacte sobre el mercat global del gas i el petroli, molts països han entrat en una cursa de fons per trobar qui els pot garantir el subministrament d'aquests combustibles fòssils, o assegurar-se que el vincle amb els seus principals proveïdors és robust. És el cas d'Espanya, que acaba d'anunciar el "reforç" de l'associació energètica amb Algèria, de qui depèn el subministrament de gas natural a l'Estat perquè n'és la primera font. A tall d'exemple, entre gener i desembre del 2025 el 34,5% del gas natural que va arribar a Espanya (128.504 GWh) va provenir del país africà, mentre que enguany el gas algerià ja suposa el 29,2% d'aquest combustible fòssil (19.243 GWh). De fet, aquest reforç es traduirà ni més ni menys que en una "ampliació" dels volums de gas que arriben a l'Estat provinents d'Algèria. El mateix va passar l'any 2022, quan la guerra a Ucraïna i les consegüents decisions d’Occident sobre els seus vincles amb Moscou, entre les quals començar a deslligar-se a llarg termini del gas rus, van ampliar la capacitat del gasoducte que connecta Espanya amb el país algerià: de 8.000 milions de metres cúbics a 10.000 milions.

El silenci en públic del canceller alemany, Friedrich Merz, davant les recents crítiques i amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, a Espanya no només ha indignat el govern espanyol, sinó que ha deixat perplexos els alemanys. La pregunta que es fa la premsa alemanya aquests dies és: ¿el canceller hauria d'haver defensat Espanya davant de Trump? ¿Hauria d'haver respost davant les càmeres o va fer bé de defensar Espanya a posteriori i a porta tancada?

Un Boeing C-17A Globemaster III de la força àrea dels Estats Units va aterrar aquest dimecres al vespre a la base militar de Rota i va sortir poques hores després en direcció a Sicília. El recorregut d'aquest avió de transport militar es pot consultar a la web flightradar24 i ha donat peu a la polèmica, tenint en compte que el govern espanyol ha vetat l'ús de les bases militars americanes per a qualsevol operació vinculada amb la guerra de l'Iran. Quin control té Espanya del que passa a la base naval de Rota i a l'aèria de Morón? Què hi poden fer els Estats Units?

Que tot el focus estigui posat en la guerra de l'Iran no ens fa oblidar la negociació en curs entre el Govern i Esquerra per l’aprovació dels pressupostos d’aquest any. De seguida els expliquem quin és l’estat de la qüestió. Però, abans, quatre apunts sobre la guerra.

L'endemà del "No a la guerra" de Pedro Sánchez, el govern espanyol ha anunciat que enviarà suport militar a Xipre i s'involucra per primera vegada en la guerra de l'Iran. La participació d'Espanya serà absolutament en clau defensiva i per a protegir un estat membre de la Unió Europea. I, a més, hi col·laborarà de manera conjunta amb altres socis europeus, com Itàlia i els Països Baixos. Una ajuda que se sumarà a la que ja hi han enviat al llarg de la setmana França, Grècia i el Regne Unit.

A l'Estat, una desestabilització dels països del golf Pèrsic no passa desapercebuda per al món econòmic i empresarial, que els últims anys ha vist com el vincle comercial amb les monarquies àrabs de la zona creixia amb comptagotes. L'atac dels Estats Units i Israel a l'Iran no només "fa pinta que durarà bastant", en paraules del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, sinó que pot tenir "ramificacions" difícils de preveure. I són aquestes ramificacions les que ja estan afectant aquesta regió de l'Orient Mitjà, que engloba l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units –les dues economies més grans de la regió–, Qatar, Kuwait, Oman i Bahrain. Tots ells formen el Consell de Cooperació del Golf.

Vox té un pla a curt, mitjà i llarg termini per situar Santiago Abascal a la Moncloa. I la primera pedra d'aquesta estratègia s'està posant aquests dies en les negociacions amb el PP per als governs d'Extremadura i l'Aragó, que s'encadenaran amb els comicis a Castella i Lleó i Andalusia. Sempre amb la vista posada en les generals del 2027. Segons ha pogut saber l'ARA, el pla de l'extrema dreta pivota sobre una exigència inicial: entrar al govern d'Extremadura. L'excusa és que no es refien de la presidenta, María Guardiola, però la realitat va més enllà; Vox pretén acorralar la líder extremenya mentre dona més facilitats a altres barons populars, per exemple a Jorge Azcón a l'Aragó.

La bretxa salarial de gènere és una de les evidències més clares de la desigualtat entre homes i dones en el mercat de treball. A Catalunya, aquest greuge va provocar que les dones cobressin un 16,75% menys que els homes el 2023: el guany mitjà anual masculí va ser de 32.721,58 euros, mentre que el femení va ser de 27.240,93 euros. Amb aquestes xifres, la diferència mensual és de 456,72 euros menys per a elles. Aquestes són les últimes dades disponibles que expliquen aquest fenomen estructural i que ha presentat en un informe aquest divendres la UGT de Catalunya. La distància salarial entre homes i dones és més gran a Catalunya que al conjunt d'Espanya, on la bretxa es va situar en un 15,74%.

Els preus a Catalunya han començat l’any seguint la tendència a la baixa i la inflació interanual es va situar en el 2% al gener, quatre dècimes menys que el mes anterior, segons les dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El descens s’explica principalment per l’evolució dels preus de l’energia i consolida la desacceleració iniciada els últims mesos.

La població a Espanya supera els 49,5 milions d'habitants gràcies a l'arribada de persones estrangeres, segons dades de l'INE, l'institut d'estadística espanyol, que també revelen que avui, per primer cop, se superen els 10 milions de residents nascuts en altres països, és a dir, un de cada cinc. A la Catalunya dels vuit milions, els estrangers representen el 19%, segons l'Idescat.

Catalunya va ser la primera comunitat a Espanya a tenir un parc eòlic, però ja fa molt temps que va perdre la iniciativa, i durant molts anys ha estat a la cua de l'Estat en la generació d'energia verda. Ara, però, davant el nou repte de les energies renovables –l'emmagatzematge per assegurar el subministrament quan no bufa el vent (eòlica) o no fa sol (fotovoltaica)–, Catalunya vol fer un pas endavant.

Aquest 2026 a Espanya s'estima que es detectaran 301.884 casos de càncer, 166.764 en homes i 133.120 en dones, segons dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM). D'aquests, hi ha al voltant d'un 5% que no s'haurien produït mai sense l'exposició a agents cancerígens a la feina. El sindicat CCOO ha publicat aquest dimarts l'informe El cáncer laboral, primera causa de muerte en el trabajo, coincidint amb el Dia Mundial del Càncer, en el qual afirma, segons els seus propis càlculs, que enguany hi haurà 15.999 càncers i 6.126 morts per aquesta malaltia atribuïbles a exposicions laborals a l'Estat.

El gener sempre acostuma a ser un mes complicat per al mercat de treball, després de la destrucció de molts contractes amb la fi de la campanya de Nadal. El volum total d’afiliats va arrencar l'any a Catalunya amb una caiguda de 47.941 afiliats respecte al desembre, una reducció de l’1,24%, segons les dades publicades aquest dimarts pel ministeri de la Seguretat Social. És la davallada més accentuada, com a mínim, des del 2013, quan les dinàmiques de contractació encara estaven molt marcades pels efectes devastadors de la Gran Recessió.

Ha estat la dada més destacada en el balanç de l'atur registrat a Espanya durant el 2025. Els aturats menors de 25 anys van caure al mes de desembre fins a un total de 176.852, la xifra més baixa de la sèrie històrica. La bona marxa del conjunt del mercat de treball també ha contribuït, especialment des de la sortida de la pandèmia, a rebaixar un dels greuges que l'Estat arrossega de la Gran Recessió en matèria laboral.

Punt final a un any marcat pels rècords en l'ocupació tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat, sobretot durant la temporada d'estiu. El mercat de treball català va tancar el 2025 amb 3.874.736 afiliats a la Seguretat Social, un 2,21% més –83.912 persones en termes absoluts– que el desembre de l'any anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri del ram. Així i tot, aquest dotzè mes de l'any va acabar amb 5.566 ocupats menys que el novembre, un retrocés del 0,14% que allunya la dada total d'afiliats catalans del màxim històric registrat al juliol.